dijous, 19 de gener de 2006

Entrevista a Cesk Freixas

Cesk Freixas, jove cantautor nascut a Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès). Des de la passada primavera fins fa escasses setmanes ha estat presentant el seu primer disc "Set Voltes Rebel" arreu dels Països Catalans. Tinguerem l'ocasió de tenir-lo entre nosaltres en el passat Som-hi!05 a la Seu d'Urgell. Des d'aleshores són molts els que s'han quedat sorpresos de la gran qualitat de la seva música i pocs els que s'han quedat indiferents. És per això que he cregut que aquesta entrevista us podria semblar interessant. Voldria dedicar-la especialment a la Princesa de la
Revolta que tenim a la nostra comarca, a una noia de Montcada a qui vaig fer descobrir en Cesk i a tots aquell que encara avui somien amb princeses ;)

Tot això de la música, ve de petit o a mida que passaven els anys vas anar agafant afició?

La veritat és que tinc un record força difuminat de tot plegat, però a mi el que m'il·lusionava des de ben petit era poder exercir la professió de metge. Això de la música va començar a l'institut, als 16 o 17 anys, mentre cursava batxillerat. Allà, entre cinc amics, vam crear un grup de música amb el nom de Pangea. Quan, després de dos o tres anys, vam veure que allò no ens portava enlloc, vaig decidir engegar aquest projecte de cantautor...

Com veus avui en dia el panorama musical català i en concret la cançó d’autor?

Els Països Catalans sempre han estat rics en formacions musicals, any rere any en surten de noves i crec que la dinàmica ha augmentat en els últims temps. De música n'hi ha moltíssima, cantada en català, de qualitat, i gairebé de tots els estils possibles. Això ens pot donar una idea, a mode d'indicador, de la salut del nostre panorama musical, ja que podem trobar a grups de metal, de hip-hop, de pop, de rock... i desenes d'estils més. Potser ja és hora que deixem els complexes de banda i ens n'adonem d'una vegada per totes que, almenys en aquest aspecte, ens podem considerar un país normal i corrent com la resta de països normals i corrents del món. La cançó d'autor també està passant per un bon moment. Potser caldria remarcar que la seva tradicionalitat ha quedat en un segon terme, deixant lloc a elements més moderns, mesclant-se amb les noves sonoritats. I crec que aquesta fusió és bona, no només per la cançó, sinó que també per la resta d'estils. De cantautores i cantautors n'hi ha, potser es tracta encara d'una escena molt jove, però amb suficient presència per tal que es mantingui ben viva, i, esperem, per molts més anys.

Molta gent es queda sorpresa de la bona combinació entre les lletres i els ritmes de la teva guitarra. Aquesta barreja d’on surt? Alguna referència o senzillament el mèrit és tot teu?

Quan escrius alguna lletra o composes alguna melodia sempre tens present aquells referents que, de manera més directe, t'han arribat més que altres. En el meu cas, a nivell musical, des de sempre he escoltat Ismael Serrano, Silvio Rodríguez, Pedro Guerra... i haver-ho fet significa que, sense voler-ho, a l'hora de composar ho fas de maneres similars a les d'ells... sobretot pel que fa a estructures, idees... Per altra banda, les lletres venen determinades per una afició que arrossego des de fa anys. M'encanta -literalment- llegir poesia; Maria-Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Mario Benedetti...

Al disc podem trobar cançons amb un clar missatge polític i d’altres d’un to més íntim. Alguns fets concrets que t’inspirin a l’hora d’escriure? Per quines et decantes?

A vegades, parlant amb els companys i les companyes, em diuen que el disc té un rerefons bastant trist, melancòlic. I reflexionant crec que és veritat... té un fil conductor força nostàlgic, i hi té rellevància el fet que implica el context en el que escrius les cançons. Totes i tots tenim millors i pitjors moments, però no sé què passa que els cantautors i les cantautores sempre -o quasi sempre- interpretem els temes d'una manera melancòlica. Però bé, intento donar un missatge optimista i d'esperança, que això també és molt important! Entenc tot això com una feina política i cultural, pretenc ser un altaveu de les problemàtiques i mancances que trobem en aquesta societat, de les lluites d'alliberament nacional i social dels Països catalans. Si m'he de decantar, ho faria cap a la banda dels temes amb missatge compromès. Però tampoc es tracta d'això, doncs crec que la gràcia de tot plegat és mesclar el sentiment i la tendresa amb la revolució i la lluita. Són coses que van completament lligades, i des del meu punt de vista hi han d'anar. No es pot estimar sense lluitar, ni lluitar sense sentir. Ho deia Che Guevara, i Allende li responia que “les cançons no fan revolucions, però les revolucions sí que fan cançons”...

“No amaguis la llengua” parla descaradament de la nostra llengua i cultura i de l’esforç que hem de fer per mantenir-la viva. Creus que la gent i el món de la música als Països Catalans és conscient d’aquest fet?

