dimarts, 12 de desembre del 2006

Tomet per la comarca (VI)

Aquest pont una de les poques coses de profit que he fet ha estat anar a voltar per la muntanya. Tenia en ment uns quants noms però finalment vaig anar a espetegar al Quer Foradat.

A diferència d'altres cops aquesta vegada no anava sol, sinó amb el Potrillo (Ricard). Després d'un intent frustrat d'anar a la borda del Miquel vam agafar la carretera de Puigcerdà i a mida que anàvem fent Km vaig proposar anar al Quer així que tu, DIt i fet..

El Quer és un dels pobles que pot presumir de tenir una vista sublim del Cadí. Ben amagat, arribar-hi és una goig pels ulls. De petit hi havia estat alguna vegada i tenia algun que altre record borròs..Tot i això no m'enrecordava que calia pujar tan amunt xd

Per moments la carretera es feia tant estreta que el Ricard ressava pq no vinguès ningú de cara..Després d'una mitja hora llargad'haver sortit de la Seu vam arribar. Devien ser quarts de 6 que ja començava a fer-se fosc. Poca gent pel carrer i força fred. A destacar la sorpresa del Ricard en veure la gran vista de la que us he parlat (us deixo alguna foto). Després de rondar una estoneta i buscar algun lloc on fer un cafetó vam trobar una restaurant ple de gent de fora, probablement barcelonins. Ens van dir que de tallat res de res. 10 minuts més gaudint del paisatge i adéu. Ja de baixada vam parar a Toloriu i vàrem fer el nostre talladet a Cal Mateu un lloc a tenir em compte. Osti que bé va entrar eh Potro! Després si que ja cap a la Seu, a preparar-se per la nit, que tocava el grup dels meus amics, Kimera. Al Quer i Toloriu de ben segur que algun dia hi tornarem

"Veig el món plapejat; sí, el veig plapejat. Als uns els va molt bé i als altres malament. Als uns els sobra de tot i els altres no poden viure amb el que tenen. Qui ho pot arreglar, això? Ningú. Això ha estat i serà així. Hauria de canviar la mena dels homes.." (del Ll.O.P)

Vista General del Poble


Vista del Costat Invers
Un troç del Cadí

El Restaurant (i tot de cotxes BCN al voltant..)

diumenge, 3 de desembre del 2006

Centelles. Les vides d'un fotògraf, 1909-1985

El passat Dimecres i després de molt de temps intentant-ho vaig anar finalment a l'exposició "Centelles. Les vides d'un fotògraf, 1909-1985", al palau de la Virreina de Barcelona.

Si teniu oportunitat us recomano que no la deixeu perdre; a mi m'ajudà a entendre una mica millor la crueltat de la Guerra Civil Espanyola al mateix temps que em va fer reflexionar sobre com ha marcat, marca i marcarà l'història del nostre país i de l'estat espanyol.

El 3 de novembre va obrir les portes l'exposició 'Centelles. Les vides d'un fotògraf, 1909-1985', sobre l'obra del fotògraf Agustí Centelles Ossó, excepcional testimoni gràfic del temps de la Segona República i, sobretot, de la guerra del 1936-1939.

L'exposició (al Palau de la Virreina fins el 4 de març de 2007) comprèn més de tres-centes fotografies de Centelles: unes dues-centes setanta il·lustren la seva activitat com a periodista gràfic, i una quarantena, la de fotògraf industrial i publicitari.

'Centelles. Les vides d'un fotògraf, 1909-1985' s'aproxima (per primera vegada d'una manera global) a la vida i obra de Centelles, seguint la història del seu arxiu fotogràfic, que l'autor s'emportà a l'exili (amb el propòsit que no arribés a mans de l'exèrcit franquista i fos utilitzat amb fins repressius) i que restà ocult durant trenta-sis anys.

Aquest fet explica el reconeixement tardà de la seva trajectòria professional; tardà, però unànime, al país i a fora, fins al punt que hom ha qualificat Agustí Centelles com el Robert Capa català (Capa fou un famós fotògraf hongarès, d'origen jueu, que també deixà testimoni del conflicte bèl·lic dels anys 1936-1939.)

