dissabte, 9 de juny de 2007

Després de la moguda (II)

Continuant l'anterior post passo a comentar una mica com han anat les eleccions municipals a l'Alt Urgell. Ara per ara i perdoneu el centralisme, parlaré sobretot de la Seu.A banda de l'esmentada abstenció, característica d'aquestes eleccions, vull destacar el fet de que per 2 vots, dues persones, la candidatura de la CUP al terme municipal de la Vansa i Fórnols encapçalada per Dani Tarrés no ha resultat guanyadora. L'alcaldia doncs va a parar al grup d'independents. Realment una llàstima ja que hem estat molt a prop de fer un cop d'efecte inèdit fins ara a la nostra comarca.

A la Seu hi han hagut canvis; tot i això no sé pas si hi ha hagut alguna previsió que l'hagi encertada de ple. N'hi havia moltes i és que unes municipals no obeeixen a cap tipus de lògica electoral ja que la gent vota molts cops la persona i no el partit i pot passar de tot (segueixo insistint amb un model electoral de llistes obertes...).


Les eleccions les ha guanyades el PSC Progrés, això sí passant de 7 a 6 regidors. Hi havia qui deia que el fet que enguany ICV es presentés per separat restaria força suports als Socialistes però finalment els Eco-Socialistes sols els han esgarrapat un regidor. Pel que he sentit estan una mica capbaixos ja que tenien millors expectatives. Tot i així crec que és una bona notícia que algú com Josep Maria Carles sigui al consistori; ho dic perquè hi he tractat força i el considero una persona dialogant i amb mà esquerra, valgui el sarcasme. Llàstima que la Sol Gasch no hagi pogut ser-hi. Haurem de veure si l'univers paral·lel de la política no acaba devorant-lo.


On sí que estan per llençar coets és a casa els Convergents. Han passat de 3 a 5 regidors i l'Albert Batalla té molts números per ser alcalde. Estava cantat que presentar com alcaldable algú amb la seva facilitat de paraula i la seva trajectória de diputat havia de reportar beneficis. El que no estava tan cantat és que amb això n'hi hagués prou per a que CiU pogués optar directament a l'alcaldia. Crec que ha estat clau el paper que aquí han jugat les persones del seu equip. S'han passat la darrera legislatura sense fer soroll, fent la seva feina i evitant en la mesura del possible que el fet de ser al poder els desgastés i que l'oposició els esquitxés. Una jugada intel·ligent que segur ha convençut a més d'un a qui la joventut de l'alcaldable el feia dubtar.
I és que aquest és un dels peros que se l'hi han tirat en cara a l'Albert Batalla: la seva joventut. Sincerament hi ha coses que em fan més por, com ara aquesta obsessió del seu partit a nivell nacional per donar una imatge d'ordre total i d'establishment que tant agrada a les classes més benestants; crec que això l'únic que fa és allunyar-los de la gent de carrer. Espero doncs que l'Albert segueixi com fins ara, sent una persona propera a la gent i amb els peus tocant a terra.

Sempre hi ha a qui les coses van bé i a qui no tant, la cara i la creu. Aquests darrers serien la gent d'ERC. Es preveia una caiguda dels resultats però poder no d'una forma tant dràstica. Han passat de 6 a 4 regidors, de ser alternativa de govern a tercera força política. Era de preveure un desgast pel fet de ser al govern i per la feroç, i en ocasions vergonyosa, oposició del grup de Progés; ara bé, crec que s'enganyarien a ells mateixos si pensessin que aquesta és l'única causa dels mals resultats ja que hi han coses que molta gent pensa, i segurament tenen raó, que no s'han fet bé. Una sensació de que les coses es podrien haver fet amb més sang, amb més rigurositat i sobretot amb més efectivitat. És cert que es van agafar les rendes amb una situació econòmica difícil però no em serveix d'excusa. Això farà que no es puguin fer tantes coses però les que es puguin fer s'han de fer bé. Estic convençut que l'equip del Jordi Ausàs hi ha posat tota la bona fe del món, però a vegades amb bona fe solsament no n'hi ha prou.
Ara bé, és just reconèixer que hi han coses que sí s'han fet com déu mana i què molta gent ha valorat positivament el fet de que el Jordi és i ha estat sempre una persona sense complexes, d'una senzillesa que s'agraeix i a qui l'idea de pertinença a una elit no se l'hi ha ficat al cap. Personalment agraeixo l'esforç que han fet donant suport a les iniciatives que des de l'Assemblea hem proposat tot i que considero negatiu que ens haguem d'estranyar pel fet que l'Ajuntament doni suport a una associació juvenil a l'hora de tirar endavant els seus projectes quan precisament el que escasseja a la Seu és això, moviment juvenil. Poder és que no hi estàvem acostumats...

