Entrevista a Enric Gonzàlez

Enric González és escriptor i periodista. Va nèixer a Barcelona el 1959 i ha exercit com a corresponsal del País a Londres, Paris, Washington i Nova York.

Us recomano l'entrevista, és d'allò més interessant.

Reportatge Can Vies

Al marge del rail

Una pinzellada a la història recent d’un espai que duu 14 anys ‘okupat’

Al costat d’allà on les vies de l’estació de Sants es descobreixen, al nº42 del carrer Jocs Florals, es troba una edifici farcit de murals reivindicatius entre els que sobresurt una petita torreta. Es tracta del Centre Social Autogestionat (CSA) Can Vies. Construït el 1879 com a magatzem de les vies, arribaria a ser una escola després que els obrers se’l quedessin com a seu social. L’any 42 Franco hi va construir la capella, on el Sindicat Vertical del Règim duria a terme les seves activitats. Des del 1997 és un edifici okupat.

Entrevista a Jordi Ausàs

 En el marc de l'assignatura de Redacció Periodística, hem hagut de realitzar una entrevista a un personatge més o menys rellevant. Vaig optar per Jordi Ausàs. Després de la sotregada de les eleccions del 28N, volia plantejar a l'exconseller de Governació (i exalcalde de la Seu d'Urgell) una sèrie de qüestions al voltant de la seva tasca a la conselleria i la feina del nou executiu. També he volgut plantejar-li preguntes referents a l'àmbit municipal i pirinenc. Podeu llegir l'entrevista a continuació.

En Jona a judici

Ja es coneix la data del judici al Jona de l'Eixample: l'1 de Març, a les 12h. Per a aquell dia s'ha convocat una concentració a la Ciutat de la Justícia d'Hospitalet.
Si voleu conèixer el cas a fons podeu visitar www.absoluciojona.org.
Absolució Jona!

Amb dos companys de classe també vam fer una petita notícia parlant del cas, podeu veure el vídeo a sota.

Primera Crònica

L'altre dia vam haver d'escriure la nostra primera crònica per l'assignatura de Redacció Periodística. El tema era força divertit així que us penjo la peça. Malgrat que sembli ficció, es tracta d'uns fets reals que van tenir lloc farà uns 15 anys. Spain is different...

El Tac-Tac de la màquina espanyola

Una broma de la Policia Nacional compromet el Ministeri d’Interior davant els EUA

Treballar a gust és important i una dosi d’humor sempre pot anar bé per encarrilar millor la jornada. O això devia pensar l’ex- Inspector de Guàrdia de la Policia Nacional al districte central de Madrid.

Twitter vs Periodisme?

Seguint la línia de l'anterior post, penjo un altre text que vaig entregar per l'assignatura d'Introducció al Periodisme. El tema és de plena actualitat en el món periodístic: el paper que juguen les xarxes socials en periodisme i si ens trobem davant un procés de canvi en direcció a un periodisme digital on el protagonista sigui el ciutadà. Aquí us el deixo.

Twitter vs Periodisme ?

Un dels temes més actuals pel que fa al periodisme és el paper que juguen les noves tecnologies. Més enllà del debat sobre si el periodisme imprès ha estat condemnat a mort per la irrupció del periodisme digital, jo volia fer èmfasi en algunes possibilitats concretes que ofereix al periodisme el fenomen de les xarxes socials.

Com hem vist a classe, el món digital permet immediatesa informativa i actualització constant. Un fet que ha tingut lloc fa escassos minuts ràpidament apareix al Facebook del nostre amic o ens n’assabentem, via Twitter, de l’exclusiva més tronada, de la qual un familiar nostre n’ha estat testimoni. Aleshores sorgeix el debat: han permès aquestes eines que tothom pugui ser periodista? La meva resposta és clara: no.

Idees i reflexions que em duen al tercer sector

El trimestre passat vaig haver d'escriure un assaig final per a l'assignatura d' Estructures de la Comunicació Social. La idea era fer una mena de resum de tot el vist durant el curs plantejant al mateix temps alguna hipòtesi relacionada amb l'assignatura.
El cas és que volia compartir aquest assaig, per si algú el troba útil o si més no per fer pensar una estona. És una mica llarg, però era un de les pautes de l'assaig, entre 1500 i 2000 paraules. Bona lectura.