(Font: Vilaweb)

"La televisió t'ensenya de tot. Però la imatge més bella i neta del món és la de dues persones parlant al davant d'una porta o al mig d'un carrer.." (del Ll.O.P)

dilluns, 20 de novembre del 2006

Sobre el LLibre Oral del Pirineu (Ll.O.P)

"Són punts de vista sobre l'home, la vida i el món, nascudes, plegades a l'ànima dels pirinencs. En aquestes opinions, hi trobaràs expressada la filosofia d'un munt d'homes i de dones d'aquestes muntanyes sobres tres qüestions fonamentals de l'existència humana: sobre l'home com un ser capaç de pensar, de viure, de projectar-se socialment; sobre el gran enigma de la vida per la qual lluitem diàriament des del matí fins al vespre; i sobre l'estat de la salut del món. La profunditat, la riquesa d'aquest fragments m'han fet refleixonar tant o més que els anys que he passat al damunt dels llibres. Són una advertència per als qui han cosiderat la gent de muntanya un sers primitius, incapaços d'expressar la seva sensibilitat per les coses més íntimes de la vida."

Així descriu Joan Obiols al seu llibre "El desert verd" un recull de notes que apareixen al llarg de l'obra i que són englobades sota el nom de Llibre Oral del Pirineu. Com ell bé diu són punts de vista diversos però sincers de gent de la muntanya,fragments que m'han colpit força i dels quals inclus m'he n'he fet, per uns breus moments, partícep.

El desert verd és un llibre que no deixa de sorprendre'm i que m'ajuda a entendre els orígens d'alguns dels racons més amagats de la terra on tinc les arrels. I és gràcies a aquestes petites anotacions que un acaba comprendre millor el conjunt de l'obra, de trobar sentit a les històries que s'hi narren. D'alguna manera són una síntesi d'una manera de fer, ser i pensar que comparteixen cada un dels personatges dels diferents relats.

És per això que m'agradaria compartir aquestes paraules amb qui les vulgui trobar; el propi títol (Oral del Pirineu) mostra clarament l'orígen d'aquestes reflexions i com a tota tradició oral cal que sigui difosa per tal de sobreviure. Així doncs he decidit que a partir d'ara al final de cada post deixarè alguna d'aquestes cites del Ll.O.P amb que em vaig trobant al llarg d'aquest llibre. Espero que us permitin,com a mi, reflexionar sobre nosaltres mateixos, a entendre millor la nostra naturalesa i a mirar de trobar solucions a tot allò que amenaça amb fer-nos perdre l'identitat i la nostra raó de ser.

"La vida és un tango mal ballat; si fos ben ballat,seria una festa contínua..Per això ens veiem obligats a fer la nostra vida, a fer cadascú la seva vida, perquè falta confiança entre les persones. Per això ens costa tant de fer coses junts, de fer coses per a tots.." (del Ll.O.P).

diumenge, 19 de novembre del 2006

Gràcia focus d'atracció

Com qui no vol la cosa aquestes dues últimes nits he anat a espetegar a aquesta preciosa vil·la que encabuda al mig de Barcelona mira de conservar l'identitat dia rere dia.

Ahir era per fer unes birretes amb el Ricard i el Pau, que feia temps que ho teniem pendet i avui ha estat per sopar amb el Rafa (un company de la resi) i uns amics seus. El cas és que sigui per una cosa o altra sempre que puc visito la vil·la i em perdo pels seus carrers. Gràcia és un oasi enmig d'una urbe d'asfalt; entenc perfectament el sentiment identitari dels graciencs. És dels únics llocs de per aquí la metropoli en que no em sento del tot estrany. L'ambient que es respira fa goig: gent per tot arreu i de tot arreu, carrers bonics, ambient de barri, veïns compromesos i conscienciats (especial menció per l'Assemblea de Joves de Gràcia)..un niu d'escalfor humana i reivindicació social tot plegat. Poder tenir un piset d'estudiants aquí en un futur és un dels meus somnis xd.

De nit l'ambient és força bo, molt bo si ho comparem amb el que es pot trobar a Barcelona. Hi han 1000 i 1 bars per descobrir, encara més gent per conèixer i segur que infinites històries curioses que transcorren en aquests carrers. He de dir que haver estat aquí per festes fa dos estius (dels millors records que guardo) em va ajudar molt per conèixer alguns dels bars del rotllo i també per aprendre'm a situar una mica dins d'aquest laberint que és Gràcia.

