diumenge, 21 de novembre del 2010

Punxar-se l'ungla

Remenes la butxaca, potser buscant el mòbil, o simplement per no saber estar quiet. I de sobte un dolor curt però intens. Aquell bolígraf sense tap, que sempre t'acompanya arreu per si calgués prendre nota, et punxa l'ungla amb la punta que mai recordes deixar cap per avall. Punxar-se l'ungla, potser seria una bona definició de periodisme.

Laporta: “No tinc vocació d’encapçalar projectes que no puc liderar”

Dijous va venir al Campus de la Comunicació de la Pompeu Fabra Joan Laporta, a demanar el vot per Solidaritat Independentista. Com per l'assignatura de Redacció Informativa havíem de fer una notícia sobre un acte electoral, vaig aprofitar. Aquí us deixo la peça que vaig escriure.

Laporta: “No tinc vocació d’encapçalar projectes que no puc liderar”

Joan Laporta va donar a conèixer ahir nous motius per rebutjar l’oferta que en el seu dia li va fer Joan Carretero per encapçalar Reagrupament. Segons Laporta, va rebutjar-la per manca de recursos financers suficients per encarar la campanya electoral. Per a l’ex-president del Barça això dificultava el seu lideratge i per tant s’estimava més no implicar-s’hi. “No tinc vocació d’encapçalar projectes que no puc liderar”, va dir. A més a més, va emplaçar “la resta de candidatures independentistes”, en clara al·lusió a Reagrupament, a “reflexionar” sobre la conveniència de seguir en campanya. Laporta també va criticar les últimes propostes econòmiques de CiU i ERC.

Laporta, que encapçala la candidatura parlamentària de Solidaritat Catalana Independentista (SI), va fer ahir aquestes declaracions en un acte electoral a la Pompeu Fabra. El líder de SI va explicar que malgrat que es va sentir molt afalagat per l’oferta, en saber dels recursos financers dels que hagués pogut disposar, havia decidit rebutjar-la. Segons ell, això i “certs tics polítics que no m’acabaven d’agradar” no l’haguessin permès liderar el projecte. L’ex-president blaugrana va afegir que s’estimava més construir “alguna cosa nova”, en referència al partit creat per ell mateix, Democràcia Catalana, i que és un dels que integra SI.

El candidat a la presidència de la Generalitat també va emplaçar la resta de candidatures independentistes, referint-se implícitament a Reagrupament, a reflexionar sobre la conveniència de seguir en la cursa electoral. “Si veiés que tinc menys força, llençaria la tovallola per no perjudicar els altres”, va afegir. “Oferim més garanties d’èxit, hi ha més interès de la gent, això és veu en els actes, on la diferència d’assistència és molt gran”, al·ludint novament a la formació de Carretero. Posteriorment Laporta va voler evitar la polèmica dient que “no sóc ningú per dir que han de fer les altres forces independentistes” i va destacar que si bé la seva feina era liderar l’aposta independentista amb SI, “no ho farem a costa dels altres”. “Treballem per entrar al parlament i la nostra campanya és en positiu”.

L’ex-president blaugrana no va oblidar els altres partits catalans que poden disputar-li el vot independentista i va criticar l’aposta de Convergència i Unió pel concert econòmic: “és inviable i ells mateixos ho saben”. També va comentar les declaracions del candidat d’Esquerra, Joan Puigcercós, que els dies abans havia expressat que “a Andalusia no paga impostos ni déu”. Laporta va remarcar que SI no busca la confrontació, sinó “polítiques a favor dels catalans”. “Per què no feien res contra l’espoli quan governaven?”, va preguntar-se Laporta.

divendres, 19 de novembre del 2010

Vinyetes importants

Últimament quan arribo al matí a la uni agafo el diari Público, que donen gratuïtament. Important dir que aquest exemplars després compten per les estadístiques de difusió...Hi ha dies que m'agrada més i d'altres que menys. Ara bé, una secció sempre la clava: "Esto es importantísimo". És una vinyeta diària de sàtira política feta per Manel Fontdevila, col·laborador habitual del Jueves. Us en deixo tres que em van fer riure i aplaudir.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Sobre el paper, tenim feina

