dimarts, 18 de novembre del 2008

Jornades Antirepressives a la Seu d'Urgell


EL TEU SILENCI ÉS COMPLICITAT !


El proper 20 de Novembre es compleixen 33 anys de la mort del dictador feixista espanyol. Aquest fet juntament amb altres factors, entre els quals volem destacar la necessitat del capital espanyol d’obrir els mercats per a créixer i la contestació cada vegada més generalitzada i combativa al règim franquista, van provocar que s’iniciés un procés de reforma del sistema franquista. Un procés de reforma que pretenia recuperar la legitimitat social i internacional necessària per a garantir la seva continuïtat i expansió.


Aquest procés de reforma, anomenat transició, va mantenir als seus llocs a jutges i militars; va mantenir la legalitat franquista (impossibilitant el retorn dels béns acumulades per feixistes i col·laboradors als seus propietaris); va mantenir també el tribunal d’excepció encarregat de donar “cobertura legal” als judicis polítics, abans anomenat Tribunal del Orden Público, ara Audiéncia Nacional. Per acabar d’arrodonir la jugada es decretava una amnistia, que acollia a tots els criminals de guerra feixistes mentre quedaven fora bona part dels militants independentistes empresonats. Aquí començava una nova etapa de repressió, aquest cop sota el nom de “democràcia”.


Amb aquestes jornades, des de l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell – CAJEI volem donar veu als silenciats, retornar la dignitat als torturats, a les víctimes de les lleis antidemocràtiques d’un Estat que prioritza la seva unitat i la preservació del sistema capitalista als drets individuals i nacionals. Un Estat que no té cap vergonya a l’hora de torturar, a l’hora d’elaborar fitxers polítics, a l’hora de fer muntatges policials per a criminalitzar persones i moviments socials.


Per això volem animar-vos a participar de les jornades, a informar-vos i a descobrir aquesta cara oculta de l’Estat Espanyol. Perquè mirar cap a una altra banda quan s’escolten crits de socors, és complicitat.


Per últim des de l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell – CAJEI volem donar el nostre suport, i escalfor a tots i totes les torturades per l’Estat espanyol, a tots els represaliats i represaliades polítiques. Volen aconseguir una societat amb pensament únic i destruir la dissidència política, només la solidaritat i la lluita els farà retrocedir!


On hi ha lluita hi ha repressió,

On hi ha repressió hi ha solidaritat!


Assemblea de Joves de l’Alt Urgell – CAJEI


Programa d’actes de les jornades:


Divendres 21 de Novembre:

22:00h Trencament de la guardiola antirepressiva: Ja fa prop d’un any vam instal·lar la guardiola antirepressiva, ara ha arribat l’hora de trencar-la i cedir els beneficis, que aniran destinats a la lluita antirepressiva.
22:15h Passi de documental: “Silenci, aquí es tortura.” : En aquest documental apareixen els testimonis de diversos torturats, de familiars, d’advocats i de jutges, explicant les seves experiències, opinions i percepcions. Al Casal Popular.


Dissabte 22 de Novembre:

10:00h Realització d’un mural solidari: Quedem al Casal Popular, des d’allà anirem a una paret cedida per a realitzar un mural que ajudi a recordar i visualitzar que la repressió política existeix i es responsabilitat de tots i totes.

17:00h Fireta d’entitats antirepressives: Amb aquesta fireta, s’acostaran diversos col·lectius d’afectats i de suport, així comptarem amb la presència del Col·lectiu de Suport al Jona, de Rescat (Col·lectiu de suport als presos i preses polítics catalans), a Alerta Solidària (Organització antirepressiva catalana), al col·lectiu de suport amb el Franki, als encausats solidaris amb la lluita contra el Pla Caufec i amb el col·lectiu de suport als antimonàrquics entre altres. A la plaça del Centre Cívic.

19:00h Xerrada antirepressiva amb diversos col·lectius i represaliades: A la xerrada intervindran membres de la CAJEI, explicant els casos repressius que ens afecten; Alerta Solidària, que tractarà la repressió a nivell nacional; represaliats antimonàrquics, que ens explicaran la seva experiència; i al col·lectiu de suport al Franki, ja que ell continua complint la condemna de presó. Al Centre Cívic del Passeig.

21:00h Piscolabis al Casal Popular.

22:00h Concert amb el cantautor pirinenc Pep Lizandra i després cafeta al Casal Popular.


