dijous, 24 de març del 2011

Reportatge Can Vies

Al marge del rail

Una pinzellada a la història recent d’un espai que duu 14 anys ‘okupat’

Al costat d’allà on les vies de l’estació de Sants es descobreixen, al nº42 del carrer Jocs Florals, es troba una edifici farcit de murals reivindicatius entre els que sobresurt una petita torreta. Es tracta del Centre Social Autogestionat (CSA) Can Vies. Construït el 1879 com a magatzem de les vies, arribaria a ser una escola després que els obrers se’l quedessin com a seu social. L’any 42 Franco hi va construir la capella, on el Sindicat Vertical del Règim duria a terme les seves activitats. Des del 1997 és un edifici okupat.

En Ferran Aguiló, veí del barri de tota la vida i militant dels moviments socials des dels anys 70, comenta, fent memòria, que va començar a formar part de l’assemblea de Can Vies a l’entrar en contacte amb una nova fornada de joves activistes del barri, arran de les primeres lluites per la legalització dels immigrants. Era l’any 2003. Aquesta diferència generacional no va ser un problema.“Vaig descobrir que aquí es duien a la pràctica unes idees, es passava de la denúncia a l’acció i s’okupava un espai abandonat per donar-li un ús social. Aquest és el motiu pel qual sóc aquí”.

“Can Vies és com una mena d’escola, on la gent que venim d’altres èpoques aprenem els nous mitjans de lluita i els més joves aprenen de la nostra experiència. També és un laboratori on provem noves maneres de construir referents i serveis per a nosaltres mateixos. Tot es fa sense comptar per res amb el suport de les institucions públiques i els seus recursos. Ens autogestionem. Totes les activitats sumades i les persones que els donen força s’organitzen horitzontalment en forma d’assemblea per gestionar l’espai i tirar-lo endavant. És una manera de demostrar que, si tothom prengués a les seves mans les seves responsabilitats, no caldria ningú professionalitzat que ens solucionés la vida”.

En aquesta línia s’expressa també Irene Jaume, una jove de 24 anys que des de en fa 3 també participa de l’assemblea. “L’autogestió permet evitar un tutelatge de l’administració. Tu decideixes quins projectes s’hi duen a terme i amb quina línia política”. Explica que al llarg d’aquests 14 anys han passat per Can Vies una setantena de col·lectius. “La gent concep Can Vies com un centre social per a joves. A Sants hi ha una manca d’aquests espais i per tant el CSA dóna aixopluc a tota aquesta gent jove, i a vegades no tan jove, que vol tirar endavant les seves inquietuds i els seus projectes”.

Algunes de les entitats que actualment fan ús de l’espai són la colla bastonera de Sants, el col·lectiu llibertari Negres Tempestes, els Jóvens de les Terres de l’Ebre o el Taller d'Autoaprenentatge d'Arts Escèniques de la Universitat Lliure de Sants (ULLS). Diversos músics utilitzen la sala d’assaig de la que disposa el centre i fins fa poc també s’hi realitzava un taller de reparació de bicis. A més, també hi ha una petita redacció, des d’on s’edita La Burxa, una publicació popular del barri.

Entre els nombrosos espais de l’edifici, destaca la zona de la capella. Aquesta part, més propera a les vies, va ser okupada el 2005. S’ha demostrat un espai ideal on acollir presentacions de llibres, xerrades i obres de teatre. També s’hi han fet “cafetes” i petits concerts perquè diferents col·lectius es financïin a través del servei de bar. L’antiga sagristia ara és una cuina. Plats i fogons fan servei als sopars que s’organitzen els dimecres a la nit. Àpats oberts a preus econòmics. Per seure, uns bancs que encara recorden un passat on les celebracions de comunió eren força diferents.

La integració dins el barri

Un dels focus de conflicte més habituals quan s’okupa un edifici és la relació amb l’entorn. Can Vies compta amb el suport d’entitats polítiques, com el Casal Independentista de Sants i l’Assemblea de Joves, i culturals, com ara la Coordinadora d’Associacions per la Llengua. Aquesta complicitat no sorprèn, ja que les sinergies ideològiques entre el centre i aquestes entitats són força grans. Les reaccions d’aquells col·lectius a priori no tan propers, començant pels propis veïns del carrer Jocs Florals, són les que permeten una visió més acurada de què significa el centre per al barri.

“Són gent molt maca, que han donat un cop de mà sempre que ha calgut. Jo n’estic molt contenta, però no sé si tothom pensarà igual”, afirma Glòria Espés, que viu a pocs metres del CSA. Per a Jaume Sisquella, subsecretari del Centre Catòlic ubicat a tocar de Can Vies, els okupes tampoc han estat mai un problema. “No ens han molestat per a res. Fan la seva feina, imagino que positiva, tot i que la desconec”. Altres associacions veïnals, com ara el centre Social de Sants o l’Associació de Veïns de la Bordeta, també donen suport als activistes. “És un suport molt ampli i arrelat al barri”, assegura la Irene.

Tan ella com en Ferran asseguren que això és un punt a favor. ”Can Vies s’ha convertit en un referent. Després de tants anys, han passat per aquí diverses generacions d’activistes que, posteriorment, s’han dedicat a d’altres activitats. Han sortit membres de grups de teatre, de la colla castellera, dels diables… Aquest espai sempre ha estat obert i els seus membres han participat d’altres campanyes fetes al barri”.

