dilluns, 20 de novembre de 2006

Sobre el LLibre Oral del Pirineu (Ll.O.P)

"Són punts de vista sobre l'home, la vida i el món, nascudes, plegades a l'ànima dels pirinencs. En aquestes opinions, hi trobaràs expressada la filosofia d'un munt d'homes i de dones d'aquestes muntanyes sobres tres qüestions fonamentals de l'existència humana: sobre l'home com un ser capaç de pensar, de viure, de projectar-se socialment; sobre el gran enigma de la vida per la qual lluitem diàriament des del matí fins al vespre; i sobre l'estat de la salut del món. La profunditat, la riquesa d'aquest fragments m'han fet refleixonar tant o més que els anys que he passat al damunt dels llibres. Són una advertència per als qui han cosiderat la gent de muntanya un sers primitius, incapaços d'expressar la seva sensibilitat per les coses més íntimes de la vida."

Així descriu Joan Obiols al seu llibre "El desert verd" un recull de notes que apareixen al llarg de l'obra i que són englobades sota el nom de Llibre Oral del Pirineu. Com ell bé diu són punts de vista diversos però sincers de gent de la muntanya,fragments que m'han colpit força i dels quals inclus m'he n'he fet, per uns breus moments, partícep.

El desert verd és un llibre que no deixa de sorprendre'm i que m'ajuda a entendre els orígens d'alguns dels racons més amagats de la terra on tinc les arrels. I és gràcies a aquestes petites anotacions que un acaba comprendre millor el conjunt de l'obra, de trobar sentit a les històries que s'hi narren. D'alguna manera són una síntesi d'una manera de fer, ser i pensar que comparteixen cada un dels personatges dels diferents relats.

És per això que m'agradaria compartir aquestes paraules amb qui les vulgui trobar; el propi títol (Oral del Pirineu) mostra clarament l'orígen d'aquestes reflexions i com a tota tradició oral cal que sigui difosa per tal de sobreviure. Així doncs he decidit que a partir d'ara al final de cada post deixarè alguna d'aquestes cites del Ll.O.P amb que em vaig trobant al llarg d'aquest llibre. Espero que us permitin,com a mi, reflexionar sobre nosaltres mateixos, a entendre millor la nostra naturalesa i a mirar de trobar solucions a tot allò que amenaça amb fer-nos perdre l'identitat i la nostra raó de ser.

"La vida és un tango mal ballat; si fos ben ballat,seria una festa contínua..Per això ens veiem obligats a fer la nostra vida, a fer cadascú la seva vida, perquè falta confiança entre les persones. Per això ens costa tant de fer coses junts, de fer coses per a tots.." (del Ll.O.P).

diumenge, 19 de novembre de 2006

Gràcia focus d'atracció

Com qui no vol la cosa aquestes dues últimes nits he anat a espetegar a aquesta preciosa vil·la que encabuda al mig de Barcelona mira de conservar l'identitat dia rere dia.

Ahir era per fer unes birretes amb el Ricard i el Pau, que feia temps que ho teniem pendet i avui ha estat per sopar amb el Rafa (un company de la resi) i uns amics seus. El cas és que sigui per una cosa o altra sempre que puc visito la vil·la i em perdo pels seus carrers. Gràcia és un oasi enmig d'una urbe d'asfalt; entenc perfectament el sentiment identitari dels graciencs. És dels únics llocs de per aquí la metropoli en que no em sento del tot estrany. L'ambient que es respira fa goig: gent per tot arreu i de tot arreu, carrers bonics, ambient de barri, veïns compromesos i conscienciats (especial menció per l'Assemblea de Joves de Gràcia)..un niu d'escalfor humana i reivindicació social tot plegat. Poder tenir un piset d'estudiants aquí en un futur és un dels meus somnis xd.

De nit l'ambient és força bo, molt bo si ho comparem amb el que es pot trobar a Barcelona. Hi han 1000 i 1 bars per descobrir, encara més gent per conèixer i segur que infinites històries curioses que transcorren en aquests carrers. He de dir que haver estat aquí per festes fa dos estius (dels millors records que guardo) em va ajudar molt per conèixer alguns dels bars del rotllo i també per aprendre'm a situar una mica dins d'aquest laberint que és Gràcia.

Avui la nit l'hem pasada dins un bar fent unes cerveses per matar el fred i ajudar a païr la pizza. L'únic que faltava per arrodonir la vesprada que diuen els mallorquins era música de la que escoltes a casa però no sents mai enlloc més i perquè no, també alguna princesa. Suposo que haurè de tornar un altre dia haviam si tinc més sort :P

Això si per molt bé que hi estiguès les birres d'ahir amb aquell parell passen factura així que m'en vaig al llitet que ja comença a ser hora perquè sinó demà no fotre res de bo..Haviam si espavilo una mica i poso ordre..Ah una petita recomanació: si mai visiteu la vil·la de nit aneu a la plaça Rius i Taulet i admireu el campanar il·luminat, segur que no us en penedireu i fins i tot potser també us acaba de deixar atrapats ;)

dilluns, 13 de novembre de 2006

Trasllat del Blog

Sé que aquest anunci arriba amb retard però bé que hi farem XD Desde fa cosa d'un mes he traslladat el blog a la següent adreça: http://nin.bloc.cat
Per ara deixarè de publicar a Blogger i tota la meva activitat la durè a terme al blog de Blocat jeje
Espero que seguiu gaudint del Blog molt temps ;)

dilluns, 6 de novembre de 2006

Nova temporada al circ

Abans de que es confirmessin les últimes notícies dels moviments de la nostra estimada classe política ja tenia pensat fer aquest article però suposo que ara serà inevitable un major to de decepció, ràbia i també de reafirmació.

