dijous, 13 de març del 2008

El resultat és un, la jugada ha estat perfecta

Els resultats d'aquestes eleccions no m'han donat pas gaires alegries però l'efecte que tindran sobre ERC compensa una mica la balança. No és que m'alegrin les desgràcies dels demés. De fet amb ERC comparteixo certs plantejaments i en teoria certs objectius, si bé el fons, i sobretot les formes, són força diferents. No per això deixo de pensar que és molt necessària la seva presència en la política catalana i m'interessa que la seva estratègia vagi en una línia determinada.
Que perdrien diputats estava cantat. Ells mateixos esperàven una relliscada, però se l'han fotut de morros. Ni els més pessimistes s'ho imaginaven. La seva reflexió (i la de la gent en general) és que molts han optat per votar el PSC; jo crec que no. Jo crec que la majoria d'ex votants han optat per l'abstenció, el vot nul o en blanc, amb un objectiu molt clar: avisar. Avisar què dins d'ERC fa temps que s'ha perdut el Nord i què cal replantejar-se moltes coses. La direcció amb prou feines ha fet autocrítica, però ja en tindran temps, sobretot en Puigcercós.

Crec que tot plegat ha estat un èxit dels electors que, amb més o menys esforç, els han retirat la confiança.
S'ha aconseguit produir una sotragada molt forta dins el partit, fent que no només s'avanci al Juny el congrés del partit, pensat en un primer moment per l'octubre, sinó que el propi Puigcercós ha dimitit com a conseller de governació per dedicar-se al partit i en definitiva s'hagi obert la guerra pel lideratge.

I aquí és a on als muntanyencs abstemis la jugada ens ha sortit rodona. Hem aconseguit tenir algú que coneix el nostre territori (i els nostres problemes) allà on més ens interessava. Que en Jordi Ausàs fos nomenat ahir conseller de Governació és al meu parer molt més productiu que si hagués aconseguit el seu escó a Madrid. (No entraré a valorar ara si és positiu o no per la Seu quedar-se sense alcalde, les causes del nomenament i els efectes que pot tenir a curt termini). El desplegament de les Vegueries, junt amb la reforma de la llei electoral, és un dels temes claus d'aquesta conselleria i el que tothom hauria de veure, si es deixa de sectarismes, és que tenim una oportunitat d'or per què d'una vegada per totes el Pirineu surti de l'oblit al qual ens ha sotmès massa temps Barcelona. El Jordi té doncs el repte més gran de la seva carrera política penso. S'hi juga alguna cosa més que un càrrec...

De mentres nosaltres hem de continuar fent la nostra i crec que cal més que mai, a la vista de com han anat les eleccions a uns i altres, veure una cosa molt clara: no hem de buscar tenir vots, sinó seguir tinguen persones.

dimarts, 4 de març del 2008

Prostitutes de la Guerra

Diumenge passat a 30 minuts van fer el reportatge "Els Nous Exercits Privats", sobre les empreses que es dediquen a enviar en zones de conflicte empleats armats per tal de garantir la seguretat dels clients. Això es tradueix en mini-exèrcits privats concentrats a l'Irak i a l'Afganistan.

El reportatge em va agradar molt i crec que ajuda a fer-se una idea de com funciona tot plegat; a la pràctica aquesta gent opera gairebé com un exèrcit però sense estar regulats per un codi militar, és a dir carta blanca per segons quines coses, en general la feina bruta. Com pregunta l'equip de TV3, on és el límit entre mercenari i treballador? Jo personalment penso que no hi ha gaire diferència entre lluitar per un altre país (mercenari) i fer-ho per la mare de tots ells actualment, els diners.
Però sobretot em vaig quedar amb el testimoni de la mare d'un ex-empleat i ex-soldat que, després de trobar-se en una missió que no es corresponia amb el que ell havia signat (i en la qual no es disposava de l'equipament adhient), acabà cremat i penjat d'un pont, víctima de la furiosa multitud iraquiana. Segur que recordareu les tristes imatges.
"Aquesta gent no són patriotes, no els importa la bandera, per ells sols compten els diners, són unes prostitutes de la guerra" declarava a TV3. Podrem opinar tots, però dubto que ho arribem a fer d'una forma tan contundent, sincera i legítima com la d'aquesta mare.
El preu de la llibertat diuen d'altres...

Podeu trobar més informació sobre Blackwater, l'empresa capdavantera en aquest sector, al següent enllaç (no l'he trobat en català): http://es.wikipedia.org/wiki/Blackwater_USA