Tots els beneficis que s’obtinguin de la barra i del piscolabis, així com el contingut de la guardiola aniran destinats a la lluita antirepressiva.

dilluns, 17 de novembre del 2008

III Setmana del Llibre de Cooperació



PROGRAMA D'ACTES:

De dilluns a dissabte de 16 a 21h

MOSTRA DE LLIBRES DE COOPERACIÓ
Títols específics sobre cooperació internacional editats per ONGs, editorials o autors individuals: assaig, narrativa, fotografia, història...

EXPOSICIONS: “MATERNITATS”
Fotografies de Bru Rovira
Produïda pel programa de cooperació internacional
de l’obra social “La Caixa”

“EL COMERÇ DE DIAMANTS:
Pobresa al Sud – Luxe al Nord”
Fotografies de Kadir Van Lohuizen.
Amb la col•laboració del Centre d’Estudis Africans

Dimarts 25 de novembre a les 19.30h
Projecció de l’audiovisual: “ENCARA SOM AQUÍ.
Refugiats de Bòsnia i Hercegovina avui”
Conferència “INFORMACIÓ I CONFLICTES INTERNACIONALS:
VELOCITAT O QUALITAT?”
Com s’expliquen els conflictes en els mitjans de comunicació?
Arribem a entendre les causes i les conseqüències?
MATTHEW TREE, Escriptor
TONI CRUANYES, Periodista i Director adjunt del Diari Avui
Modera BERNAT GUIXER, cooperant

Dimecres 26 de novembre a les 19.30h
Projecció del film “EZRA” de Newton I. Aduaka
(Nigeria-França-Àustria, 2007, 102’)
(V.O, subtítols en castellà)
Dirigit pel nigerià Newton Aduaka, “Ezra” narra la història d’un nen soldat que sota els efectes de les drogues ataca el seu poble i mata els seus pares, des d’una òptica de denúncia en la qual la víctima és l’assassí en un conflicte africà. “Ezra” és solament un exemple dels milers de casos de nens soldat en la confrontació bèl•lica de Sierra Leone.
El llargmetratge retrata a més l’escenari corrupte on es desenvolupa el conflicte i el tràfic de diamants manejat pels rebels, que venen les pedres precioses als països occidentals, còmplices del problema.

Amb la col•laboració del Festival de Cinema Africà de Tarifa

Dijous 27 de novembre a les 19.30h
Presentació del còmic “SOTA LA LLUNA DE GROZNI” de Trenkalòs i del llibre “TXETXÈNIA, TRENQUEM EL SILENCI” de la Lliga dels Drets dels Pobles.
FRANCESC SERRA, Doctor en Relacions Internacionals per la UAB
XAVIER BADIA, Director de la Oficina de Pau i dels Drets Humans
RITA HUYBENS, Presidenta de la Lliga dels Drets dels Pobles i vicepresidenta de la Federació Catalana d’ONG pel desenvolupament.
MILANA MUIDOVA, Sociòloga txetxena i membre d’Etudes sans Frontières
GLÒRIA MARCET, Cooperant
Modera: MIREIA TERMES, Cooperant

Divendres 28 de novembre a les 19.30h
Conferència “ESTRÉS POST-TRAUMÀTIC:
EL CERVELL DESPRÉS DE LA GUERRA”
El trauma després d’un conflicte. Com afecta a les víctimes i als cooperants?
JOSEP Mª JANSÀ, Subdirector General de Vigilància i Respostes a Emergències de Salut Pública
CARLA URIARTE, Responsable Suport Salut Mental equips de terreny – Metges Sense
INDIRA DAUTOVIC, Supervivent de la matança de Srebrenica
ADRIANA CARACCIOLO, cooperant
Modera: JORDI RODRI, fotògraf.

Dissabte 29 de novembre
De les 10 a les 13h: Taller de maquetació de llibres de cooperació
(inscripció amb antelació a: info@trenkalos.org)
A les 16h:
Conferència “DE LA PARAULA AL MICROXIP.
Les noves tecnologies en la cooperació”.
A càrrec de GUILLEM IBAÑEZ (Tècnic superior en informàtica)
A les 17.30h:
Conferència “PALESTINA, CRÒNIQUES D’UNA PRESÓ A CEL OBERT”.
A càrrec de Glòria Marcet, Mireia Termes i Bernat Guixer (cooperants)
Amb la projecció de l’audiovisual “PALESTINA, HISTÒRIA D’UNA OCUPACIÓ”.