Un altre començament

Avui hem encetat trimestre. Pinta bé. Tinc pendent explicar un viatge a l'Ulster però abans volia compartir la Contra de la Vanguardia d'avui, que m'ha semblat d'allò més interessant. L'entrevistat parla dels efectes del "capitalisme salvatge" sobre el periodisme i el món de la informació en general. No esperava tenir quelcom a explicar tan aviat, comencem fort el dia!

http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110109/54100134684/tenemos-mas-desinformacion-que-nunca-y-gratis.html

Punxar-se l'ungla

Remenes la butxaca, potser buscant el mòbil, o simplement per no saber estar quiet. I de sobte un dolor curt però intens. Aquell bolígraf sense tap, que sempre t'acompanya arreu per si calgués prendre nota, et punxa l'ungla amb la punta que mai recordes deixar cap per avall. Punxar-se l'ungla, potser seria una bona definició de periodisme.

Laporta: “No tinc vocació d’encapçalar projectes que no puc liderar”

Dijous va venir al Campus de la Comunicació de la Pompeu Fabra Joan Laporta, a demanar el vot per Solidaritat Independentista. Com per l'assignatura de Redacció Informativa havíem de fer una notícia sobre un acte electoral, vaig aprofitar. Aquí us deixo la peça que vaig escriure.

Laporta: “No tinc vocació d’encapçalar projectes que no puc liderar”

Joan Laporta va donar a conèixer ahir nous motius per rebutjar l’oferta que en el seu dia li va fer Joan Carretero per encapçalar Reagrupament. Segons Laporta, va rebutjar-la per manca de recursos financers suficients per encarar la campanya electoral. Per a l’ex-president del Barça això dificultava el seu lideratge i per tant s’estimava més no implicar-s’hi. “No tinc vocació d’encapçalar projectes que no puc liderar”, va dir. A més a més, va emplaçar “la resta de candidatures independentistes”, en clara al·lusió a Reagrupament, a “reflexionar” sobre la conveniència de seguir en campanya. Laporta també va criticar les últimes propostes econòmiques de CiU i ERC.

Laporta, que encapçala la candidatura parlamentària de Solidaritat Catalana Independentista (SI), va fer ahir aquestes declaracions en un acte electoral a la Pompeu Fabra. El líder de SI va explicar que malgrat que es va sentir molt afalagat per l’oferta, en saber dels recursos financers dels que hagués pogut disposar, havia decidit rebutjar-la. Segons ell, això i “certs tics polítics que no m’acabaven d’agradar” no l’haguessin permès liderar el projecte. L’ex-president blaugrana va afegir que s’estimava més construir “alguna cosa nova”, en referència al partit creat per ell mateix, Democràcia Catalana, i que és un dels que integra SI.

El candidat a la presidència de la Generalitat també va emplaçar la resta de candidatures independentistes, referint-se implícitament a Reagrupament, a reflexionar sobre la conveniència de seguir en la cursa electoral. “Si veiés que tinc menys força, llençaria la tovallola per no perjudicar els altres”, va afegir. “Oferim més garanties d’èxit, hi ha més interès de la gent, això és veu en els actes, on la diferència d’assistència és molt gran”, al·ludint novament a la formació de Carretero. Posteriorment Laporta va voler evitar la polèmica dient que “no sóc ningú per dir que han de fer les altres forces independentistes” i va destacar que si bé la seva feina era liderar l’aposta independentista amb SI, “no ho farem a costa dels altres”. “Treballem per entrar al parlament i la nostra campanya és en positiu”.

L’ex-president blaugrana no va oblidar els altres partits catalans que poden disputar-li el vot independentista i va criticar l’aposta de Convergència i Unió pel concert econòmic: “és inviable i ells mateixos ho saben”. També va comentar les declaracions del candidat d’Esquerra, Joan Puigcercós, que els dies abans havia expressat que “a Andalusia no paga impostos ni déu”. Laporta va remarcar que SI no busca la confrontació, sinó “polítiques a favor dels catalans”. “Per què no feien res contra l’espoli quan governaven?”, va preguntar-se Laporta.