Viure amb la música és diferent que viure de la música. Els i les que pretenen viure de la música els hi importa ben poc el fet de cuidar la nostra llengua. El mercat català és petit, i qui té ganes de vendre discos li costa poc oblidar la llengua que parla a casa seva. De consciència per salvaguardar la nostra cultura n'hi ha, està clar, i crec que el moviment catalanista, nacionalista i independentista anirà creixent a costa de rebre amenaces per part d'Espanya i de França.

Alguns hem tingut la sort de poder trepitjar sòl Penedesenc i comprovar com la flama del combat i del compromís hi és ben viva. És aquest clima el que fa que el Penedès hagi vist néixer grups tan compromesos com ara Inadaptats o Revolta 21?

Quan, des de petit, creixes en un ambient de lluites veïnals i socials, és evident que la manera d'entendre la realitat et canvia i comences a interessar-te pels motius i per les motivacions d'aquestes lluites. El Penedès és una comarca viva i combativa, com també ho són moltes de les comarques del nostre país, amb desenes d'anys d'història d'assemblees independentistes i socialistes. És per això que s'entén que als pobles i a les viles hi hagi Candidatures d'Unitat Popular, que hi hagi l'oposició ferma a traçats com els del Tren de Gran Velocitat, del Quart Cinturó... I els grups de música són un reflex de tot això; Inadaptats i Revolta 21 en són un bon exemple.

Fins fa quatre dies voltaves arreu dels Països Catalans presentant el teu primer disc. Això t’ha permès sens dubte conèixer molts indrets de la nostra terra i visitar quantitat d’ateneus i casals populars. Podries descriure una mica les impressions generals que t’has endut?

La més important -i que sempre miro de remarcar- és haver pogut veure i trepitjar bona part de la xarxa que, a través del territori, ha sabut crear, i està creant, l'Esquerra Independentista catalana. Com molt bé dius, desenes d'ateneus i casals populars que duen a terme una feina importantíssima a nivell local i serveixen de punt de trobada a joves i no tan joves d'aquestes viles i ciutats. Conèixer a gent admirable, les petites revoltes que es duen a terme a cada lloc, els projectes de present i de futur, la il·lusió que es respira quan tens la certesa que totes i tots estem aquí per la mateixa causa... són sensacions indesxifrables, que m'han aportat molt com a persona i que espero que segueixin aportant-me moltes més coses durant molt més temps. N'estic completament agraït, i crec que mai em cansaré de repetir-ho...

Com he dit anteriorment el Penedès, i més en concret Vilafranca, són punts de referència per l’Esquerra Independentista; però a nivell global com veus la situació de la lluita juvenil als Països Catalans?

És important tenir presència en cadascun dels sectors de la societat, i en el juvenil també hi som. No crec que la lluita d'alliberament nacional i social dels Països Catalans sigui una lluita únicament juvenil, doncs crec que el moviment cada cop aglutina a més gent d'edats diferents, i crec que, conseqüentment, ha madurat molt, tenint en compte tal i com estava el panorama fa uns anys. De la mateixa manera, hi segueixen havent errors en la formulació dels problemes i en l'estratègia per solucionar-los, però, des del meu punt de vista, per res del món això és negatiu, doncs es tracta de crear experiència, veure on s'ha fallat i seguir plantejant alternatives a la precarietat de la vida i d'aquest planeta malalt. I, amb bona lletra, crec que mica en mica anem recollint els nostres fruits.

No creus que hi ha una manca de tradició participativa no sols en el jovent sinó en la societat catalana en general? Algun consell per “despertar-se” i poder trencar amb l’hegemonia del poder que té la classe política?

La comoditat, la passivitat i el conservadorisme són tres de les conseqüències que ens arriben del sistema que impera. El capitalisme ha adormit moltes ments, i és feina nostra començar a desmitificar-lo, creant alternatives. Potser aleshores, i qui sap si del tot, quan hi hagi una incidència real en bona part de la població, serà quan el recolzament serà més ampli i la gent veurà que els prejudicis que ens envolten com a moviment social només són això; prejudicis. De moment, hi estem treballant. I cal tenir paciència...

Ja que és el tema de moda, que en penses del nou estatut d’autonomia del Principat? Creus que resol realment els nostres problemes? Davant les reaccions espanyoles, amb quin missatge resumiries la situació en que ens trobem actualment?

