dimarts, 12 de desembre del 2006

Tomet per la comarca (VI)

Aquest pont una de les poques coses de profit que he fet ha estat anar a voltar per la muntanya. Tenia en ment uns quants noms però finalment vaig anar a espetegar al Quer Foradat.

A diferència d'altres cops aquesta vegada no anava sol, sinó amb el Potrillo (Ricard). Després d'un intent frustrat d'anar a la borda del Miquel vam agafar la carretera de Puigcerdà i a mida que anàvem fent Km vaig proposar anar al Quer així que tu, DIt i fet..

El Quer és un dels pobles que pot presumir de tenir una vista sublim del Cadí. Ben amagat, arribar-hi és una goig pels ulls. De petit hi havia estat alguna vegada i tenia algun que altre record borròs..Tot i això no m'enrecordava que calia pujar tan amunt xd

Per moments la carretera es feia tant estreta que el Ricard ressava pq no vinguès ningú de cara..Després d'una mitja hora llargad'haver sortit de la Seu vam arribar. Devien ser quarts de 6 que ja començava a fer-se fosc. Poca gent pel carrer i força fred. A destacar la sorpresa del Ricard en veure la gran vista de la que us he parlat (us deixo alguna foto). Després de rondar una estoneta i buscar algun lloc on fer un cafetó vam trobar una restaurant ple de gent de fora, probablement barcelonins. Ens van dir que de tallat res de res. 10 minuts més gaudint del paisatge i adéu. Ja de baixada vam parar a Toloriu i vàrem fer el nostre talladet a Cal Mateu un lloc a tenir em compte. Osti que bé va entrar eh Potro! Després si que ja cap a la Seu, a preparar-se per la nit, que tocava el grup dels meus amics, Kimera. Al Quer i Toloriu de ben segur que algun dia hi tornarem

"Veig el món plapejat; sí, el veig plapejat. Als uns els va molt bé i als altres malament. Als uns els sobra de tot i els altres no poden viure amb el que tenen. Qui ho pot arreglar, això? Ningú. Això ha estat i serà així. Hauria de canviar la mena dels homes.." (del Ll.O.P)

Vista General del Poble


Vista del Costat Invers
Un troç del Cadí

El Restaurant (i tot de cotxes BCN al voltant..)

diumenge, 3 de desembre del 2006

Centelles. Les vides d'un fotògraf, 1909-1985

El passat Dimecres i després de molt de temps intentant-ho vaig anar finalment a l'exposició "Centelles. Les vides d'un fotògraf, 1909-1985", al palau de la Virreina de Barcelona.

Si teniu oportunitat us recomano que no la deixeu perdre; a mi m'ajudà a entendre una mica millor la crueltat de la Guerra Civil Espanyola al mateix temps que em va fer reflexionar sobre com ha marcat, marca i marcarà l'història del nostre país i de l'estat espanyol.

El 3 de novembre va obrir les portes l'exposició 'Centelles. Les vides d'un fotògraf, 1909-1985', sobre l'obra del fotògraf Agustí Centelles Ossó, excepcional testimoni gràfic del temps de la Segona República i, sobretot, de la guerra del 1936-1939.

L'exposició (al Palau de la Virreina fins el 4 de març de 2007) comprèn més de tres-centes fotografies de Centelles: unes dues-centes setanta il·lustren la seva activitat com a periodista gràfic, i una quarantena, la de fotògraf industrial i publicitari.

'Centelles. Les vides d'un fotògraf, 1909-1985' s'aproxima (per primera vegada d'una manera global) a la vida i obra de Centelles, seguint la història del seu arxiu fotogràfic, que l'autor s'emportà a l'exili (amb el propòsit que no arribés a mans de l'exèrcit franquista i fos utilitzat amb fins repressius) i que restà ocult durant trenta-sis anys.

Aquest fet explica el reconeixement tardà de la seva trajectòria professional; tardà, però unànime, al país i a fora, fins al punt que hom ha qualificat Agustí Centelles com el Robert Capa català (Capa fou un famós fotògraf hongarès, d'origen jueu, que també deixà testimoni del conflicte bèl·lic dels anys 1936-1939.)

(Font: Vilaweb)

"La televisió t'ensenya de tot. Però la imatge més bella i neta del món és la de dues persones parlant al davant d'una porta o al mig d'un carrer.." (del Ll.O.P)