Vinyetes importants

Últimament quan arribo al matí a la uni agafo el diari Público, que donen gratuïtament. Important dir que aquest exemplars després compten per les estadístiques de difusió...Hi ha dies que m'agrada més i d'altres que menys. Ara bé, una secció sempre la clava: "Esto es importantísimo". És una vinyeta diària de sàtira política feta per Manel Fontdevila, col·laborador habitual del Jueves. Us en deixo tres que em van fer riure i aplaudir.

Sobre el paper, tenim feina

Us recomano un 30 minuts que m'ha semblat d'allò més interessant, segurament perquè molt del que s'hi diu m'afecta (o m'afectarà) directament. El podeu veure a http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1742/I-tu-quin-diari-compres

"El reportatge I tu quin diari compres? analitza el delicat moment que travessen els diaris, buscant explicacions i perspectives de futur a Espanya i als Estats Units. Dóna veu als defensors dels diaris tradicionals i als que n'auguren la desaparició"

Després de veure'l, i potser contradient la opinió de molts dels qui parlen, crec que queda clar que els que venim darrere tenim feina. Feina a adaptar-nos, a seguir treballant per no perdre qualitat en favor de la quantitat, a obrir-nos pas en definitiva en aquest escenari complex que se'ns planteja al documental.

"La Barceloneta, Winston Churchill i les 6 del matí", una altra del David Fernández

Un cop més en David Fernández posa el dit a la llaga. Aquesta vegada ens parla sobre la darrera operació policial contra el moviment juvenil polític basc, i conretament sobre el cas d'una jove de 21 anys detinguda a la Barceloneta, en el marc d'aquesta operació.
Val la pena seguir-lo.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/180830

"Avui tot comença..."

Com cada any ha passat fugaç. Aquest cop però, l'he trobat especialment intens. Ha estat un estiu amb força experiències i poc temps per assimilar-les.

A primers de juliol vam llençar-nos de nou a la carretera per un estiu més (i ja en van 3) fer cap a Bòsnia, on Trenkalòs ha dut a terme novament un camp de treball. Enguany la data era especial, ja que l'11 de Juliol es complien 15 anys del genocidi d'Srebrenica.
Ho fou encara més perquè aquell dia vam ser a Potocari al costat del nostre estimat amic Samed Begovic; hi enterrava un germà, un tiet i un avi. Després de tants anys, malgrat la tristesa, alguna cosa es va deure quedar en pau dins seu - "en 15 anys és el cop que l'he pogut sentir més aprop"- deia 3dies abans, quan li van fer entrega del taüt amb les restes mortals del seu germà Damir.
Per la resta destaco l'experiència com a guia de camp de treball; ha estat molt gratificant, més visquent-la vora 3 artistes més com la Mariona, la Mireia i l'Arnau. El fet de tornar a tenir una furgoneta ens ha permès moure'ns molt més, i de retruc haver de fer de taxistes fins i tot. Hi ha un parell de carreteres que ja gairebé ens les coneixem de memòria, oi Arnau?
Ha estat maco poder tornar a veure tots els amics que tenim allà: els nens del camp de refugiats, les nostres famílies, la família Begovic, tota la gent de Sahbegovici...Com sempre els comiats han estat la part més difícil, però crec que aquest cop ens ha quedat la sensació de que tot plegat queda més aprop del que sembla i que ben aviat podrem tornar a ser-hi.

Presentació de l'Agrupament Escolta Urgellenc

El proper dissabte 25 tothom és convidat a la presentació del nou Cau a la Seu. Us hi esperem!

Videoclip "Home de Srebrenica" de Titot i David

Amigues i amics:

En motiu de les activitats realitzades per TRENKALÒS per commemorar els 15 anys de la massacre de Srebrenica, us fem arribar el videoclip realitzat a Bòsnia aquest estiu juntament amb els nostres amics Titot i David Rosell.

El vídeo ha estat realitzat juntament amb la nova versió commemorativa del tema HOME DE SREBRENICA escrit fa deu anys pels mateixos autors.

Han afegit les seves veus al videoclip diversos joves bosnians supervivents de la massacre i actualment habitants del camp de refugiats de Mihatovici situat al nord de Bòsnia i Hercegovina.

Que aquest treball serveixi per mantenir viva la memòria de les víctimes d’aquella tragèdia.

Us proposem que el feu arribar als vostres contactes i amics.

Gràcies!!!

