divendres, 20 d’octubre de 2006

Crònica Catalunya- Euskadi

En els darrers anys els partits de la selecció havien esdevingut partits de costellada que no aconseguien atreure el públic desitjat sobre tot a causa dels rivals escollits per la federació. Aquest any però les coses van canviar.

Feia molts anys que s'esperava aquest partit; de fet el darrer s'havia jugat feia més de 30 anys. Quan vaig assabentar-me'n vaig tenir ben clar que no hi podia faltar i així va ser.
Dos dies després de tornar de Vilafranca, el 8 d'Octubre, era al Camp Nou amb el Pau per veure el partit entre la Selecció Catalana i la d'Euskal Herria (si ells això de la territorialitat ho tenen més clar que no els nostres dirigents..)

En un principi les entrades que teniem eren al Gol Sud, on hi havia tota l'afició catalana del pal i on també hi havia amics de la Seu que havien vingut amb el bus organitzat des de l'assemblea.
Però per un imprevist que va començar fora el camp vam anar a parar al Gol Nord, enmig de l'afició basca. Tot i això, i perdoneu el xic de basquitis que pugui tenir, va valer la pena. La majoria de gent al nostre voltant duia pancartes "d'Euskal Presoak, Euskal Herria" i dièssim que eren força "del pal"..
Malgrat això nosaltres, a diferencia de molts (és trist però som un país que viu d'emmirallar-se) teniem molt clar d'on erem i quins eren els nostres colors així que bon punt va sonar el nostre himne vam enlairar la nostra estelada tot demostrant que malgrat no tenir un Moviment d'Alliberament Nacional tan ben organitzat ens estimem el nostre país igual o més que ells el seu. El partit va ser força entretingut i animat: càntics, "piques" amb el gol Sud amb les estelades, fora samarretes a la mitja part i en general un bon ambient de germanor i reivindicació. Vaja, en cap moment ens vam tallar per celebrar les nostres jugades i gols jeje. El resultat (2-2) va ser el de menys.

Personalment penso que a nivell institucional es va fer tot el possible per descafeinar i buidar de contingut polític el partit; als porcs del nostre circ: senyors és evident que un partit com aquest és carregat de simbolisme i que aquell dia ningú era al camp per veure un simple partit de futbol..tot i això gràcies per demostrar-nos un cop més que la llibertat l'aconseguirem no gràcies sinó malgrat vosaltres.
Malgrat això vaig trobar a faltar gent i algun acte previ realment potent. Em queda l'esperança de que la tornada, que espero amb gran ansia, sigui molt més reivindicativa.
Aquell dia i fins que ho aconseguim seguirem cridant, UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ!


"Alfabets de Futur" - Trobadors del Sud

Fa un parell de setmanes que ja és a la venda el nou Cd del Feliu Ventura, “Alfabets de Futur”.
Els que em coneixeu sabeu que en soc un fidel seguidor i com no ja el tinc entre les meves mans jeje.

El Cd costa 12 € i contè 11 nous temes del cantautor valencià on destaquen les col·laboracions de Miquel Gil, Miquel Gironès (dolçainer d’Obrint Pas) o l’inseparable Borja Penalba.

Personalment hi ha dues cançons amb unes lletres que trobo molt colpidores. No us dic quine perquè segur que en trobo de noves que encara em sorprendran més.

Aprofito per dir-vos que recentment he descobert dos nous cantautors també de l'escola valenciana. Es tracta de Pau Alabajos i Sergi Contrí. Podeu trobar algunes de les seves cançons a www.paualabajos.com i www.sergicontri.com respectivament.
Després d’escoltar-los no em va cabre cap mena de dubte de que els del Sud són ara mateix la punta de llança d’aquesta nova cançò que barreja sentiments col·lectius i individuals.

Com diu el Feliu, desig per avançar i raons per començar!

dijous, 19 d’octubre de 2006

Viatge al país de l'art i les princeses

Els darrers dies d'estiu (primers de Setembre) vaig tenir la gran sort de poder anar de viatge a Florència amb el meu pare.

Ja hi havia estat amb el viatge de fi de curs de l'insti i m'havia agradat molt així que vam decidir tornar-hi. Val a dir que el dia que hi anava vaig anar a dormir a la 1 del matí per llevar-me a les 4, anar a Girona i despertar a les 9 del matí tot aterrant a Roma.