Sobre el PP seré si fa no fa com ells als propers plens, breu. Mantenen un vot fidel però que no té volada. Pesa molt l'imatge del seu partit a nivell estatal així com la figura a les seves llistes de certs elements de dubtosa higiene democràtica que semblen no haver entés que el seu paper a la nostra ciutat va acabar un afortunat Novembre de l'any 75. Avui en dia realment poc a pelar.

Fins aquí la meva versió, espero no excessivament subjectiva, de les eleccions. Però també vull comentar una mica el que ve després, que gairebé és més important: els pactes.
A la Seu per sort ningú té majoria absoluta i com va passar la passada legislatura i com passa a casi tot arreu, els grups electes hauran de pactar per formar govern. Tothom sap que aquests últims 4 anys a la Seu en Jordi Ausàs ha estat alcalde amb els vots de CiU, amb qui han format equip de govern. (6+3 regidors). Ara hi ha tres possibilitats: CiU+ERC, CiU+PSC i tripartit. La que a primer cop d'ull sembla més possible tinguen en compte com van anar les coses fa 4 anys és la primera amb la diferència que aquesta vegada l'Albert Batalla seria l'alcalde ja que Convergència té un regidor més que Esquerra i seria un detall per part d'ERC torna-los el favor de fa 4 anys. La segona segurament comportaria el repartiment de l'alcaldia, és a dir, 2 anys Jordi Mas, 2 anys Albert Batalla. La tercera, i més improbable donades les males relacions entre ERC i PSC, segurament duria algun segell dels papes de de Barcelona tot i que ja han dit que en principi donen llibertat de pactes.


Així és com estan les coses. I com ho vec jo? Fotut. Fotut perquè a la majoria de llistes hi sobra gent i n'hi falta d'altra. M'agradaria poder fer el meu "onze ideal", anar agafant uns d'aquí uns d'allà, tu sí, tu no.... Trobo que hi ha gent molt poc preparada i per contra falta gent imprescindible.
Preferències de pactes? Jo sóc d'aquells que pensa que és més fàcil dir el que no m'agrada que el què vull. Ho dic obertament: no vull PSC-PROGRÉS, ni a l'alcaldia ni a l'equip de govern. Una gent que utilitza el fet que l'ajuntament ens doni suport a l'hora de tirar endavant els nostres projectes únicament per desgastar l'equip de govern fa fàstic. Així és com pretenen ajudar els joves a presentar iniciatives? Tanta ràbia els fan les nostres idees? Tinc clar que amb ells allà dins nosaltres tenim la porta tancada perquè el seu sectarisme els pot per sobre de tot i ens convertim en una gent que fa nosa i que cal silenciar i reedreçar. Senyors del PSC, nosaltres no som com en Carod i Cia...

Com somio les coses? Somio amb una Cup a la Seu, que sigui capaç d'engrescar totes aquelles persones que trobo a faltar o que penso que s'han equivocat d'equip. Si no hi poden ser que almenys facin de Cruyff's. També que pugui atreure tota aquella gent a qui han pervertit el significat de la paraula política. Per últim que torni la il·lusió a tots aquells que somien amb un Pirineu digne dins uns Països Catalans lliures. Deia en Toni Messeguer que per guanyar cal anar-hi, anar-hi i anar-hi...Doncs Som-hi!
Per cert als que dieu que vau votar un o vau deixar de votar l'altre perquè a la Seu s'han de fer coses, a que us referiu? Expliqueu-m'ho perquè això de crèixer per crèixer no ho entenc. En aquest sentit el Jordi Dalmau em sembla que té propostes interessants.
Bona Nit.

divendres, 8 de juny de 2007

Després de la moguda (I)

El passat 27 de maig es van celebrar eleccions municipals als Països Catalans; al País València i les Illes a més també eren autonòmiques. A la vista dels resultats he volgut comentar una mica la jugada.
Sé que aquesta reflexió-anàlisi arriba amb dues setmanes de retard però potser millor ja què han passat més coses i s'han esvaït alguns dubtes.