Avui la nit l'hem pasada dins un bar fent unes cerveses per matar el fred i ajudar a païr la pizza. L'únic que faltava per arrodonir la vesprada que diuen els mallorquins era música de la que escoltes a casa però no sents mai enlloc més i perquè no, també alguna princesa. Suposo que haurè de tornar un altre dia haviam si tinc més sort :P

Això si per molt bé que hi estiguès les birres d'ahir amb aquell parell passen factura així que m'en vaig al llitet que ja comença a ser hora perquè sinó demà no fotre res de bo..Haviam si espavilo una mica i poso ordre..Ah una petita recomanació: si mai visiteu la vil·la de nit aneu a la plaça Rius i Taulet i admireu el campanar il·luminat, segur que no us en penedireu i fins i tot potser també us acaba de deixar atrapats ;)

dilluns, 13 de novembre del 2006

Trasllat del Blog

Sé que aquest anunci arriba amb retard però bé que hi farem XD Desde fa cosa d'un mes he traslladat el blog a la següent adreça: http://nin.bloc.cat
Per ara deixarè de publicar a Blogger i tota la meva activitat la durè a terme al blog de Blocat jeje
Espero que seguiu gaudint del Blog molt temps ;)

dilluns, 6 de novembre del 2006

Nova temporada al circ

Abans de que es confirmessin les últimes notícies dels moviments de la nostra estimada classe política ja tenia pensat fer aquest article però suposo que ara serà inevitable un major to de decepció, ràbia i també de reafirmació.

Després de les eleccions tot estava bullint, pactes aquí, pactes allà..Que passarà qui serà el nou Honorable President..Ara sembla que ERC ja ho ha deixat bastant clar.
Personalment que algú vingut de fora arribi a president no em preocupa (jo en això de catalans de pura cepa no hi crec).El que em preocupa és que algú que no té cap mena de sentiment nacional sigui l'encarregat de dur el timó d'aquest país. Per a mi algú amb aquesta responsabilitat hauria de tenir unes fortes conviccions nacionalistes si no independentistes.
Però tots sabem que en Montilla representa aquella branca del PSC més botiflera, espanyolista i hipòcrita; així que ja hem begut oli. Més que la persona (que trobo inepta) és el fet que ocupi el càrrec algú amb les mateixes conviccions que les dels nostres opressors. És per això que estic rabiòs, per tenir com a president del nostre país un espanyolista que no farà més que seguir directrius dels espanyols de Madrid. A partir d'ara tot es farà pensant en si beneficia o no al PSOE. Malament anem doncs pq tothom una mica despert sap que els nostres interessos sempre han xocat de ple amb els dels espanyol. Si una cosa ens permet avançar cap a la llibertat per a ells això és un problema i per tant ho tallaran de socarrel.

La decepció me la dóna ERC, que anomenant-se independentista fa president aquest individu. Personalment haguès volgut que ERC es quedès a l'oposició pq cap dels pactes em semblava digne però bé, jo ni soc militant ni fervent seguidor i per tant tampoc tinc gaire dret a dir que hauria de fer..Això sí, vec que tampoc en vull ser. Vec que s'han estimat més conservar les cadires que no sacrificar-se i aspirar a treure uns bons resultats d'aquí 4 anys.
Perquè els senyors de CiU tampoc es mereixien que els deixessin tornar al govern després de vendre el país amb el pacte de la vergonya (qui és qui es ven a Madrir senyor Mas?) i sobretot perquè sempre han posat,i posaran, per davant del país els interessos d'aquelles classes a les quals representen. He pogut comprovar on s'acava el seu patriotisme i fins on s'estimen Catalunya. Si fossin com diuen ja haurien tingut els collons de posar damunt la taula l'autodeterminació. Tal com són realment i veient que els ha sortit malament la jugada ara com a molt arribaran a reclamar un altre Estatut xd.

