Ahir fou un gran dia, l'Ovidi tornà unes hores de les seves vacances... El Palau de la Música Catalana era ple de gom a gom per retre homenatge a Ovidi Montllor 10 anys després de la seva mort. Hi haguè un gran nombre d'artistes convidats (Feliu Ventura,La Fera Ferotge, Obrint Pas,etc) que a través de les pròpies cançons de l'Ovidi van demostrar que avui més que mai tots portem una part seva dins. A banda de la gran emotivitat que va rodejar l'acte, amb unes actuacions musicals i intervencions d'aquells i aquelles que el conegueren més d'aprop realment profundes, em va agradar molt l'ambient que es respirava, d'unitat entre els assistens entorn un projecte d'alliberament no sols nacional sinó també social als Països Catalans. Potser tot això ho feia el fet que l'Ovidi era ahir en la memòria.. Si aquesta era la causa no deixem de pensar doncs en aquells que creien en poder canviar les coses i seguim el seu camí. Tot comença en un mateix...
Com diu un gran company, als que coneixeu l'Ovidi, gaudi-lo, als que el descobriu, reflexioneu-lo..
En motiu del 1 de maig aquí teniu un videoclip inèdit dels Inadaptats en el qual fan un petit homenatge a l'Ovidi Montllor a través de la cançó "Ai!". Personalment m'agrada molt ja que és clara, dura i directa. Davant un sistema econòmic que com mostra el videoclip és injust i insostenible cal que els joves d'avui esdevinguem conscients que ens toca a nosaltres lluitar per canviar-lo ja que el dia de demà nosaltres en serem els principals perjudicats. Organitzem-nos i posem fil a l'agulla. Passem d'estètiques i simbologies als fets..
Com us he dit he estat buscant tonteries per fer el blog mes xulo i n'he trobat alguna jeje. A partir d'ara podeu trobar les següents novetats, totes elles a la columna de la dreta: espai per deixar comentaris, enquesta que miraré de renovar sovint i finalment una frase feta en català cada cop que entreu a la pàgina, per alló de conèixer millor el que és nostre jeje Apa espero que us agradin aquestes petites funcions.. Salut!
La veritat és que aquest quadrimestre estic pillan bastan jeje. La feina s'acumula un munt i dia si dia també s'ha de pencar..I els finals són a tocar...Avui mateix m'he hagut de quedar tota la tarda estudiant així que ni Concert al Palau Sant Jordi, ni acte polític de Endavant ni res de res..Suposo que aviadet a dormir i demà sant tornem-hi..De mentres vaig buscant haviam si puc trobar alguna que altra parideta per posar al blog.. Tinc unes ganes bestials de que arribi l'estiu, vosaltres no? Apa salut i princeses!
Darrerament em venen al cap les dues edicions passades del Som-hi: recordo els moments dolços i els amargs, les frustracions, les alegries, les sorpreses, els daltabaixos, el munt de gent coneguda i reconeguda.. i quasibé enyoro els mesos de feina i dedicacio però també de formació i coneixences que van ser necessaris i sobretot no puc oblidar l'esforç i el compromís de tots aquells que van fer-lo possible. Ningú sap com acabarà sortint aquest any però passi el que passi seguiré amb el cap ben alt i conscient de que l'aconseguit fins ara fa no massa era impensable. Per si hi ha algun altre nostàlgic us deixo un petit resum sonor del que han estat les dues edicions Endavant amb el somni !
El passat dissabte va tenir lloc a la Vila de Gràcia una manifestació en suport als 3 Joves Graciencs que seran jutjats a l'Audiència Nacional pel sol fet de ser dissidents i militants actius de l'Assemblea de Joves de Gràcia. Al final de la mateixa va tenir lloc un concert on van actuar Ad-Versaris, Insershow i Igitaia. Era realment curiós veure un concert del rotllo a tocar de la diagonal jeje La mani va estar a l'alçada de les circumstàncies, hi havia força gent i realment es respirava un ambient de solidaritat i compromís. 4 anys després dels fets les suposades proves que els inculpen segueixen sense aparèixer.. Espero que haviat acabi aquest malson i quedi de manifest el gran muntatge policial que suposa aquest cas. Passi el que passi des de el Pirineu fins a Gràcia solidaritat i suport mutu ! Absolució 3 de Gràcia ! Fora la llei Antiterrorista!
Avui com ahir, la lluita és l'únic camí !
