Aquests camps de treballs a Bòsnia entre d'altres coses m'ha permès conèixer molt més d'aprop dues persones d'aquelles difícils de trobar.
Són el Xavi i el Marc, els homes de Pau, dos artistes en tots els sentits. Perquè al seu costat hem passat estones genials. Des d'aquí els dono les gràcies per la calma, la serenor i sobretot l'humor intel·ligent que han aportat al grup.
Dit això us informo que podeu visitar els seus blocs: Catallenya i Paper de fumar, els trobareu als enllaços de l'esquerra. No defrauden, ben bé com ells. Des d'aquí una forta abraçada companys ! també pel "jefe" ;)
dimarts, 27 de juliol del 2010
dijous, 1 de juliol del 2010
Tornem-hi de nou
Un any més, i ja en van tres, m'en torno cap a Bòsnia. Aquesta cop, i com el primer any, a fer camps de treball amb Trenkalòs. Novament serem a Sarajevo, al camp de refugiats de Mihatovici i al poble de Sahbegovici.
Serem poc més de 20 persones però estic convençut que l'experiència enguany serà dura i especial a parts iguals ja que es commemora el quinzé aniversari del genocidi d'Srebrenica. Segurament el cementiri de Potocari serà un formiguer; de gent que plora els seus morts i d'altres que no fallen mai per fer-se la foto i fins a la propera. Servirà almenys per fer visible de nou aquest conflicte oblidat?
Ara només queda comptar les hores que manquen per pujar a la furgoneta i recórrer els 2000 km que ens separen d'aquest bonic país que és Bòsnia. Tenim un bon grapat de motius per fer-ho. Tants com els amics, els paisatges i les vivències que ens hi esperen.
Un cop tornats mirarem d'explicar, de nou, tot el viscut.
Fins aviat.
Serem poc més de 20 persones però estic convençut que l'experiència enguany serà dura i especial a parts iguals ja que es commemora el quinzé aniversari del genocidi d'Srebrenica. Segurament el cementiri de Potocari serà un formiguer; de gent que plora els seus morts i d'altres que no fallen mai per fer-se la foto i fins a la propera. Servirà almenys per fer visible de nou aquest conflicte oblidat?
Ara només queda comptar les hores que manquen per pujar a la furgoneta i recórrer els 2000 km que ens separen d'aquest bonic país que és Bòsnia. Tenim un bon grapat de motius per fer-ho. Tants com els amics, els paisatges i les vivències que ens hi esperen.
Un cop tornats mirarem d'explicar, de nou, tot el viscut.
Fins aviat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)