Us recomano un 30 minuts que m'ha semblat d'allò més interessant, segurament perquè molt del que s'hi diu m'afecta (o m'afectarà) directament. El podeu veure a http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1742/I-tu-quin-diari-compres

"El reportatge I tu quin diari compres? analitza el delicat moment que travessen els diaris, buscant explicacions i perspectives de futur a Espanya i als Estats Units. Dóna veu als defensors dels diaris tradicionals i als que n'auguren la desaparició"

Després de veure'l, i potser contradient la opinió de molts dels qui parlen, crec que queda clar que els que venim darrere tenim feina. Feina a adaptar-nos, a seguir treballant per no perdre qualitat en favor de la quantitat, a obrir-nos pas en definitiva en aquest escenari complex que se'ns planteja al documental.

divendres, 5 de novembre del 2010

"La Barceloneta, Winston Churchill i les 6 del matí", una altra del David Fernández

Un cop més en David Fernández posa el dit a la llaga. Aquesta vegada ens parla sobre la darrera operació policial contra el moviment juvenil polític basc, i conretament sobre el cas d'una jove de 21 anys detinguda a la Barceloneta, en el marc d'aquesta operació.
Val la pena seguir-lo.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/180830

dimecres, 22 de setembre del 2010

"Avui tot comença..."

Com cada any ha passat fugaç. Aquest cop però, l'he trobat especialment intens. Ha estat un estiu amb força experiències i poc temps per assimilar-les.

A primers de juliol vam llençar-nos de nou a la carretera per un estiu més (i ja en van 3) fer cap a Bòsnia, on Trenkalòs ha dut a terme novament un camp de treball. Enguany la data era especial, ja que l'11 de Juliol es complien 15 anys del genocidi d'Srebrenica.
Ho fou encara més perquè aquell dia vam ser a Potocari al costat del nostre estimat amic Samed Begovic; hi enterrava un germà, un tiet i un avi. Després de tants anys, malgrat la tristesa, alguna cosa es va deure quedar en pau dins seu - "en 15 anys és el cop que l'he pogut sentir més aprop"- deia 3dies abans, quan li van fer entrega del taüt amb les restes mortals del seu germà Damir.
Per la resta destaco l'experiència com a guia de camp de treball; ha estat molt gratificant, més visquent-la vora 3 artistes més com la Mariona, la Mireia i l'Arnau. El fet de tornar a tenir una furgoneta ens ha permès moure'ns molt més, i de retruc haver de fer de taxistes fins i tot. Hi ha un parell de carreteres que ja gairebé ens les coneixem de memòria, oi Arnau?
Ha estat maco poder tornar a veure tots els amics que tenim allà: els nens del camp de refugiats, les nostres famílies, la família Begovic, tota la gent de Sahbegovici...Com sempre els comiats han estat la part més difícil, però crec que aquest cop ens ha quedat la sensació de que tot plegat queda més aprop del que sembla i que ben aviat podrem tornar a ser-hi.

dimarts, 21 de setembre del 2010

Presentació de l'Agrupament Escolta Urgellenc


El proper dissabte 25 tothom és convidat a la presentació del nou Cau a la Seu. Us hi esperem!

dimarts, 7 de setembre del 2010

Videoclip "Home de Srebrenica" de Titot i David

Amigues i amics:

En motiu de les activitats realitzades per TRENKALÒS per commemorar els 15 anys de la massacre de Srebrenica, us fem arribar el videoclip realitzat a Bòsnia aquest estiu juntament amb els nostres amics Titot i David Rosell.

El vídeo ha estat realitzat juntament amb la nova versió commemorativa del tema HOME DE SREBRENICA escrit fa deu anys pels mateixos autors.

Han afegit les seves veus al videoclip diversos joves bosnians supervivents de la massacre i actualment habitants del camp de refugiats de Mihatovici situat al nord de Bòsnia i Hercegovina.

Que aquest treball serveixi per mantenir viva la memòria de les víctimes d’aquella tragèdia.

Us proposem que el feu arribar als vostres contactes i amics.

Gràcies!!!