Després de les eleccions tot estava bullint, pactes aquí, pactes allà..Que passarà qui serà el nou Honorable President..Ara sembla que ERC ja ho ha deixat bastant clar.
Personalment que algú vingut de fora arribi a president no em preocupa (jo en això de catalans de pura cepa no hi crec).El que em preocupa és que algú que no té cap mena de sentiment nacional sigui l'encarregat de dur el timó d'aquest país. Per a mi algú amb aquesta responsabilitat hauria de tenir unes fortes conviccions nacionalistes si no independentistes.
Però tots sabem que en Montilla representa aquella branca del PSC més botiflera, espanyolista i hipòcrita; així que ja hem begut oli. Més que la persona (que trobo inepta) és el fet que ocupi el càrrec algú amb les mateixes conviccions que les dels nostres opressors. És per això que estic rabiòs, per tenir com a president del nostre país un espanyolista que no farà més que seguir directrius dels espanyols de Madrid. A partir d'ara tot es farà pensant en si beneficia o no al PSOE. Malament anem doncs pq tothom una mica despert sap que els nostres interessos sempre han xocat de ple amb els dels espanyol. Si una cosa ens permet avançar cap a la llibertat per a ells això és un problema i per tant ho tallaran de socarrel.

La decepció me la dóna ERC, que anomenant-se independentista fa president aquest individu. Personalment haguès volgut que ERC es quedès a l'oposició pq cap dels pactes em semblava digne però bé, jo ni soc militant ni fervent seguidor i per tant tampoc tinc gaire dret a dir que hauria de fer..Això sí, vec que tampoc en vull ser. Vec que s'han estimat més conservar les cadires que no sacrificar-se i aspirar a treure uns bons resultats d'aquí 4 anys.
Perquè els senyors de CiU tampoc es mereixien que els deixessin tornar al govern després de vendre el país amb el pacte de la vergonya (qui és qui es ven a Madrir senyor Mas?) i sobretot perquè sempre han posat,i posaran, per davant del país els interessos d'aquelles classes a les quals representen. He pogut comprovar on s'acava el seu patriotisme i fins on s'estimen Catalunya. Si fossin com diuen ja haurien tingut els collons de posar damunt la taula l'autodeterminació. Tal com són realment i veient que els ha sortit malament la jugada ara com a molt arribaran a reclamar un altre Estatut xd.

Independentment de com facin les coses uns i altres tot el que he vist aquests darrers anys fà que ho tingui clar i em reafirmo: tots els pallassos (en menor o major mesura) d'aquell circ no em representen, no defensen els meus interessos i per tant no crec en el que fan; per ells fer el que fan és una feina quan per algú honrat fer política fore un servei envers aquella gent que comparteix les teves idees.
Tinc encara més clar que el futur passa per la construcció de base, per bastir un projecte de canvi social i nacional que arreli fortament en la societat civil per tal de que aquesta agafi conciència política i desperti; que deixar a les mans d'aquella gent el meu futur significa un futur podrit, significa renunciar als meus somnis i a les meves idees. Suposo que pensareu "quin iluminat", però tant me fa. Sé que hi ha altra gent que pensa, com diu el Feliu, que el nostre únic govern són els nostres peus. Mirarè d'ajuntar-m'hi i haviam si ens posem a caminar.
Això si, jo per desgràcia necessitarè una petita espenta per posa'm en marxa. Fa un temps vaig haver de fer un descans i encara estic mig assegut..

dissabte, 4 de novembre de 2006

Tard, però el fred ja és aquí

TardorDefinitivament el clima s'ha tornat boig..I és que a finals d'Octubre, en plena tardor, amb samarreta i pantalons curts no era normal..
Ara ja tot és com hauria de ser. Fot el fred típic d'aquestes dates i fins i tot una mica més.

No sé si és això però portava uns dies amb les idees ben glaçades. Diria però que aquest últims dies m'estic posant una mica les piles..Tot i això no m'he estat d'anar a veure Skalariak a Piera aprofitant el pont jeje. Però ara ja s'ha acabat. Prou concerts, menys juerga i més pencar i ser de profit.

Avui és un dia d'aquells tristos: a mitja tarda ja és fosc, poca gent per la resi..Ideal per passar la tarda escoltant cançons que et porten records i que només fan que sigui encara més difícil concentrar-se..
Per sort jo avui no tinc temps per aquestes distraccions i l'he pasat bàsicament estudiant..Quan no hi ha res emocionant pendent encara és més avorrit.
Tornant al tema del principi ja sembla que tot torna a ser com hauria de ser, amb sensacions semblants a les del any passat per aquestes dates: dies foscos, de fred, de pensar, d'estar-se tancadet i calentó, si pot ser amb companyia i sinó mirant de matar la soledat...Moments en que et ve de gust escriure alguna cosa encara que no tingui massa sentit.
Per cert, tinc un parell de pàgines relacionades amb el tema música ben parides. Al pròxim post us en parlarè que ara he d'anar a clavar colzes.
Apa fins aviat. Salut i princeses!