dimecres, 30 de gener de 2008

D'entrevistes, Marques i Cretins

Aquests darrers reis vaig compra'm tres llibres per a que els exàmens no es fessin tan pesats. Algú poder ho trobarà estrany però a mi em funciona.

El primer d'ells el nou llibre d'entrevistes de l'Àngel Rubio, "Fem petar la xerrada". És un recull de 27 entrevistes que l'autor va fer al programa del mateix nom a Ràdio Seu entre els anys 2000 i 2003. Les entrevistes són força interessants i aporten detalls interessants d'urgellencs i urgellenques rellevants en la història de la nostra ciutat. Tot i això trobo que hi ha entrevistes que segurament poden donar més joc; també entenc que una entrevista oral ha de ser més d'improvisada que una d'escrita. En tot cas un llibre que val la pena llegir.

La segona adquisició va ser "Marques", de Bernardo Atxaga. Més que pel llibre vaig fer la tria per l'autor. "Obabakoak" i "El fill de l'acordionista" m'havien deixat un molt bon regust així que vaig arriscar-me. Marques és un homenatge a la memòria de les víctimes del bombardeig de Gernika. S'hi barregen fets històrics, tragèdies personals i reflexions de l'autor, sempre amb el bombardeig de rerefons. Una denúncia de l'oblit, de l'intent d'amagar l'abominable d'aquells fets i en definitiva un crit a favor no de la memòria històrica, sinó de la dignitat històrica.

Per últim vaig optar per descobrir Quim Monzó i la seva darrera obra, "Mil cretins". Una vintena de contes on res, malgrat succeir dins la quotidianitat, acaba de ser normal. Com tots els llibres de contes n'hi que agraden més i d'altres que menys, però en general m'ha agradat molt la senzillesa de les seves històries, sense paraules gaire complicades i sempre amb un rerefons familiar per al lector. Us el recomano.

I ara estic sense llibre, mig avorrit per casa. I és que ja ho diuen, mesos esperant les vacances i quan arriben no saps que fer-ne!
Salut i fins aviat.

dijous, 3 de gener de 2008

Tomet per la Comarca (VII)

Ara fa tres anys que cada 25 de Desembre enlloc de quedar-me a casa rodejat de l'escalfor familiar opto per agafar el cotxe i anar a voltar. Aquesta vegada a més m'acompanyava un vell amic.

Enguany vaig decidir visitar Os de Civís, un poble peculiar: malgrat pertanyèr a la comarca de l'Alt Urgell per arribar-hi cal passar per Andorra. Just passat Sant Julià cal agafar una carretera a mà esquerra que s'enfila amunt amunt.

Malgrat que hi havia pujat de petit pràcticament no el recordava. Em va semblar que tenia dues cares. Una, la de l'entrada del poble, turística i amb força caliu. L'altra, la dels carrers, més freda, tranquila i solitària.

Després de voltar els carrers, xafar neu i arribar fins l'església de Sant Pere vam decidir arrodonir la tarda fent un café en un dels hotels del poble. Vam sortir d'allí que ja era fosc, mentalitzats per esgotar el que ens queda de vacances i aguantar quelcom pitjor que el fred: exàmens!

Bon any a tothom!

Més fotos a: http://www.flickr.com/gp/21528119@N06/as68P6