dimecres, 22 de setembre del 2010

"Avui tot comença..."

Com cada any ha passat fugaç. Aquest cop però, l'he trobat especialment intens. Ha estat un estiu amb força experiències i poc temps per assimilar-les.

A primers de juliol vam llençar-nos de nou a la carretera per un estiu més (i ja en van 3) fer cap a Bòsnia, on Trenkalòs ha dut a terme novament un camp de treball. Enguany la data era especial, ja que l'11 de Juliol es complien 15 anys del genocidi d'Srebrenica.
Ho fou encara més perquè aquell dia vam ser a Potocari al costat del nostre estimat amic Samed Begovic; hi enterrava un germà, un tiet i un avi. Després de tants anys, malgrat la tristesa, alguna cosa es va deure quedar en pau dins seu - "en 15 anys és el cop que l'he pogut sentir més aprop"- deia 3dies abans, quan li van fer entrega del taüt amb les restes mortals del seu germà Damir.
Per la resta destaco l'experiència com a guia de camp de treball; ha estat molt gratificant, més visquent-la vora 3 artistes més com la Mariona, la Mireia i l'Arnau. El fet de tornar a tenir una furgoneta ens ha permès moure'ns molt més, i de retruc haver de fer de taxistes fins i tot. Hi ha un parell de carreteres que ja gairebé ens les coneixem de memòria, oi Arnau?
Ha estat maco poder tornar a veure tots els amics que tenim allà: els nens del camp de refugiats, les nostres famílies, la família Begovic, tota la gent de Sahbegovici...Com sempre els comiats han estat la part més difícil, però crec que aquest cop ens ha quedat la sensació de que tot plegat queda més aprop del que sembla i que ben aviat podrem tornar a ser-hi.

Amb poc temps per païr tot el viscut va arribar el Camp de Treball de Pixies. Dirigit a joves d'arreu del país d'entre 15 i 17 anys, el camp buscava recuperar la memòria històrica al voltant d'una activitat que històricament ha anat lligada a la comarca: el contraband.
Per treballar el tema vam programar una sèrie d'activitats. En primer lloc el Tito Galindo ens va venir a presentar el curt "CONTRES", que ja s'havia presentat a l'edició del PiCurt 2009 amb una gan acollida. A qui no l'hagi vist li recomano, realment val la pena. Acabat el curt el Tito ens va respondre els dubtes i preguntes que teníem sobre el tema. Em quedo amb la següent frase: " a la comarca el contraband sempre s'ha vist més com una feina que no pas com un fet delictiu, tothom algun cop, a major o menor escala, n'ha fet"; penso que resumeix molt bé la relació entre la Seu i el contraband.
Un altre dia vam visitar el museu del pagès de Calbinyà, on també hi ha un espai dedicat als "paquetaires". Allà ens van explicar la visió del contraband des del punt de vista dels petits pobles fronteres de muntanya: les avinences entre la gent de poble i paquetaires, la petita economia que aquests generaven, la visió que se'n tenia d'ells...Realment interessant, tan la xerrada com el mateix museu.
Finalment vam poder endinsar-nos de ple en un escenari estrella de contraband: la vall d'Os de Civís. Amb els joves vam visitar el museu "Terres de Frontera", recentment inaugurat, on van poder copsar entre d'altres coses que el contraband no només havia estat de mercaderies, sinó també de persones. També vam poder fer un petit repàs de totes aquelles pinzellades que havíem anat donant al llarg del camp de treball. Fet això vam enfilar-nos muntanya amunt, en direcció a la collada de Conflent, on vam acampar per poder, el matí següent, fer el cim del Salòria. La panoràmica des del cim era privilegiada: muntanyes i pistes i més pistes forestals, llocs de pas habitual de contrabandistes. Penso que molts d'aquests i d'aquestes joves recordaran l'experiència. Si més no perquè al final de la ruta havien caminat uns 23Km, amb un desnivell important.
També valoro el camp molt positivament i també hi influeix un cop més les grans companyies. Amb gent com el Joel, la Maria o la Montse les coses són fàcils de fer rodar. Contreu? A mi no m'importaria repetir...

Ja érem a mig Agost i per tan tocava festa Major del Casc Antic. Des de l'Assemblea de Joves vam organitzar diverses activitats, fent pinya amb els veïns. Llàstima de la pluja de divendres, si bé l'arròs de diuemenge i el posterior bingo van ajudar força a treure aquest regust que ens havia quedat, eh Pau.
En un tres i no res vam tenir la festa major picant a la porta. Com sempre els tunnings a la caravana a última hora però sorprenentment aquest cop tot va anar rodat, mai millor dit. He d'anar uns quants anys enrere per trobar una festa major on rendíssim tan i tants. Potser va ser el fet que aquest cop el Bar Iris ens patrocinava, o era a l'inrevés? Bé als de la Pegatina això no els va importar massa a l'hora de lluir les nostres enganxines. Seguim fent de les nostres.

I som al setembre. Comença el nou curs i també els preparatius pel nou Cau, l'AEIG Urgellenc. Esperem que la cosa rutlli i que aquests siguin els primers passos d'un gran projecte. Si no és així no serà pel temps i esforços dedicats. En qualsevol cas jo espero amb ànsia que arribin els foulards...
Ahir oficialment va acabar l'estiu. Tinc per davant una nova aventura: el segon cicle de periodisme de la Pompeu Fabra. Feia temps que no sortia tan content i amb tanta il·lusió d'una classe. És una mica com tornar a tenir 18 anys, i alguna cosa em diu que enguany no estaré tan pendent de l'estiu, ni del que tot just acaba ni del que vindrà.
Com deien els Gossos a Oliana l'altre dia, avui és dia 1.

3 comentaris:

Mireia ha dit...

Endavant amb aquest nou curs! Segur que tot anirà de conya!

Ah, i m'ha encantat compartir amb tu bona part d'aquest estiu!

Ànims!!!

Mireia

Joel ha dit...

i es clar que contro, què vols que faci sinó...

Joel ha dit...

i es clar que contro, què vols que faci sinó...