Sincerament, crec que és una tàctica política encarada únicament i exclusiva cap al creixement de votants dels tres partits que governen el principat. Han deixat prou clar que la constitució espanyola és un document intocable, i els primers en saber-ho van ser, són i seran qui representa que ens manen. Un cop retallat, des de Madrid, aquesta mena d'estatut principatí, el victimisme del tripartit pot i podrà ser escandalós. I aprofitar això per compatibilitzar-ho en vots em sembla escandalós; ens volen vendre el producte sabent que vendre'l és impossible, fent campanyes de publicitat increïbles, regalant-nos mentides, com si es tractés d'una fàbrica de somnis. I a sobre tenen la fredor de fer-nos creure que la retallada no era una cosa premeditada o previsible... amb el poble no s'hi juga d'aquesta manera! Per això apostem per altres vies, com la construcció nacional a través del treball diari, assemblea rere assemblea, portant la lluita al carrer, ja que la classe política determina les seves decisions a partir d'interessos partidistes, i fer política des d'aquestes premisses és -del tot- inútil. L'estatut, ja de per si, ens encadena a l'estat espanyol i a la seva constitució. Si el que realment pretenem és avançar cap a la independència, de res ens serveixen aquests textos que s'han d'encabir dins d'altres textos de caràcter feixista, totalitari i antidemocràtic.

Al Som-hi 05 vam tenir la gran sort de poder fer-te d’amfitrions. Quins records en guardes d’aquella jornada de lluita a la Seu? Algun consell per millorar en futures edicions? Com creus que el Pirineu podria esdevenir un nucli ferm de compromís i lluita?

El Som-hi 05 va ser una experiència entranyable, vam tenir la oportunitat de conèixer-vos, de gaudir d'aquella jornada. I a més, vam tenir la sort de poder contribuir posant el nostre granet de sorra a nivell cultural. És molt important obrir fronts de lluita arreu del territori, i l'assemblea independentista creada a La Seu d'Urgell és quelcom significatiu i necessari. Creure-hi i participar d'ella és l'única cosa que us puc aconsellar, únicament així els projectes tiren endavant. A veure si ens hi tornem a veure enguany!

Hem pogut veure en Cesk dalt d’un escenari oferint acústics al costat de grans músics com ara Feliu Ventura, Francesc Ribera “Titot”, Obrint Pas o els mateixos Inadaptats. Que s’aprèn i que s’intenta comunicar en ocasions com aquestes?

S'aprèn a interpretar, a administrar la calma, la tranquil·litat... Compartir escenari amb gent que porta molts més anys en aquest món és quelcom que et satisfà, t'ajuda a entendre com funciona tot plegat. I també es tracta de desaprendre tot allò que sense l'ajuda de ningú has anat ordint i que amb el temps veus que és irrellevant o prescindible, per tal d'aprendre tot el que aquestes persones t'aporten, com a tals i com a artistes.

De quina actuació guardes més bon record? Algun grup o cantautor que admires?

Recordo amb molta emoció el concert que vam fer a la Plaça del Diamant, a la Vila de Gràcia, durant les festes alternatives del 2005... vam poder compartir aquells moments amb milers de persones, i el regust que et queda és totalment dolç, agradable... Són situacions que sempre quedaran a la memòria i agraeixes que haguessin volgut comptar amb tu. I si parlem de persones i músics admirables et diria, sense pensar-m'ho gaire, que rebo un aprenentatge inacabable d'Ovidi Montllor, li tinc un respecte especial a Ismael Serrano, una estima agraïda a Feliu Ventura, i una foscor circular a Anari.

Quina és la cançó que més “sentiment” té per a tu?

Això és complicat... les cançons són com filles i fills, i el sentiment vers elles és el mateix... A banda dels temes propis, poso especial atenció cada cop que escolto “Vine del norte”, d'Ismael Serrano, i el disc “Al final de este viaje” de Silvio Rodríguez.

Ja per acabar, algun missatge per tots aquells i aquelles que puguin llegir aquesta entrevista? (també pots aprofitar per saludar a qui vulguis jeje)

Doncs senzillament que gràcies per haver llegit fins aquí, i... res, que us estic molt agraït per la presència i la complicitat que m'heu brindant i que m'esteu brindant... Gràcies per tot, de debò! Cal seguir batallant des de cadascun dels nostre àmbits, i cal seguir creient que tot és possible, que no hi ha res que quedi prou lluny del nostre abast. Siguem conscients de l'atac al que estem sotmeses i sotmesos, i sapiguem despertar a temps; mai és massa tard.

Abraçades revolucionàries des del Penedès;

salut i revolta!

Cesk


Fins aquí l'entrevista. Espero que us hagi agradat. Vull agrair-li al Cesk la rapidesa amb que ha contestat l'entrevista i els grans moments que a alguns ens ha fet viure amb la seva música i simpatia.
Com sempre salut, lluita i princeses ;)

La Princesa de la Revolta


Videoclip: "Un brindis per les nostres vides"

5 comentaris:

Alex INDP ha dit...

le le le, impressionant l'entrevista, el Cesk és un crack igual k tu Nandin.

Tb aconsellar-vos la poesia del Cesk que igual que la seva música "no se que et fa sentir"....

Anònim ha dit...

maka l'entrevista al cesk freixas, es tot un fenomen akest noi

Nin ha dit...

Junt a Feliu Ventura el millor cantautor català del moment.

Pere Vilanova ha dit...

Una abraçada.

Pere Vilanova

Anònim ha dit...

quin maquina estàs fet nandin:P

salut i princeses (solsonines)