divendres, 15 de gener del 2010

Barcelona, els jocs d'hivern i el Pirineu

Dimecres saltava la notícia a tots els mitjans: Jordi Hereu feia pública la candidatura de Barcelona per acollir els Jocs Olímpics d'hivern del 2022.
Després d'un primer moment d'astorament, Barcelona, jocs d'hivern??!, la presentadora seguia per explicar que la candidatura seria Barcelona-Pirineu. I aquí vaig començar a reflexionar; jo i segur que tots els pirinencs i pirinenques que vam sentir la notícia.

D'entrada em va xocar la idea. Barcelona, a dues hores de les pistes d'esquí més properes, encapçalant una candidatura als jocs d'hivern? Com a mínim sorprenent. Una aposta personal de l'alcade Hereu. Segons força mitjans, una estratègia, un cop d'efecte per capgirar unes enquestes que el donen com a perdedor ens les properes municipals. Mirar de fer recuperar l'il·lusió del 92.
I per fer-ho viable l'apèndix Pirineu. És a dir, primer posem Barcelona, que té molt ganxo mediàtic, i després ho fem raonable per als qui Barcelona i hivern no els lliga gaire.

Segons tinc entès els jocs del 92 van ser molt ben rebuts, i és inqüestionable els beneficis que van tenir pel Pirineu en general i per la Seu d'Urgell en particular. Dic tinc entés perquè aleshores era una criatura (més que ara) i no puc jutjar. Entenc doncs l'alegria dels qui gestionen les pistes d'esquí, del sector de l'hostaleria i de tants que s'alegren en veure per fi el nom de les seves contrades al centre del ressò mediàtic. I l'alcalde, que no perd pistonada, i ràpidament va oferir la ciutat com a sub-seu de la candidatura.

I com era d'esperar després de l'anunci, mil i una reaccions i noves notícies. Andorra descarta qualsevol implicació en la candidatura i sembla que les pistes d'esquí Cerdanes tindrien força més números per acollir les proves d'esquí alpí que no pas les del Pirineu lleidatà si bé les estacions nòrdiques d'aquest sí que tindrien coses a dir. El cas és que des de la capital ja han descobert Amèrica: el Pirineu, sigui més occidental o més oriental, queda lluny. I això juga en contra de la candidatura. I és en aquesta línia que va un article de l'Avui, que porta per títol "Objectiu 2022: millorar la connexió Barcelona-Pirineus". Després de llegir-lo la barreja de sorpresa i excepticisme es transforma d'alguna manera en ràbia i por.

Ràbia per veure que és ara que s'adonen de totes les mancances i deficiències en les comunicacions que venim patint durant anys. M'indigna el fet que pesi més els interessos de Barcelona que no l'opinió de la gent del territori a l'hora de decidir quines actuacions s'hi fan i quines no. Ja ho diu l'article, ara a corre-cuita a convèncer el Govern per millorar les connexions amb el Pirineu. I han vist la trista realitat. El territori és capritxós i burlar-lo implica unes obres molt costoses i complicades, sobretot les que s'haurien de fer al Pirineu lleidatà.
Ja veurem què en diu el Govern, però possiblement acabi de certificar que la opinió dels pirinencs compta ben poc, almenys si es compara amb els interessos de la metropoli.
Evidentment també hi vec coses bones, la hipotètica millora de la línia de tren Puigcerdà-Barcelona n'és un exemple. Però ara mateix veig més ombres que no llums. Si es tirés tot endavant, quines opinions, quins criteris es tindrien en compte a l'hora de dur a terme obres i actuacions? Qui assegura que no passaria com amb les vegueries, que molt bona fe però s'ha fet, pel que puc veure, amb poc diàleg i d'esquena a la població del Pirineu, deixant uns i altres enfrontats i descontents?
I la por, no només de disbarats que es volguessin fer, sinó sobretot de que els deixéssim fer. Tinc ganes de veure què en diu la gent de casa.

Per acabar la reacció d'enuig de Jaca, fàcil d'entendre. És la il·lusió de tot l'Aragó, sí, però és que sobretot tenen una candidatura que pel que fa a sentit comú, entra molt millor. I ara veuen amb molta por que la marca Barcelona els tiri tots els esforços per terra. Però ja ho diu l'article, " la prolongació del tren de la Pobla és tan poc probable com que el COE permeti que Barcelona guanyi Jaca." Així que possiblement la història acabi acabant en un no res. Si és així, i a l'espera de com vagi tot, caldrà veure fins on estaven disposats a arribar. Perquè així des del Pirineu podrem exigir sense por tot allò que necessitem però sabem que no fan perquè no és prioritari. Haurem de, en definitiva, seguir demanant el que massa cops ens neguen: dignitat.

Presentació del nou disc de Cesk Freixas


Avui a les 21.30h, a la sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona, es presenta el nou disc del cantautor Cesk Freixas, "La mà dels qui t'esperen". Amb la seva actuació el cantautor inaugura l'edició del festival BarnaSants d'enguany.
M'alegro que poguem gaudir del 3r treball d'aquest artista, senyal que la cosa funciona i agrada. Només cal veure com cada cop som més els que l'escolten (el seu MySpace és el més visitat a nivell estatal) i com cada cop és més intensa la seva activitat. Només cal fer un cop d'ull al seu blog, http://blocs.mesvilaweb.cat/ceskfreixas, per copsar-ho.
Des d'aquí una abraçada i a seguir Endavant!

dijous, 14 de gener del 2010

Tots els Camins porten a Romania

Torno de les vacances recomanant-vos un llibre. Es titula "Tots els camins porten a Romania", del lleidatà Ramon Usall. Premi de novel·la curta Manuel Cerqueda i Escaler, Nit Literària Andorrana 2007, l'obra és una novel·la negra que si bé segurament no és cap joia literària, interessarà no només als qui agrada aquest gènere, sinó també als que no estan acostumats a llegir aquest tipus d'obres.

A tall de tastet: "
En Rafel Rovira és detectiu, és cert, però sobretot és lleidatà. Llicenciat en Dret i postgraduat en criminologia, el detectiu Rovira és un antic militant de l'MDT, devot dels Desperdicis Clínics, i al·lèrgic als uniformes. Sobreviu, des del seu despatx al carrer Cavallers de Lleida, investigant marits infidels i petits estafadors mentre somia en emular les gestes dels grans detectius. L’arribada de la Ioana Lupescu, una dona de fer feines romanesa sense papers, li revelarà la troballa del cadàver d’un jubilat també originari del país dels Carpats. És el cos de Florian Grigore, un immigrant atípic, d’aparença senyorial i de devocions marxistes-leninistes. La descoberta del cadàver brindarà al detectiu Rovira l’oportunitat d’investigar, per fi, un veritable cas d’assassinat."

Com ja he dit probablement no és una joia literària però m'ha semblat molt entretingut. He de dir que m'encanta la novel·la negra però penso que és un llibre que pot agradar a molta gent ja que l'autor ha aconseguit que fos de fàcil lectura, fent servir un llenguatge planer i sobretot presentant uns personatges que són molt fàcils de fer-se propers; segurament això dóna més gràcia a la història. Fins i tot venen ganes de visitar Romania.
L´únic però que hi poso és que se m'ha fet curt. Espero doncs que en un futur vegin la llum més casos del Rafael Rovira.