Un cop allí cop de tren (2h xd) i ja erem a Firenze. Vam tenir la gran sort de que l'hotel era en un barri molt maco i apartat del centre. Ens vam fer un fart de visitar esglèsies i monuments i en definitva ens vam emborratxar d'art (bé de borratxera típica tb n'hi va haver però això queda pels més íntims). Menció especial pel David de Michelangelo i pel Ponte Vecchio. En definitiva una ciutat preciosa. El menjar italià com no deliciòs i la beguda tot i cara també a l'alçada jeje. En resum una ciutat de pel·lícula on si mai teniu un amor d'aquells que es diu "en serio" no podeu deixar d'anar per assegurar que duri molt de temps :P
Em descuidava que el tercer dia vam visitar Siena i la seva gran plaça. Tot i això no acabo de trobar-li el que a aquesta ciutat..

Però a l'alçada de l'art vaig trobar una cosa que destacaba entre la resta: les dones, noies (diu-li com vulgueu) italianes..Per moments tenia la sensació de ser al país de les princeses..Ben "anamorat" em vaig quedar..

El dia de tornada vam agafar el tren cap a Milà i després d'estar una estona per allí un altre tren cap a Bergamo i ja de tornada cap a Girona, recordant els bons moments d'aquest bonic viatge però també pendent del rellotge i de si seria a temps a casa..Ah que no ho havia dit? La nit que jo tornava el Feliu Ventura actuava a la Seu..

Vista des del Ponte Vecchio

Esglèsia Santa Maria la Nouvella

Ponte Vecchio

Plaça Gran Siena

Detall Típic

Estació de Tren Milà

Finalment un detall pels BB Boys jeje

Correllengua Alt Urgell 2006

Enguany el Correllengua va començar el 2 de setembre a Andorra i el dia 9 arribava a la Seu. Des de l'Assemblea vam pràcticament organitzar tots els actes que tingueren lloc a la Seu.

Ens havien assignat la columna Ovidi Montllor i per tant tots els actes que vam organitzar es centraren en la seva figura.

En primer lloc divendres 8 organitzàrem un concert en homenatge a Ovidi en el qual actuaren els valencians Verdcel i el també valencià Feliu Ventura. Si heu llegit el post anterior podreu deduir que no vaig arribar a temps per gaudir-los però no tinc cap dubte que fou una gran nit.

L'endemà teòricament era el dia més actiu i dins les activitats programades s'incloien jocs per la mainada, una botifarrada popular i un concert amb el cantautor Cesk Freixas i la seva banda i també amb els penedesencs Mussaranya.

En un principi teniem força por de que la cosa no tinguès èxit però per sort poc a poc la cosa es va anar animant fins arribar a ser prop d'unes 250 persones.

Dir que abans de l'actuació d'en Cesk va actuar el cantautor basc Jonu, que aleshores era de gira conjunta amb en Cesk.

Personalment m'ho vaig passar força bé i crec que la cosa va sortir força digna. Això si, vergonyosa la nula presència institucional durant els dos dies malgrat omplir-se la boca els dies previs de promeses i elogis davant els responsables de la CAL..
Tot i això felicito l'Albert per tota l'ajuda, el compromís personal i les facilitats que des de l'Ajuntament ens va donar.

Per últim agrair a tots els que vau fer possible aquest Correllengua la vostra presència.
Us deixo un parell d'imatges i el video de la cançò conjunta que han composat en Cesk i en Jonu, "Dos pobles lliures, Bi Herri Aske".

VerdCel

Feliu Ventura

Jonu

Cesk Freixas i els Altres Bandais

Mussaranya


Concert Antirepressiu Vilafranca del Penedès

Després de carregar brutalment contra una concentració de rebuig a l'exministre espanyol d'Agricultura Arias Cañete al Penedès, la Guàrdia Civil va encobrir una agressió racista i va torturar i reprimir als independentistes que ho denunciaven. Ara, quatre anys després, els independentistes afronten penes de presó i quantioses multes.

