dijous, 17 de febrer de 2011

Entrevista a Jordi Ausàs

 En el marc de l'assignatura de Redacció Periodística, hem hagut de realitzar una entrevista a un personatge més o menys rellevant. Vaig optar per Jordi Ausàs. Després de la sotregada de les eleccions del 28N, volia plantejar a l'exconseller de Governació (i exalcalde de la Seu d'Urgell) una sèrie de qüestions al voltant de la seva tasca a la conselleria i la feina del nou executiu. També he volgut plantejar-li preguntes referents a l'àmbit municipal i pirinenc. Podeu llegir l'entrevista a continuació.

Ausàs: “Caldrà que el partit es refundi”
L’ex-conseller valora la feina feta a Governació i analitza la situació d’ERC

Li hagués agradat repetir com a conseller?
Sempre hi ha feina per fer. N’hem començat molta, no de gestió, sinó de transformació. Hi ha coses que, sense ERC al govern, no s’haurien fet. S’han impulsat marcs legals de suport al conjunt del món local amb uns criteris que fins ara no s’havien produït i que serveixen per equilibrar i transformar el país. Des d’aquest punt de vista, més que si m’hagués agradat seguir o no, el que voldria és que continuessin aquestes polítiques.
El govern català aplaça la llei de Vegueries fins la propera legislatura. Què li sembla aquesta decisió?
Un error molt gran, perquè hem fet una feina complicada, de molt consens amb els territoris. És el primer cop que s’aborda un ordenament territorial superant la divisió provincial i apostant per l’equilibri dels territoris. Ho havíem aconseguit perquè la llei tenia dues ànimes: descentralització i cooperació amb el món local. És una llàstima que es digui que a causa de la crisi s’ha d’aturar. L’argument és una excusa, perquè negociar a Madrid com es desplega aquesta llei no té cap cost. És una llàstima per la gent que creu ens les Vegueries com una administració de proximitat, no com un caprici. En aquest cas parlem d’una llei aprovada, i les lleis aprovades haurien de ser per complir-les.
Fa pocs dies Oriol Pujol va confirmar que el govern no tirarà endavant la llei de consultes perquè entra en conflicte amb l’Estat. Això no ho va contemplar vostè?
Sí, i tant. I Oriol Pujol ho sabia quan va dir que hi votaria a favor. Després va dir no, perquè creia que calia poder convocar referèndums sense el permís de l’Estat. Jo ho signo aquí mateix, però que em digui com ho faria. Els detractors de la llei argumenten que no serveix per a res perquè els referèndums no són vinculants. Cap referèndum a l’Estat Espanyol ho és, tret dels que serveixen per aprovar o reformar la Constitució o un Estatut d’Autonomia. La llei és una eina. Si l’Estat no ho autoritza, doncs ens trobem davant una qüestió política.
Un dels retrets que se li fa tripartit és no haver sabut comunicar la tasca de govern. Creu que aquest va ser el principal error?
Hi ha hagut poc encert a l’hora de comunicar els avenços fets, però hem d’evitar ser ingenus i pensar que aquesta ha estat l’única raó. Més enllà de la feina feta, és evident que aquesta fórmula de govern no estava ben vista per una part important de la societat. A més, tinc la sensació que a CiU a vegades creuen que són els propietaris de la institució. En aquest sentit, alguns mitjans, des de l’endemà mateix del canvi de govern fins a última hora, explicaven un relat que poc tenia a veure amb la realitat. Casualment, l’endemà de les eleccions, la cosa canvia com de la nit al dia.
Arriba el 28N i tots els partits del govern pateixen un fort descens electoral. Vostès són els més perjudicats, ja que perden la meitat dels escons. Quina lectura en fa?
És ben clar que l’electorat d’Esquerra Republicana no ha compartit aquesta fórmula de govern. Reconeixent fins i tot avenços en alguns àmbits. La influència dels mitjans de comunicació també ha fet forat. Tripartit era igual a desastre, a desgavell, a bloqueig. En tot cas, no hem sabut explicar un relat clar d’on érem i on volíem arribar. Podíem haver-nos quedat a l’oposició, però era importantíssim que ERC governés. Malgrat que el resultat ha estat molt dolent, l’espai polític d’ERC és imprescindible. Per tant hi haurà d’haver canvis, caldrà que el partit es refundi.
 
Com creu que ha afectat a ERC l’aparició de noves forces polítiques independentistes com SI o Reagrupament?

També han contribuït a tot plegat. Si la gran contribució ha estat afeblir l’opció independentista, com s’ha vist, es demostra que la seva idea ha estat negativa.

Carod Rovira, pocs dies després de les eleccions, apostava per una nova formació amb ERC i els catalanistes de PSC i ICV. Li sembla viable aquesta opció?
Aquesta opció no s’ha definit. Esquerra és l’esquerra nacional, els valors progressistes sota el paraigües d’un país lliure. Per tant abarca molta gent. Estem en una fase d’obrir finestres, no per empetitir el partit, sinó per fer-lo gran. De vegades una sotragada és el moment oportú per mirar enrere i incorporar gent d’altres cultures polítiques, sense cap voluntat prepotent.

