dimecres, 22 d’octubre de 2008

Dels Pirineus als Balcans


11 de Juny. És la data del darrer post. Més de 4 mesos sense una sola actualització, sense donar senyals de vida en aquest blog.
Com bé sabreu per posts anteriors del 3 al 23 de Juliol vaig estar a Bòsnia, participant en uns camps de treball de cooperació organitzats per l'entitat Trenkalòs. Sabia que seria una experiència interessant però també colpidora.
Un cop viscuda puc afirmar que hi ha un abans i un després de Bòsnia, almenys per a mi. Potser és el fet de no haver acabat d'assimilar-ho tot pelgat el motiu d'aquest retard en parlar-ne aquí. Podria haver publicat qualsevol altra cosa però volia reprendre l'activitat blocaire parlant d'aquest viatge, penso que és de justícia.

I no podia fer-ho sense tenir mínimament ordenats els meus pensaments, sense saber com explicar amb paraules allò que difícilment entenen els sentits.
Així doncs, feta la reflexió necessària, em proposo fer una crònica (per parts) d'aquells 20 dies a Bòsnia i Hercegovina. Intentaré transmetre el que vam viure, el que vam sentir, el que vam conèixer i el que vam compartir. Perquè aquest viatge no el vaig fer sol. 6 alturgellencs i alturgellenques vam ser els qui dels Pirineus vam voler anar a parar als Balcans. Pel camí en trobaríem molts d'altres, que faríen d'aquest una experiència inoblidable.
3 mesos després d'haver tornat les coses es veuen d'una altra manera; algunes més clares, d'altres més absurdes. Sigui com sigui miraré de fer-vos entendre que s'hi amaga a Bòsnia. Allà on el temps s'atura dins d'una tassa de kafa i els ulls més blaus encara ploren.