Independentment de com facin les coses uns i altres tot el que he vist aquests darrers anys fà que ho tingui clar i em reafirmo: tots els pallassos (en menor o major mesura) d'aquell circ no em representen, no defensen els meus interessos i per tant no crec en el que fan; per ells fer el que fan és una feina quan per algú honrat fer política fore un servei envers aquella gent que comparteix les teves idees.
Tinc encara més clar que el futur passa per la construcció de base, per bastir un projecte de canvi social i nacional que arreli fortament en la societat civil per tal de que aquesta agafi conciència política i desperti; que deixar a les mans d'aquella gent el meu futur significa un futur podrit, significa renunciar als meus somnis i a les meves idees. Suposo que pensareu "quin iluminat", però tant me fa. Sé que hi ha altra gent que pensa, com diu el Feliu, que el nostre únic govern són els nostres peus. Mirarè d'ajuntar-m'hi i haviam si ens posem a caminar.
Això si, jo per desgràcia necessitarè una petita espenta per posa'm en marxa. Fa un temps vaig haver de fer un descans i encara estic mig assegut..

dissabte, 4 de novembre del 2006

Tard, però el fred ja és aquí

TardorDefinitivament el clima s'ha tornat boig..I és que a finals d'Octubre, en plena tardor, amb samarreta i pantalons curts no era normal..
Ara ja tot és com hauria de ser. Fot el fred típic d'aquestes dates i fins i tot una mica més.

No sé si és això però portava uns dies amb les idees ben glaçades. Diria però que aquest últims dies m'estic posant una mica les piles..Tot i això no m'he estat d'anar a veure Skalariak a Piera aprofitant el pont jeje. Però ara ja s'ha acabat. Prou concerts, menys juerga i més pencar i ser de profit.

Avui és un dia d'aquells tristos: a mitja tarda ja és fosc, poca gent per la resi..Ideal per passar la tarda escoltant cançons que et porten records i que només fan que sigui encara més difícil concentrar-se..
Per sort jo avui no tinc temps per aquestes distraccions i l'he pasat bàsicament estudiant..Quan no hi ha res emocionant pendent encara és més avorrit.
Tornant al tema del principi ja sembla que tot torna a ser com hauria de ser, amb sensacions semblants a les del any passat per aquestes dates: dies foscos, de fred, de pensar, d'estar-se tancadet i calentó, si pot ser amb companyia i sinó mirant de matar la soledat...Moments en que et ve de gust escriure alguna cosa encara que no tingui massa sentit.
Per cert, tinc un parell de pàgines relacionades amb el tema música ben parides. Al pròxim post us en parlarè que ara he d'anar a clavar colzes.
Apa fins aviat. Salut i princeses!

divendres, 20 d’octubre del 2006

Crònica Catalunya- Euskadi

En els darrers anys els partits de la selecció havien esdevingut partits de costellada que no aconseguien atreure el públic desitjat sobre tot a causa dels rivals escollits per la federació. Aquest any però les coses van canviar.

Feia molts anys que s'esperava aquest partit; de fet el darrer s'havia jugat feia més de 30 anys. Quan vaig assabentar-me'n vaig tenir ben clar que no hi podia faltar i així va ser.
Dos dies després de tornar de Vilafranca, el 8 d'Octubre, era al Camp Nou amb el Pau per veure el partit entre la Selecció Catalana i la d'Euskal Herria (si ells això de la territorialitat ho tenen més clar que no els nostres dirigents..)

En un principi les entrades que teniem eren al Gol Sud, on hi havia tota l'afició catalana del pal i on també hi havia amics de la Seu que havien vingut amb el bus organitzat des de l'assemblea.
Però per un imprevist que va començar fora el camp vam anar a parar al Gol Nord, enmig de l'afició basca. Tot i això, i perdoneu el xic de basquitis que pugui tenir, va valer la pena. La majoria de gent al nostre voltant duia pancartes "d'Euskal Presoak, Euskal Herria" i dièssim que eren força "del pal"..
Malgrat això nosaltres, a diferencia de molts (és trist però som un país que viu d'emmirallar-se) teniem molt clar d'on erem i quins eren els nostres colors així que bon punt va sonar el nostre himne vam enlairar la nostra estelada tot demostrant que malgrat no tenir un Moviment d'Alliberament Nacional tan ben organitzat ens estimem el nostre país igual o més que ells el seu. El partit va ser força entretingut i animat: càntics, "piques" amb el gol Sud amb les estelades, fora samarretes a la mitja part i en general un bon ambient de germanor i reivindicació. Vaja, en cap moment ens vam tallar per celebrar les nostres jugades i gols jeje. El resultat (2-2) va ser el de menys.