Com veu la decisió de Joan Puigcercós de no presentar candidatura a la presidència d’ERC en el proper congrés del partit?
Personal i gens fàcil. Entenc que l’hagi pres, des del punt de vista de la seva determinació interna després d’uns resultats tan negatius. La política funciona així, donant pas. És positiu, perquè visualitza que no es vol agafar una cadira. Segurament el cos li demanava marxar, humanament és el més senzill. Però hi ha la responsabilitat de conduir el partit. Ell el coneix bé i sap que, amb unes municipals pel mig, cal donar confiança a tota la gent que es presenta per ERC. Això es fa amb tranquil·litat i serenor.
Un dels principals missatges dels dirigents d’ERC després de la davallada electoral va ser que ara calia bolcar-se en les municipals del maig. Realment serà així o tothom dins el partit pensa ja en el congrés nacional previst per la tardor?
Tot i que el congrés serà aviat, el partit està abocat a les eleccions del maig, ERC és una força municipalista. Costa passar el relleu, però probablement sigui el moment d’incorporar gent en l’àmbit local, amb un canvi generacional important. Avui dia tots els col·lectius tenim la millor gent, la més formada, amb més capacitat.
A Barcelona Portabella aposta per una coalició amb totes les forces independentistes, SI, la CUP i Reagrupament, per sumar esforços i assegurar el tercer lloc. És aquesta l’estratègia d’ERC a nivell de tota Catalunya?
No crec que sigui una estratègia, però segur que a nivell nacional, ERC s’hi troba còmoda, perquè aquesta gent configura una majoria als pobles i ciutats del país. Tenint presents les particularitats de cada indret, cal sumar una majoria independentista.
Hi ha qui diu que quan vostè va ser nomenat conseller, el grup d’ERC a la Seu quedava orfe. Creu que el Miquel Caminal, cap de llista a les municipals, pot recuperar el lideratge?
No hi ha ningú indispensable, tothom té maneres i estils diferents. Miquel Caminal és una persona reconeguda, fet a ell mateix, que ha participat de moltes entitats. Al mateix temps sap el país que trepitja, la ciutat que vol. Estic segur que sabrà formar al seu voltant un equip de persones que governin la ciutat, però també configurar una simpatia amb moltíssima gent que formen part dels diversos teixits associatius de la Seu.  
En certa mesura vostè va ser partícip d’aquesta legislatura. Per la part que li pertoca, com la valora?
Molt positiva, des del punt de vista de la transformació de la ciutat, amb més serveis i equipaments. Calia fer un pas endavant amb noves infraestructures. Les inversions a la Seu i comarca s’han multiplicat de forma espectacular. No hagués estat possible sense les sinergies entre el govern de la Generalitat i el govern municipal. Tot i això pot ser que la situació econòmica retardi alguna de les obres planificades i aprovades.
El nou delegat del govern al Pirineu, Albert Alins, preveu suprimir les delegacions sectorials de la Generalitat. Què n’opina?
És una reculada molt gran. Arribar fins aquí és fruït dels esforços de molta gent. Treure els serveis, que tot i modestos són necessaris, és un retorn al passat, a “la província nos visita”. No és una demanda capriciosa, sinó que es basa en donar millors serveis. El suport de l’administració del Govern ha marcat un abans i un després, sense cap excepció. Alguns alcaldes ho diuen amb la boca petita, d’altres amb la boca grossa.
Tornant a les vegueries, creu que és un debat que interessa als pirinencs?
És cert que hi ha poca consciència, i que al model veguerial s’hi ha arribat no tant a partir de la societat civil, sinó de les aritmètiques polítiques, que han tingut una voluntat clara en aquest sentit. Els pirinencs som una mica orcs. Els beneficis de la vegueria són compartits per la gent, però els discursos cansen i els debats fatiguen. I alguns grups periodístics identifiquen aquest debat amb soroll. Hauríem de trobar altres maneres d’explicar-ho, perquè per contra sí arriba la ventada provincianista dels mitjans de Lleida, amb els seus representants al capdavant.  
Poden servir els jocs d’Hivern per recuperar l’autoestima?
S’ha de ser prudents. D’entrada és una cosa positiva des del punt de vista econòmic i social. És bo si arriba, però no cometem errors del passat, dels grans projectes faraònics, perquè després rasques i darrere no hi ha gran cosa. S’ha d’anar més enllà d’un mer titular de premsa. El que és bo per la consciència pirinenca són els mitjans de comunicació. Ha fet més posem per cas Pirineus TV que molts decrets i ordres.
Quin futur pronostica a una comarca com l’Alt Urgell en temps de crisi? Viure de les rendes que dona el veïnatge amb Andorra s’ha acabat?
Un bon futur passa per aprofundir en les relacions amb Andorra. Això vol dir solucionar els temes transfronterers, des del sentit comú. L’altre aspecte és la inversió pública. S’ha apostar pels equipaments, anant amb compte amb les rebaixes. Caldrà replantejar algunes obres per la situació de crisi, però amb criteris territorials.
Com es planteja el futur?
De moment, més lleuger. Sempre he tingut el cuc de la política, entesa com un servei públic, no institucional. Des del punt de vista laboral estic plantejant vàries possibilitats, però valoro cada cop més la qualitat de vida.