Aquestes eleccions han tingut una protagonista clara: l'abstenció; aquesta en molts casos va superar el 40%, una xifra al meu parer alarmant.
Jo crec que és deguda a dues causes molt clares: d'una banda el cansament i la pèrdua de confiança ciutadana que es tradueix en passotisme envers la política en general; en faig responsables la mediocre classe política del nostre país. D'altra el fet que hi hagi una part important de la gent que malgrat seguir la vida política no se sent representada pels partits tradicionals; no m'estranya gens.
Als meu parer per fer un procés realment democràtic les llistes haurien de ser obertes i que fos la gent, i no els partits, qui proposés els seus candidats. Trobo que la gran majoria de llistes electorals són d'aficionats, amb gent poc preparada i a vegades sense saber ben bé que implica ser regidor.
A tot això cal sumar-hi que després d'eleccions segueix la temporada de pactes, en la que molts cops arriben les ordres de dalt que, al·lienes a la realitat del municipi, trepitgen la voluntat de la gent.

A nivell de país la cosa no ha variat gaire respecte el que deien les enquestes: al País Valencià el PP ha revalidat la seva majoria absoluta, el que condemna el Sud a 4 anys més d'espanyolisme, especulació, autoritarisme i anticatalanisme. A les Illes per sort el PP no té majoria i dependria d'Unió Mallorquina per governar, i a dia d'avui sembla ser que un pacte entre UM i els grups d'esquerres poden fer fora el PP del poder.
Al Principat, on sols hi havia eleccions municipals, el PSC ha consolidat el seu domini a les grans capitals i ciutat de més de 50000 habitants i ha fet seves 3 de les 4 diputacions. CiU ha tingut una caiguda menor de la que es preveia i ERC i ICV han perdut un nombre important de votants. Per sort, també per desgràcia, la campanada l'han donada dos partits extraparlamentaris: Plataforma per Catalunya i la CUP.

Sobre el primer poca cosa vull dir, ja què un partit xenòfob i franquista (busqueu al Youtube mateix "qui és Josep Anglada") no em mereix el més mínim respecte; és més, cal unir esforços per foragitar aquesta mena de gent de les institucions.
La CUP, Candidatura d'Unitat Popular, és l'altra cara de la moneda. Han passat de 4 regidors l'any 2003 a 30 aquestes passades eleccions, tot un èxit. Però què són les CUP? Doncs en poques paraules són les candidatures municipals de l'Esquerra Independentista. Candidatures locals, de base i assembleàries i per tant totalment democràtiques. Crec que aquest ha estat el seu secret, fer política des del poble per al poble, fugint del sistema hermètic de partit que com esmenta en Pep Farràs en un dels seus posts, ha fet estralls dins ERC i ICV. És fàcil veure que els bons resultats de la CUP en molts casos són a costa d'ERC, que inclús es queda sense regidors a vil·les com ara Berga o Vilafranca. Sembla ser que aquest apoltronament i seguidisme del partit republicà en els darrers temps, oblidant les seves arrels, li ha passat factura.
Tot i això sóc conscient que tot just es surt del niu i que cal ser prudents, que queda molta feina per fer; però la línia a seguir és força clara. Ara toca que l'Esquerra Independentista segueixi fent com fins ara, feina de base tot construïnt l'Unitat Popular, analitzant també els possibles errors i sobretot explicant a la gent que el nostre és un projecte propi, que si bé té punts en comú amb certs partits, les formes, els mitjans i els objectius són diferents. I d'aquí 4 anys hem de ser molts més, perquè cada cop som més els que no creiem en la seva democràcia de tanca els ulls i deixa fer, en el seu circ de declaracions i incompetència, en la seva submissió al que imposen les lleis dels ocupants. Sembla ser que des d'allà dalt on eren no s'ho esperaven això, poder perquè viuen una mica bastant d'esquenes a nosaltres. Si haguèssin estat on tocava poder sabrien millor com estan les coses al món real i s'haurien estalviat aquestes preoCUPacions.

Arran d'aquesta reflexió queda força clar quines són les meves preferències. Però vull que s'entengui el perquè. Jo no defenso unes sigles, sinó unes idees, unes formes de fer i aquells que hi creuen i treballen per fer-les possibles. Ara està de moda dur etiquetes i realment funciona perquè ens deixem seduir fàcilment; deu ser la nostra contrapartida pel fet que ens deixin dir la nostra molt de tant en quant. Jo crec que hauríem de ser més tossuts i més crítics. Mirar que s'amaga realment darrere l'etiqueta, qui és coherent amb el que predica i s'esforça honradament per tirar endavant allò que li encomanem. Si ho fèssim, massa sovint ens trobaríem falsificacions i còpies vulgars per les quals, a diferència de les de mercat, el preu a pagar hauria estat massa car.

Al proper post, les eleccions a l'Alt Urgell.