Personalment penso que a nivell institucional es va fer tot el possible per descafeinar i buidar de contingut polític el partit; als porcs del nostre circ: senyors és evident que un partit com aquest és carregat de simbolisme i que aquell dia ningú era al camp per veure un simple partit de futbol..tot i això gràcies per demostrar-nos un cop més que la llibertat l'aconseguirem no gràcies sinó malgrat vosaltres.
Malgrat això vaig trobar a faltar gent i algun acte previ realment potent. Em queda l'esperança de que la tornada, que espero amb gran ansia, sigui molt més reivindicativa.
Aquell dia i fins que ho aconseguim seguirem cridant, UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ!


"Alfabets de Futur" - Trobadors del Sud

Fa un parell de setmanes que ja és a la venda el nou Cd del Feliu Ventura, “Alfabets de Futur”.
Els que em coneixeu sabeu que en soc un fidel seguidor i com no ja el tinc entre les meves mans jeje.

El Cd costa 12 € i contè 11 nous temes del cantautor valencià on destaquen les col·laboracions de Miquel Gil, Miquel Gironès (dolçainer d’Obrint Pas) o l’inseparable Borja Penalba.

Personalment hi ha dues cançons amb unes lletres que trobo molt colpidores. No us dic quine perquè segur que en trobo de noves que encara em sorprendran més.

Aprofito per dir-vos que recentment he descobert dos nous cantautors també de l'escola valenciana. Es tracta de Pau Alabajos i Sergi Contrí. Podeu trobar algunes de les seves cançons a www.paualabajos.com i www.sergicontri.com respectivament.
Després d’escoltar-los no em va cabre cap mena de dubte de que els del Sud són ara mateix la punta de llança d’aquesta nova cançò que barreja sentiments col·lectius i individuals.

Com diu el Feliu, desig per avançar i raons per començar!

dijous, 19 d’octubre del 2006

Viatge al país de l'art i les princeses

Els darrers dies d'estiu (primers de Setembre) vaig tenir la gran sort de poder anar de viatge a Florència amb el meu pare.

Ja hi havia estat amb el viatge de fi de curs de l'insti i m'havia agradat molt així que vam decidir tornar-hi. Val a dir que el dia que hi anava vaig anar a dormir a la 1 del matí per llevar-me a les 4, anar a Girona i despertar a les 9 del matí tot aterrant a Roma.

Un cop allí cop de tren (2h xd) i ja erem a Firenze. Vam tenir la gran sort de que l'hotel era en un barri molt maco i apartat del centre. Ens vam fer un fart de visitar esglèsies i monuments i en definitva ens vam emborratxar d'art (bé de borratxera típica tb n'hi va haver però això queda pels més íntims). Menció especial pel David de Michelangelo i pel Ponte Vecchio. En definitiva una ciutat preciosa. El menjar italià com no deliciòs i la beguda tot i cara també a l'alçada jeje. En resum una ciutat de pel·lícula on si mai teniu un amor d'aquells que es diu "en serio" no podeu deixar d'anar per assegurar que duri molt de temps :P
Em descuidava que el tercer dia vam visitar Siena i la seva gran plaça. Tot i això no acabo de trobar-li el que a aquesta ciutat..

Però a l'alçada de l'art vaig trobar una cosa que destacaba entre la resta: les dones, noies (diu-li com vulgueu) italianes..Per moments tenia la sensació de ser al país de les princeses..Ben "anamorat" em vaig quedar..

El dia de tornada vam agafar el tren cap a Milà i després d'estar una estona per allí un altre tren cap a Bergamo i ja de tornada cap a Girona, recordant els bons moments d'aquest bonic viatge però també pendent del rellotge i de si seria a temps a casa..Ah que no ho havia dit? La nit que jo tornava el Feliu Ventura actuava a la Seu..

Vista des del Ponte Vecchio

Esglèsia Santa Maria la Nouvella

Ponte Vecchio

Plaça Gran Siena

Detall Típic

Estació de Tren Milà

Finalment un detall pels BB Boys jeje

Correllengua Alt Urgell 2006

Enguany el Correllengua va començar el 2 de setembre a Andorra i el dia 9 arribava a la Seu. Des de l'Assemblea vam pràcticament organitzar tots els actes que tingueren lloc a la Seu.