--
www.trenkalos.org

Dos de nous

Aquests camps de treballs a Bòsnia entre d'altres coses m'ha permès conèixer molt més d'aprop dues persones d'aquelles difícils de trobar.
Són el Xavi i el Marc, els homes de Pau, dos artistes en tots els sentits. Perquè al seu costat hem passat estones genials. Des d'aquí els dono les gràcies per la calma, la serenor i sobretot l'humor intel·ligent que han aportat al grup.

Dit això us informo que podeu visitar els seus blocs: Catallenya i Paper de fumar, els trobareu als enllaços de l'esquerra. No defrauden, ben bé com ells. Des d'aquí una forta abraçada companys ! també pel "jefe" ;)

Tornem-hi de nou

Un any més, i ja en van tres, m'en torno cap a Bòsnia. Aquesta cop, i com el primer any, a fer camps de treball amb Trenkalòs. Novament serem a Sarajevo, al camp de refugiats de Mihatovici i al poble de Sahbegovici.

Serem poc més de 20 persones però estic convençut que l'experiència enguany serà dura i especial a parts iguals ja que es commemora el quinzé aniversari del genocidi d'Srebrenica. Segurament el cementiri de Potocari serà un formiguer; de gent que plora els seus morts i d'altres que no fallen mai per fer-se la foto i fins a la propera. Servirà almenys per fer visible de nou aquest conflicte oblidat?

Ara només queda comptar les hores que manquen per pujar a la furgoneta i recórrer els 2000 km que ens separen d'aquest bonic país que és Bòsnia. Tenim un bon grapat de motius per fer-ho. Tants com els amics, els paisatges i les vivències que ens hi esperen.
Un cop tornats mirarem d'explicar, de nou, tot el viscut.
Fins aviat.

Lectures i sons

Fa temps que no faig cap recomanació literària ni musical i no és pas per manca de grups i llibres que valguin la pena. Així doncs, som-hi.

Dels diferents llibres que m'he endut aquest Sant Jordi us recomano "la indirecta, una entrevista a l'esquerra", publicat per l'editorial Virus. És un recull de diferents entrevistes aparegudes al setmanari Directa durant els seus dos primers anys de vida, com diu la contraportada, "a diferents protagonistes i referents dels moviments socials i de l'esquerra transformadora".
Hi podeu trobar des d'entrevistes a Feliu Ventura fins a Noam Chomsky, passant per Mònica Terribas o Arcadi Oliveres.
La veritat és que m'ha agradat molt i penso que recull algunes idees i opinions molt interessants. En la línia del setmanari vaja.

Anant al tema musical us vull parlar d'un grup del qual fa mesos que hauria d'haver fet propaganda: "Els Amics de les Arts". Si bé es troben en el seu moment de boom mediàtic, després de guanyar set premis Enderrock i el premi al millor Disc Català de l'any segons Ràdio 4, això no és motiu per deixar-los d'escoltar. Lletres intel·ligents a mig camí entre la quotidianitat, la ironia i fins i tot un punt de freakisme ("Armengol" mereix un capítol apart) en les quals més d'una persona s'hi veurà reflectida. Si us van agradar els Manel, de ben segur que Els Amics no us decebran.
Ja per acabar un descobriment recent: "Angelina i els Moderns". Un grup que en boca de la pròpia banda "recupera el repertori ieié cantat en català dels anys seixanta". Cançons d'aquelles amb un bon rotllo que fa que durant hores vagis reproduint-les al Winamp i que de ben segur aniran a parar al reproductor MP3 pels moments en que calgui una petita dosi d'optimisme.

Espero que com a mínim us distregueu una estona amb aquestes ressenyes i si us agraden doncs ja la cosa haurà sortit rodona.
Salut i fins la propera.

Actes per la consulta del 25 d'Abril a la Seu d'Urgell

A banda de decidir de forma democràtica que voldríem pel nostre país tot anant a votar el diumenge, durant tot el cap de setmana es duran a terme una sèrie d'actes per fer que tot plegat sigui una festa. I què celebrem? Jo, a més del fet de poder dir la meva sobre el que vull per aquesta terra, celebro que la societat civil s'ha organitzat per tirar tot això endavant. Espero que sigui el principi d'una nova manera d'entendre el paper d'aquesta en la política; de començar a construïr un moviment realment de base, popular i democràtic.
El proper diumenge 25 a la Seu totes i tots decidim !