dijous, 6 de novembre del 2008

Dels Pirineus als Balcans - Konicj

Per sort les previsions més catastrofistes d'alguns de Pallejà no es va complir i cap trompeta va trencar-nos el son. Ara bé, no vam llevar-nos gaire tard; vam sentir xivarri fora la tenda de luxe on dormíen (no és cap ironia) i el que vam veure ens deixà astorats: una multitud, en cercle, fent gimnasia a les 8 del matí! No ens en vam poder estar i vam imitar-los, des de la distància això si. Poc a poc van anar apareixent cares adormides i quan ja erem tot el grup d'empeus vam dirigir-nos allà on hi havia la multitud.
Les sorpreses no s'havien acabat ja que de cop tots muts, quadrats, pedra, paper, tisora i a hisar banderes, la bosniana i la belga. A mi em va fer somriure, ja que tinc certs lligams amb aquella terra, però la resta flipaven. Es veu que a Catalunya això de l'escoltisme s'ho prenen una mica més relaxat, no tan com a les pelis ni com sembla ser, a Bòsnia. Acabat el ritus tocava esmorzar.

Un cop amb l'estomac ple vaig recapitular per situar-me. Em trobava en un campament d'escoltes bosnis orfes de guerra, on a més hi havia convidats escoltes belgues i persones amb deficiències mentals. Estaríem amb aquell jovent fins l'endemà, dissabte 5, dia en que tots els participants als camps de treball de Trenkalòs ens havíem donat cita a Sarajevo. Així doncs teníem tot el sant dia per fer coneixences i gaudir d'aquells paratges. I és que si bé a primera hora del matí ningú tenia collons a veure-hi res amb aquella boira, a mida que passaven les hores tot anava agafant color.
Per fer temps vam apuntar-nos a un partidet de voleibol multiètnic, que es notés el nostre pas per l'equip de l'institut. Ja quan el sol apretava prou, banyador i cap al llac famós que ningú havia vist encara.
Segurament per moments vaig semblar un més de tota la canalla que hi havia per allà cridant i fent xip-xap, però és que la situació s'ho valia. Pilota inflable, crema de sol i cap a dins. A mi on hi hagi un bon llac que em treguin la platja...Una miqueta de futbol, alguna altra remullada i cap a taula de nou.

El menú fou exquisit donades les cricumstàncies, per molt que sempre hi hagi alguna llepafils que digués el contrari :P. Va ser acabar de dinar i posar-se a ploure així que vam aprofitar per relacionar-nos amb els bosniacs. No ens calgué gaire cosa, sols una baralla de cartes. Com em passa sovint, dels primers en quedar eliminat, així que em vaig retirar a la suite a reposar cinc minuts que van ser 2 hores. Després em sabria greu haver-me perdut les partides de mocador i d'altres jocs del repetori tradicional, però segur que el meu cos em va agraïr aquella bacaina. Recordo la cara de l'Andrea quan en veure'm sortir de la tenda li vaig dir que havia estat fent la migdiada; encara que no s'ho cregués no m'havia llevat perquè fos l'hora de sopar, que l'era, sinó perquè jo pensava que a les 7 encara se li podia dir tarda.

I va arribar la nit. Psicològicament, perquè a les 8 encara era de dia com és lògic. La primera cosa de les moltes que no vaig entendre a Bòsnia fou un bar a l'entrada d'un campament per a joves. No sé fins a quin punt pot ser educatiu però el cas és que durant dues hores hi vam fer festa grossa, cantant i rient tot fent unes pivos. Realment em sentia feliç, no sols per aquell moment, sinó pel fet de pensar en el que viuríem al seu costat les properes dues setmanes.
Vam coronar la nit d'una manera que crec que no oblidaré mai: un bany al llac, iluminats pels estels del cel bosnià. Dins de l'aigua el temps s'aturà. El lloc, el moment, els pensaments...tot plegat em va dur a una situació de tranquilitat que pocs cops he tingut. Fora la festa continuava i no vaig trigar en unir-m'hi. Vaig comprovar que la música no és sols un simptoma, sinó també una recepta per a la felicitat. Minuts després a la suite penjàvem el cartell de no molestar.