Això fou a grans trets el que passà fa quatre anys al Penedès. I davant l'imminent celebració del judici que podria acabar amb penes de presó per als encausats la Coordinadora Antirepressiva del Penedès organitzà el passat 6 d'Octubre una manifestació de suport i un concert antirepressiu a fi de poder fer front als costos del procès.

Així doncs el Pau, un parell d'amics de la seva uni, l'Aniol, el meu germà i jo anàrem a Vilafranca no sols al concert sinó també a la manifestació.

Començarè per la mani. Eren les 8 de la tarda i a la plaça de l'ajuntament de la vila penedesenca per exelència hi havia reunides unes 400 persones. La manifestació fou bastant combativa i es dugueren a terme diverses accions reivindicatives com ara la col·locació de reixes als jutjats denunciant l'unjustícia d'aquest cas. En tot moment la marxa transcorreguè amb normalitat i acompanyada de crits a favor de l'absolució dels encausats i també dels presos i preses polítics. Un cop acabada la lectura d'un manifest antirepressiu es donà la mani per acabada. Aleshores vam aprofitar per anar a sopar i preparar-nos pel concert jeje.

Actuàven Betagarri, Berri Txarrak, Obrint Pas i Revolta 21 en aquest ordre. Com vam arribar un pel tard ens vam perdre les primeres cançons de Betagarri però en general fou un gran concert, com sempre. Tot i això el següent encara fou més impressionant ja que el pavellò era a petar per escoltar Berri Txarrak. Personalment tenia moltes ganes d'escoltar-los i no em van defraudar. Els altres dos concerts ja quasibé m'els sabia de memòria així que no foren tant especials, cosa que no significa que no hi haguès festa eh..
Un cop acabat el concert a jeure i a esperar més de dues hores el tren per tornar a Barcelona. Ojo el fred que paria..

En definitiva va ser una gran jornada on vaig poder comprovar un cop més el gran caliu que sempre em brinden alguns coneguts del Penedès. A tots ells una forta abraçada i dir-los que Vilafranca té alguna cosa que atrapa..

Ho sento però havia de posar aquesta foto..Sense comentaris..

Per últim dir-vos que podeu trobar tota la informació del cas dels encausats dels Monjos a la següent adreça: http://www.endavant.org/campanyes/antirepressiu/penedes2002/

La Repressió no ens aturarà, Absolució Encausats dels Monjos!
Contra l'ocupant, la lluita és l'únic camí!

dimecres, 18 d’octubre de 2006

Un estiu diferent

Aquest darrer estiu va ser diferent de l'anterior i també diferent de com l'esperava. Per sort algunes coses no van canviar del tot i van fer que valguès la pena.

El curs el vaig acabar molt saturat i amb tres assignatures de primer per al Gener. Però tres dies després d'acabar el curs marxava amb els meus amics, com haviem fet per les mateixes dates el juny passat, a un pis que haviem llogat a la Pineda (al costat de Salou). Malgrat algun desafortunat incident, com el tall de l'Ivan a la cama, l'estada va merèixer la pena. Nits de tous memorables, festa i fins i tot amb temps per conèixer euskaldunes d'allò més eixerides. Dir que un cop mé el Ricard i jo vam tornar a marcar la diferència aprofitant l'estada al màxim (cadascú a la seva manera). Als que ereu allà aquells dies solsament tinc a dir-vos: Ai Potrillos..

La resta del estiu va ser força monòton i el vaig passar fent plans que sempre se n'anaven a norris..Sovint penso que vaig perdre el temps d'una forma força vergonyosa..Suposo que tot plegat m'ha servit per aprendre que el cap s'ha de tenir al present i que per fer coses has de mirar de dependre el mínim d'algú que no siguis tu mateix. Tot i això encara de tant en tant sospiro per algun d'aquests plans somiats..


De ben segur que no han faltat les festes majors dels pobles cada setmana, els tombs amb cotxe, les estones amb els amics..fins arribar a la festa major de la Seu. Un any més la vam passar amb la nostra caravana, maquejada per l'ocasió per tal de poder gaudir les hores de riures, anècdotes i alcoholisme.

Fins aqui el que va ser a grans trets el meu estiu. De ben segur que no va acabar així però deixo el final per proper post. Com feia temps, salut i sobretot i malgrat que siguin difícils de trobar, princeses ;)