--
www.trenkalos.org

dimarts, 27 de juliol del 2010

Dos de nous

Aquests camps de treballs a Bòsnia entre d'altres coses m'ha permès conèixer molt més d'aprop dues persones d'aquelles difícils de trobar.
Són el Xavi i el Marc, els homes de Pau, dos artistes en tots els sentits. Perquè al seu costat hem passat estones genials. Des d'aquí els dono les gràcies per la calma, la serenor i sobretot l'humor intel·ligent que han aportat al grup.

Dit això us informo que podeu visitar els seus blocs: Catallenya i Paper de fumar, els trobareu als enllaços de l'esquerra. No defrauden, ben bé com ells. Des d'aquí una forta abraçada companys ! també pel "jefe" ;)

dijous, 1 de juliol del 2010

Tornem-hi de nou

Un any més, i ja en van tres, m'en torno cap a Bòsnia. Aquesta cop, i com el primer any, a fer camps de treball amb Trenkalòs. Novament serem a Sarajevo, al camp de refugiats de Mihatovici i al poble de Sahbegovici.

Serem poc més de 20 persones però estic convençut que l'experiència enguany serà dura i especial a parts iguals ja que es commemora el quinzé aniversari del genocidi d'Srebrenica. Segurament el cementiri de Potocari serà un formiguer; de gent que plora els seus morts i d'altres que no fallen mai per fer-se la foto i fins a la propera. Servirà almenys per fer visible de nou aquest conflicte oblidat?

Ara només queda comptar les hores que manquen per pujar a la furgoneta i recórrer els 2000 km que ens separen d'aquest bonic país que és Bòsnia. Tenim un bon grapat de motius per fer-ho. Tants com els amics, els paisatges i les vivències que ens hi esperen.
Un cop tornats mirarem d'explicar, de nou, tot el viscut.
Fins aviat.

divendres, 30 d’abril del 2010

Lectures i sons

Fa temps que no faig cap recomanació literària ni musical i no és pas per manca de grups i llibres que valguin la pena. Així doncs, som-hi.

Dels diferents llibres que m'he endut aquest Sant Jordi us recomano "la indirecta, una entrevista a l'esquerra", publicat per l'editorial Virus. És un recull de diferents entrevistes aparegudes al setmanari Directa durant els seus dos primers anys de vida, com diu la contraportada, "a diferents protagonistes i referents dels moviments socials i de l'esquerra transformadora".
Hi podeu trobar des d'entrevistes a Feliu Ventura fins a Noam Chomsky, passant per Mònica Terribas o Arcadi Oliveres.
La veritat és que m'ha agradat molt i penso que recull algunes idees i opinions molt interessants. En la línia del setmanari vaja.

Anant al tema musical us vull parlar d'un grup del qual fa mesos que hauria d'haver fet propaganda: "Els Amics de les Arts". Si bé es troben en el seu moment de boom mediàtic, després de guanyar set premis Enderrock i el premi al millor Disc Català de l'any segons Ràdio 4, això no és motiu per deixar-los d'escoltar. Lletres intel·ligents a mig camí entre la quotidianitat, la ironia i fins i tot un punt de freakisme ("Armengol" mereix un capítol apart) en les quals més d'una persona s'hi veurà reflectida. Si us van agradar els Manel, de ben segur que Els Amics no us decebran.
Ja per acabar un descobriment recent: "Angelina i els Moderns". Un grup que en boca de la pròpia banda "recupera el repertori ieié cantat en català dels anys seixanta". Cançons d'aquelles amb un bon rotllo que fa que durant hores vagis reproduint-les al Winamp i que de ben segur aniran a parar al reproductor MP3 pels moments en que calgui una petita dosi d'optimisme.