Possiblement aquesta realitat xoca amb la visió sobre el col·lectiu okupa que generalment transmeten els mitjans. Fins quin punt s’identifica la gent de Can Vies amb aquesta imatge? La Irene és clara: “Els mitjans han creat un estereotip molt violent, irreal i tendenciós. Segurament molts no han trepitjat un centre social en la seva vida. Com poden jutjar un col·lectiu tan ampli amb només dos adjectius com antisistema i radicals?”, es pregunta.

“Han transmès la imatge que des dels centres okupats l’única cosa que es fa és posar música que molesta els veïns, beure i passejar-se amb els gossos i la flauta. També fem festes, cert. Però es sobredimensiona per amagar una altra realitat, la del compromís social”, afegeix en Ferran. “Desprestigien un moviment que bàsicament posa en qüestió la seva manera d’organitzar el temps, tan en l’àmbit del lleure com en el reivindicatiu”.

Conflictes, victòries i un futur incert

Al llarg d’aquests anys, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), propietari legal de la finca okupada, ha presentat dues demandes per desallotjar l’espai i poder enderrocar-lo. La primera d’elles va arribar el 2006. En aquella ocasió, l’empresa municipal ho justificava amb una de les actuacions incloses al Pla General Metropolità (PGM), que implicava la urbanització i la remodelació de l’entorn de les vies, arran de l’arribada del TGV a la ciutat. On avui hi ha Can Vies s’hi havia projectat la construcció de pisos. Un altre argument era la construcció de la sortida d’emergència de l’estació de metro de Mercat Nou, obres que segons TMB requerien l’espai on es troba el CSA.

El gener de 2008, els jutjats civils van desestimar la demanda per un error de forma. La Irene n’explica els motius somrient. “Al judici es van personar 13 entitats com usuàries de Can Vies. TMB no els havia notificat la demanda, sinó que s’havia dirigit «a los ignorados ocupantes». A més, durant la vista es va treure un document, que la jutgessa i l’acusació desconeixien, on es demostrava que l’any 1984 l’empresa municipal havia cedit l’espai a la CNT per a usos sindicals. Per tant, no s’havia denunciat a qui tocava”.

Can Vies va afrontar una nova demanda el passat 18 de febrer. Com en ocasions anteriors, això va mobilitzar el barri. Més de 1.000 persones van donar suport als activistes en una manifestació pels carrers de Sants. 

 


 Aquest cop, TMB va notificar la demanda a les 13 entitats i també a la CNT. En el judici, l’empresa va argumentar que al CSA ja no s’hi realitzen activitats sindicals i que, per tant, volia rescindir la cessió. A la sortida del jutjat, Ferran Aguiló explicava que s’havien escudat, novament, en un defecte de forma: “TMB no sap que dins la CNT hi va haver una escissió i només ha avisat una de les parts”. La defensa, a més, argumentava que el requeriment fet contra la CNT no era l’adequat en el cas de les altres entitats usuàries del CSA demandades, ja que elles no havien signat cap acord de cessió amb l’empresa. TMB va qualificar l’argument com “una maniobra per crear confusió i retardar l’inevitable”. Però la sentència, feta pública l’11 de març, donava la raó a Can Vies i la demanda era desestimada de nou. TMB va anunciar que presentarà un recurs davant l’audiència.

Malgrat aquesta nova victòria, els membres del CSA són conscients que fan ús d’un espai que no els pertany. “Assumim les limitacions. Sempre pot arribar una altra demanda. Si les lleis defensessin el dret d’ús o la utilitat per a la comunitat i no la propietat privada, guanyaríem tots els judicis. Hem fet tantes coses en aquest espai que ningú ens podria qüestionar la legitimitat. Però com parlem de dret a la propietat, els espais okupats estan condicionats per l’aplicació de la justícia”, lamenta en Ferran.

Tot i això, critiquen els arguments de TMB. “El pla urbanístic s’ha abandonat per manca de fons, per tant els pisos no es construiran. Les obres de Mercat Nou fa gairebé dos anys que estan acabades, i no ha calgut tocar ni una paret de Can Vies”. Com a colofó, en Ferran explica que recentment s’ha conegut un plànol de l’Ajuntament on l’edifici okupat no es veu afectat per les obres de cobriment de les vies. “Es fa palès que no cal enderrocar el CSA. Però prefereixen deixar un solar a que continuem la nostra activitat”. És per això que darrere les demandes hi veuen causes més profundes.


“Som incòmodes, perquè donem suport a campanyes que qüestionen l’activitat municipal en els àmbits urbanístic, econòmic i polític. Cada vegada que s’estavellen, augmenten la pressió. Sabem que al final trobaran la manera de fer-nos fora”, diu en Ferran. La Irene sentencia: “Can Vies no cap dins el model de ciutat que l’Ajuntament té per a Barcelona i al consistori no li agrada la gent que li duu la contrària. Tenim clar des de la primera demanda que aquestes decisions són estrictament polítiques”.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Este foi um interessante post para iPhone grátis 5