Ens havien assignat la columna Ovidi Montllor i per tant tots els actes que vam organitzar es centraren en la seva figura.

En primer lloc divendres 8 organitzàrem un concert en homenatge a Ovidi en el qual actuaren els valencians Verdcel i el també valencià Feliu Ventura. Si heu llegit el post anterior podreu deduir que no vaig arribar a temps per gaudir-los però no tinc cap dubte que fou una gran nit.

L'endemà teòricament era el dia més actiu i dins les activitats programades s'incloien jocs per la mainada, una botifarrada popular i un concert amb el cantautor Cesk Freixas i la seva banda i també amb els penedesencs Mussaranya.

En un principi teniem força por de que la cosa no tinguès èxit però per sort poc a poc la cosa es va anar animant fins arribar a ser prop d'unes 250 persones.

Dir que abans de l'actuació d'en Cesk va actuar el cantautor basc Jonu, que aleshores era de gira conjunta amb en Cesk.

Personalment m'ho vaig passar força bé i crec que la cosa va sortir força digna. Això si, vergonyosa la nula presència institucional durant els dos dies malgrat omplir-se la boca els dies previs de promeses i elogis davant els responsables de la CAL..
Tot i això felicito l'Albert per tota l'ajuda, el compromís personal i les facilitats que des de l'Ajuntament ens va donar.

Per últim agrair a tots els que vau fer possible aquest Correllengua la vostra presència.
Us deixo un parell d'imatges i el video de la cançò conjunta que han composat en Cesk i en Jonu, "Dos pobles lliures, Bi Herri Aske".

VerdCel

Feliu Ventura

Jonu

Cesk Freixas i els Altres Bandais

Mussaranya


Concert Antirepressiu Vilafranca del Penedès

Després de carregar brutalment contra una concentració de rebuig a l'exministre espanyol d'Agricultura Arias Cañete al Penedès, la Guàrdia Civil va encobrir una agressió racista i va torturar i reprimir als independentistes que ho denunciaven. Ara, quatre anys després, els independentistes afronten penes de presó i quantioses multes.

Això fou a grans trets el que passà fa quatre anys al Penedès. I davant l'imminent celebració del judici que podria acabar amb penes de presó per als encausats la Coordinadora Antirepressiva del Penedès organitzà el passat 6 d'Octubre una manifestació de suport i un concert antirepressiu a fi de poder fer front als costos del procès.

Així doncs el Pau, un parell d'amics de la seva uni, l'Aniol, el meu germà i jo anàrem a Vilafranca no sols al concert sinó també a la manifestació.

Començarè per la mani. Eren les 8 de la tarda i a la plaça de l'ajuntament de la vila penedesenca per exelència hi havia reunides unes 400 persones. La manifestació fou bastant combativa i es dugueren a terme diverses accions reivindicatives com ara la col·locació de reixes als jutjats denunciant l'unjustícia d'aquest cas. En tot moment la marxa transcorreguè amb normalitat i acompanyada de crits a favor de l'absolució dels encausats i també dels presos i preses polítics. Un cop acabada la lectura d'un manifest antirepressiu es donà la mani per acabada. Aleshores vam aprofitar per anar a sopar i preparar-nos pel concert jeje.

Actuàven Betagarri, Berri Txarrak, Obrint Pas i Revolta 21 en aquest ordre. Com vam arribar un pel tard ens vam perdre les primeres cançons de Betagarri però en general fou un gran concert, com sempre. Tot i això el següent encara fou més impressionant ja que el pavellò era a petar per escoltar Berri Txarrak. Personalment tenia moltes ganes d'escoltar-los i no em van defraudar. Els altres dos concerts ja quasibé m'els sabia de memòria així que no foren tant especials, cosa que no significa que no hi haguès festa eh..
Un cop acabat el concert a jeure i a esperar més de dues hores el tren per tornar a Barcelona. Ojo el fred que paria..

En definitiva va ser una gran jornada on vaig poder comprovar un cop més el gran caliu que sempre em brinden alguns coneguts del Penedès. A tots ells una forta abraçada i dir-los que Vilafranca té alguna cosa que atrapa..

Ho sento però havia de posar aquesta foto..Sense comentaris..