Espero que com a mínim us distregueu una estona amb aquestes ressenyes i si us agraden doncs ja la cosa haurà sortit rodona.
Salut i fins la propera.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Actes per la consulta del 25 d'Abril a la Seu d'Urgell

A banda de decidir de forma democràtica que voldríem pel nostre país tot anant a votar el diumenge, durant tot el cap de setmana es duran a terme una sèrie d'actes per fer que tot plegat sigui una festa. I què celebrem? Jo, a més del fet de poder dir la meva sobre el que vull per aquesta terra, celebro que la societat civil s'ha organitzat per tirar tot això endavant. Espero que sigui el principi d'una nova manera d'entendre el paper d'aquesta en la política; de començar a construïr un moviment realment de base, popular i democràtic.
El proper diumenge 25 a la Seu totes i tots decidim !



dilluns, 1 de febrer del 2010

Fira del Llibre de Cooperació a la Seu

El proper Dijous 4, i fins el Dissabte 6, tindrà lloc a la Seu la Fira del Llibre de Cooperació que organitza Trenkalòs, l'entitat amb qui vaig anar l'estiu del 2008 a Bòsnia.
Durant aquests trets dies podreu trobar una mostra de llibres amb la cooperació com a temàtica, a més d'una exposició sobre l'accident químic de Bhopal, del qual recentment s'han complert 25 anys.
A banda d'això hi ha una sèrie d'actes sobre aquest mateix tema, Palestina o els Balcans.
Val la pena.
Haviam si ens hi veiem.

divendres, 15 de gener del 2010

Barcelona, els jocs d'hivern i el Pirineu

Dimecres saltava la notícia a tots els mitjans: Jordi Hereu feia pública la candidatura de Barcelona per acollir els Jocs Olímpics d'hivern del 2022.
Després d'un primer moment d'astorament, Barcelona, jocs d'hivern??!, la presentadora seguia per explicar que la candidatura seria Barcelona-Pirineu. I aquí vaig començar a reflexionar; jo i segur que tots els pirinencs i pirinenques que vam sentir la notícia.

D'entrada em va xocar la idea. Barcelona, a dues hores de les pistes d'esquí més properes, encapçalant una candidatura als jocs d'hivern? Com a mínim sorprenent. Una aposta personal de l'alcade Hereu. Segons força mitjans, una estratègia, un cop d'efecte per capgirar unes enquestes que el donen com a perdedor ens les properes municipals. Mirar de fer recuperar l'il·lusió del 92.
I per fer-ho viable l'apèndix Pirineu. És a dir, primer posem Barcelona, que té molt ganxo mediàtic, i després ho fem raonable per als qui Barcelona i hivern no els lliga gaire.

Segons tinc entès els jocs del 92 van ser molt ben rebuts, i és inqüestionable els beneficis que van tenir pel Pirineu en general i per la Seu d'Urgell en particular. Dic tinc entés perquè aleshores era una criatura (més que ara) i no puc jutjar. Entenc doncs l'alegria dels qui gestionen les pistes d'esquí, del sector de l'hostaleria i de tants que s'alegren en veure per fi el nom de les seves contrades al centre del ressò mediàtic. I l'alcalde, que no perd pistonada, i ràpidament va oferir la ciutat com a sub-seu de la candidatura.

I com era d'esperar després de l'anunci, mil i una reaccions i noves notícies. Andorra descarta qualsevol implicació en la candidatura i sembla que les pistes d'esquí Cerdanes tindrien força més números per acollir les proves d'esquí alpí que no pas les del Pirineu lleidatà si bé les estacions nòrdiques d'aquest sí que tindrien coses a dir. El cas és que des de la capital ja han descobert Amèrica: el Pirineu, sigui més occidental o més oriental, queda lluny. I això juga en contra de la candidatura. I és en aquesta línia que va un article de l'Avui, que porta per títol "Objectiu 2022: millorar la connexió Barcelona-Pirineus". Després de llegir-lo la barreja de sorpresa i excepticisme es transforma d'alguna manera en ràbia i por.

Ràbia per veure que és ara que s'adonen de totes les mancances i deficiències en les comunicacions que venim patint durant anys. M'indigna el fet que pesi més els interessos de Barcelona que no l'opinió de la gent del territori a l'hora de decidir quines actuacions s'hi fan i quines no. Ja ho diu l'article, ara a corre-cuita a convèncer el Govern per millorar les connexions amb el Pirineu. I han vist la trista realitat. El territori és capritxós i burlar-lo implica unes obres molt costoses i complicades, sobretot les que s'haurien de fer al Pirineu lleidatà.
Ja veurem què en diu el Govern, però possiblement acabi de certificar que la opinió dels pirinencs compta ben poc, almenys si es compara amb els interessos de la metropoli.
Evidentment també hi vec coses bones, la hipotètica millora de la línia de tren Puigcerdà-Barcelona n'és un exemple. Però ara mateix veig més ombres que no llums. Si es tirés tot endavant, quines opinions, quins criteris es tindrien en compte a l'hora de dur a terme obres i actuacions? Qui assegura que no passaria com amb les vegueries, que molt bona fe però s'ha fet, pel que puc veure, amb poc diàleg i d'esquena a la població del Pirineu, deixant uns i altres enfrontats i descontents?
I la por, no només de disbarats que es volguessin fer, sinó sobretot de que els deixéssim fer. Tinc ganes de veure què en diu la gent de casa.