El matí de l'endemà tingué un regust amarg. Alegria per anar a Sarajevo i començar els camps de treball, sí, però tristesa per haver de dir adéu. Dir adéu a gent com l'Amila, el "Cristiano" o el petit rosset. Joves que no coneixíem ni ens coneixien, amb qui no vam passar gaires estones però que per contra ens havien fet arribar la seva tendresa, les seves ganes de conèixer i de ser coneguts. Em quedarà marcada l'abraçada del petit rosset; em semblà que les seves mans demanaven que no els oblidés i m'agraien haver-los dedicat una petitíssima part del meu temps. Poques coses són a l'hora tan senzilles i tan significants.
El trajecte vaig passar-lo observant el paisatge i analitzant, de forma senzilla, la forma de vida d'aquella gent. Em semblà que tots miraven de tirar endavant, malgrat tenir poc.
I per fi vam arribar. Contrastos occidentals i orientals. Mesquites i cases als turons d'una banda i grans edificis i panells publicitaris per l'altra. "Welcome to Sarajevo", s'hi llegia anys enrere en una d'aquelles parets.


El Refugi


La Suite


Gimnasia de bon matí




Llac Boracko



L'hora dels adeus

dilluns, 3 de novembre del 2008

Dels Pirineus als Balcans - Mostar

Després de mesos d'espera per fi va arribar el dia. Amb 3 hores escasses de son i molta rauxa havíem fet cap a l'aeroport amb el Pau, company incansable de viatges i aventures diverses. A Sants ja erem 3, doncs s'ens va unir la Xiqui. L'Alba es faria una mica més de rogar.
Poc abans d'embarcar vam coincidir amb la tropa de Pallejà, amb els quals compartiríem, a banda de tots els camps de treball, els dos primers dies d'estada als Balcans.

Vam arribar a Dubrovnik, costa croata, amb temperatures que rondaven els 30ºC. Tot i això l'alegria creixia per moments, al mateix ritme que ho feien les emocions i els nervis. Després de fer-nos entendre a l'estació d'autobusos vam poder comprar els bitllets per a la següent parada del nostre viatge: Mostar. Les hores següents les vàrem passar al bus. Paisatges preciosos, aigües color turquesa, tot envoltat d'alguna cosa misteriosa. La costa Dàlmata.
Un cop vam creuar la frontera croato-bosniana vaig començar a fer els ulls ben grossos, per intentar captar qualsevol detall que m'ajudés entener-ho tot plegat. Durant els mesos previs a aquesta estada m'havia preocupat d'adquirir un mínim de formació sobre el conflicte, de tenir una petita noció de la història d'aquelles contrades, de saber el perquè de tot el que veurien els nostres ulls. Intentava imaginar tot allò que havia llegit, fent un salt de 13 anys en el temps. Però com deu passar sempre suposo, res és com s'espera. La realitat supera la imaginació i et fa redibuixar tots els pensaments.

Vora les 5 de la tarda arribàvem a Mostar. Capital no oficial d'Hercegovina (part del sur de Bòsnia, de majoria croata), durant la guerra s'hi visquè un dels molts sense sentits de l'èsser humà. Croats i musulmans, que en un primer moment havíen unit forces per fer fora els serbis, s'enfrontaven pel control de la ciutat, fins a les darreres conseqüències.
Segles de convivència entre cultures, simbolitzats per l'Stari Most, eren engolits pel riu Neretva a causa del foc d'artilleria croat la'ny 93.
El nou pont, reconstrucció de l'orginal del s.XVI, fou sense dubte un dels atractius d'aquella aturada a Mostar. Però també ens serví per tenir un primer contacte amb els natius i amb les evidències de la guerra. Mentre els impactes de metralla encara són presents a les façanes, a l'ambient es pot percebre que hi ha coses que no s'han pogut reconstruïr. Avui dia, el pont sembla que separa més que no pas uneix. Prova en són els minarets que competeixen en alçada amb els campanars de l'altra banda del riu.

A les 7 de la tarda, puntualitat bosniana, un bus ens recollí. Més hores de carretera per arribar al pròxim destí. Ens esperava un campament escolta de nens orfes de guerra vora el llac Boracko, prop de la localitat de Konicj.
Vam arribar que ja era negra nit. El primer que vam fer fou arraserar-nos, ja que en queia una de bona. En el moment d'entrar en aquell refugi tot van ser mirades de curiositat, qui sap si també de desig, per part dels anfitrions. Una estoneta per sopar i cap al jaç; un dia tan intens es mereixia un bon descans. I caram si ho va ser! Dormint vora el Pau, en una suite de campament, intentant no pensar gaire en el que ens depararia aquella aventura i ressant per a que l'endemà no sonés la trompeta.

Mesquita s.XVI



Stari Most

Riu Neretva


On Tour