Per últim dir-vos que podeu trobar tota la informació del cas dels encausats dels Monjos a la següent adreça: http://www.endavant.org/campanyes/antirepressiu/penedes2002/

La Repressió no ens aturarà, Absolució Encausats dels Monjos!
Contra l'ocupant, la lluita és l'únic camí!

dimecres, 18 d’octubre del 2006

Un estiu diferent

Aquest darrer estiu va ser diferent de l'anterior i també diferent de com l'esperava. Per sort algunes coses no van canviar del tot i van fer que valguès la pena.

El curs el vaig acabar molt saturat i amb tres assignatures de primer per al Gener. Però tres dies després d'acabar el curs marxava amb els meus amics, com haviem fet per les mateixes dates el juny passat, a un pis que haviem llogat a la Pineda (al costat de Salou). Malgrat algun desafortunat incident, com el tall de l'Ivan a la cama, l'estada va merèixer la pena. Nits de tous memorables, festa i fins i tot amb temps per conèixer euskaldunes d'allò més eixerides. Dir que un cop mé el Ricard i jo vam tornar a marcar la diferència aprofitant l'estada al màxim (cadascú a la seva manera). Als que ereu allà aquells dies solsament tinc a dir-vos: Ai Potrillos..

La resta del estiu va ser força monòton i el vaig passar fent plans que sempre se n'anaven a norris..Sovint penso que vaig perdre el temps d'una forma força vergonyosa..Suposo que tot plegat m'ha servit per aprendre que el cap s'ha de tenir al present i que per fer coses has de mirar de dependre el mínim d'algú que no siguis tu mateix. Tot i això encara de tant en tant sospiro per algun d'aquests plans somiats..


De ben segur que no han faltat les festes majors dels pobles cada setmana, els tombs amb cotxe, les estones amb els amics..fins arribar a la festa major de la Seu. Un any més la vam passar amb la nostra caravana, maquejada per l'ocasió per tal de poder gaudir les hores de riures, anècdotes i alcoholisme.

Fins aqui el que va ser a grans trets el meu estiu. De ben segur que no va acabar així però deixo el final per proper post. Com feia temps, salut i sobretot i malgrat que siguin difícils de trobar, princeses ;)

dissabte, 29 de juliol del 2006

De vacances

Com haureu notat aquells que aneu entrant de tant en tant el blog porta uns dies força mort. Malgrat que estic de vacances no estic gaire motivat per escriure...Haviam si faig un cop de cap i miro de penjar alguna cosa interessant.. A destacar les dues festes majors on he anat fins ara: Adrall i Coll de Nargó. Per sort encara en queden moltes i aquest mes d'Agost es presenta engrescat jeje..Tinc algun pla sonat en ment però qui sap si el durè a terme ..En tot cas penso gaudir el que queda d'estiu al màxim
Apa salut i gresca!

diumenge, 9 de juliol del 2006

Tomet per la comarca (V)

Aquest cop he visita el poblet d'Ars, un poble amagat entre les muntanyes, camí d'Andorra. Si mai en teniu oportunitat visiteu-lo ja que es pot gaudir d'una gran calma.






dijous, 22 de juny del 2006

Tard o d'hora tot s'acaba

Renúncies moltes; moments encara més. Feina feta admirable, camí pendent immens.
A tots els que m'heu acompanyat i molt especialment als de la 325 fins aviat.
Avui per fi, salut,princeses... i comarca.

dimecres, 14 de juny del 2006

Tomet per la comarca (IV)

Després de molts dies he tornat a casa i he aprofitat per fer allò que feia dies que no feia: voltar per la comarca.
Aquest cop vaig visitar Coll de Nargò i vaig arribar una mica més amunt de la Parròquia d'Hortó des d'on es pot gaudir d'una gran vista dels poblets que són vorejats pel riu Segre. Aquí teniu algunes fotos.


El camp de fútbol de Coll de Nargó amb el Turp al fons


El Cadí tan majestuòs com sempre


En un primer pla el poble d'Adrall, al fons Arfa


El Pla de Sant Tirs

Al fons queda Organyà, Coll de Nargó, Oliana...


A més a més us deixo una cançò inèdita de Revolta 21 que m'agrada força
Com temps enrere, salut i princeses ;)


Revolta 21- El mateix que tu sents