Per acabar la reacció d'enuig de Jaca, fàcil d'entendre. És la il·lusió de tot l'Aragó, sí, però és que sobretot tenen una candidatura que pel que fa a sentit comú, entra molt millor. I ara veuen amb molta por que la marca Barcelona els tiri tots els esforços per terra. Però ja ho diu l'article, " la prolongació del tren de la Pobla és tan poc probable com que el COE permeti que Barcelona guanyi Jaca." Així que possiblement la història acabi acabant en un no res. Si és així, i a l'espera de com vagi tot, caldrà veure fins on estaven disposats a arribar. Perquè així des del Pirineu podrem exigir sense por tot allò que necessitem però sabem que no fan perquè no és prioritari. Haurem de, en definitiva, seguir demanant el que massa cops ens neguen: dignitat.

Presentació del nou disc de Cesk Freixas


Avui a les 21.30h, a la sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona, es presenta el nou disc del cantautor Cesk Freixas, "La mà dels qui t'esperen". Amb la seva actuació el cantautor inaugura l'edició del festival BarnaSants d'enguany.
M'alegro que poguem gaudir del 3r treball d'aquest artista, senyal que la cosa funciona i agrada. Només cal veure com cada cop som més els que l'escolten (el seu MySpace és el més visitat a nivell estatal) i com cada cop és més intensa la seva activitat. Només cal fer un cop d'ull al seu blog, http://blocs.mesvilaweb.cat/ceskfreixas, per copsar-ho.
Des d'aquí una abraçada i a seguir Endavant!

dijous, 14 de gener del 2010

Tots els Camins porten a Romania

Torno de les vacances recomanant-vos un llibre. Es titula "Tots els camins porten a Romania", del lleidatà Ramon Usall. Premi de novel·la curta Manuel Cerqueda i Escaler, Nit Literària Andorrana 2007, l'obra és una novel·la negra que si bé segurament no és cap joia literària, interessarà no només als qui agrada aquest gènere, sinó també als que no estan acostumats a llegir aquest tipus d'obres.

A tall de tastet: "
En Rafel Rovira és detectiu, és cert, però sobretot és lleidatà. Llicenciat en Dret i postgraduat en criminologia, el detectiu Rovira és un antic militant de l'MDT, devot dels Desperdicis Clínics, i al·lèrgic als uniformes. Sobreviu, des del seu despatx al carrer Cavallers de Lleida, investigant marits infidels i petits estafadors mentre somia en emular les gestes dels grans detectius. L’arribada de la Ioana Lupescu, una dona de fer feines romanesa sense papers, li revelarà la troballa del cadàver d’un jubilat també originari del país dels Carpats. És el cos de Florian Grigore, un immigrant atípic, d’aparença senyorial i de devocions marxistes-leninistes. La descoberta del cadàver brindarà al detectiu Rovira l’oportunitat d’investigar, per fi, un veritable cas d’assassinat."

Com ja he dit probablement no és una joia literària però m'ha semblat molt entretingut. He de dir que m'encanta la novel·la negra però penso que és un llibre que pot agradar a molta gent ja que l'autor ha aconseguit que fos de fàcil lectura, fent servir un llenguatge planer i sobretot presentant uns personatges que són molt fàcils de fer-se propers; segurament això dóna més gràcia a la història. Fins i tot venen ganes de visitar Romania.
L´únic però que hi poso és que se m'ha fet curt. Espero doncs que en un futur vegin la llum més casos del Rafael Rovira.