Més informació del cas a www.tresdegracia.net
Acció a la seu del districte
La manifestació va ser encapçalada pels familiars dels 3 joves
Aquí teniu un parell de videos realment bons. El primer va dedicat al Pau per posar en dubte algunes coses...El segon és màgia pura i a més a més la banda sonora és de luxe... El futbol..quin gran espectacle...Per cert el crèdit dels videos al meu germà per passarme'ls jeje
Malgrat que el dia de carnaval ja feia dues setmanes que havia passat al Penyafort som més xulos que ningú i vam celebrar-lo el passat dijous. He de confessar que feia molt temps que no m'ho passava tan bé i mira que la festa era en una discoteca...(els que em coneixeu sabreu perquè ho dic..) Primer ens vam trobar tots disfressats abaix al pont; jo i el Pitus vam tindre una feinada a preparar la disfressa (un gorro de dutxa, alburnosos i cap abaix xdd). Us ben asseguro que vaig alucinar amb el nivell d'algunes difresses...Des de cotxes de F1 amb tot l'equip de mecànics fins al Musculman..Realment era un nit per cantar el : "soc un friki!, soc del Penyafort!" Bé, després de trobar-nos tots vam anar tirant cap al pàrquing de darrere farmàcia on tothom va poder gaudir de les seves begudes revitalitzants (que durant la tarda cada colla s'havia encarregat de comprar i amagar pels voltants del Penya xd). Allà va començar la festa de veritat...Les Xibeques anaven buidant-se, començavem a tenir fred i el beure que teniem de reserva no apareixia pq l'Adri i la Alba ni déu sabia on eren...Per sort vam trobar-les i vam poder calmar la sed jeje Recordo un moment en que vaig comentar-li al Pitus allò del "tio començo a no recordar que he fet fa 5 minuts" xdd La gent començava a estar molt més simpàtica que de costum i fins i tot convidaven a beure...La nit lluny de apagar-se prometia molt encara.. Cal dir que fotia un fred de déu i el Pitus i jo tan sols duiem un alburnoç així que en acabar el pique de velocitat entre els dos carritos-F1 vam fer cap junt amb el Tote al Penya per canviar-nos i jo particularment dutxar-me (no sabeu com es sua amb aquell gorro de dutxa!) Un cop llestos vam tornar al pàrquing i després cap a la discoteca, que era força aprop (tot just a sobre del Campus Nord) Allà dins tothom anava disfressat així que per no donar la nota vaig posar-me el gorret de dutxa jeje..No sé si era el gran ambient en general o l'alcohol però les hores van passar volant...La música no era el fort però veure a gent de la teva colla per allà dins, tot déu tajat i amb una festa a sobre impressionant era contagiós... Jo també estava mol més ballador que de costum, encara no m'ho explico a mi mateix...A més tan aviat anava amb unes orelletes de ovella ;) com amb un antifaç de caco així que una mica el cante si que el donava.. Passaven les 5 quan vaig arribar al Penya. I és que malgrat la festassa l'endemà a les 8 hi havia pràctiques així que havia d'anar a dormir...Si us ho esteu preguntant, no patiu, les pràctiques van anar molt bé (gràcies Tote per despertar-me un quart abans per anar a classe xd ) Fins aquí la gran festa de carnaval...Us deixo el que seria una de les fotos de la nit jeje...
Vaig tenir la grandíssima sort de poder ser al camp l'altre dia i més que el gran partit hi va haver una cosa que encara va valer més la pena...Haviam si es donen compte d'una vegada que aquí sols hi trobaran espectacle...
Sé que fa dies que no actualitzo però entre que ha tornat a començar el curs i que estic bastan gos darrerament per aquí no hi han novetats... Sé que esteu alguns esteu ansiosos jeje però no patiu...aviat arribarà Salut i paciència ;)
Aquest cop vaig decidir anar fins a Vilanova de Banat, un poblet que al meu parer gaudeix junt al Quer Foradat i Arsèguel de la vista més imponent del Cadí. Com sempre a gaudir i descobrir!
L'entrada del poble
Una vista imponent del Cadí..
Al fons muntanyes andorranes; si amplieu l'imatge he encerclat el repetidor on vam anar l'excursió anterior.
Divendres passat el Gràcia, l'Arnau, un de Nargó i jo vam anar a fer una petita excursió per la comarca. Vam anar fins a Calbinyà amb cotxe i des d'allí ems vam endinsar al bosc per arribar al repetidor de tele. Ens vam perdre una mica però al final vam arribar a bon port. Com sempre gaudiu de la terra jeje
Abaix la carretera que va a Andorra i el poble d'Anserall
El Pla de les Forques i la recta de Montferrer al fons
Malgrat que ja fa dies de la gran nevada els prats encara són blancs..
El Cadí i a sota Alàs
Al fons el port del Comte
El repetidor xd Al final vam arriba on voliem. Com ha de ser sempre jeje
L'Agost és probablement el millor mes de l'estiu a l'Alt Urgell. No hi ha cap de setmana sense festa major d'un o altre poble. A finals però arriba lo millor: la festa major de la Seu. Es tradició que cada colla prepari una caravana i la dugui a les "casetes" (pàrquing Dr.Peirò) per poder gaudir com cal de la festa. Nosaltres no hem estat menys i els 2 últims anys hem dut una caravana que hem preparat amb molt d'amor i dedicació xd El cas és que un cop acabada la festa major vam haver de guardar la caravana en un lloc o altre i al final vam deixar-la en un prat propietat d'un familiar. Vaig ser l'últim en abandonar-la darrera nit de festa major i d'ençà ningú més hi havia entrat. Per aquesta raó vaig decidir anar a fer una petita visita, a recuperar records i a comprovar en definitiva l'estat de la caravana. Aquí en teniu les fotos:
Aquí teniu una vista general de la Seu i el Cadí ben nevats jeje
Diferents vistes de la caravana
Molt ordenada no vàrem deixar-la...
Ens vam currar la decoració eh...xd
Vista general de dins la caravana
Ojo amb el detall de la porta eh xd Creant ambient...
A falta d'un bon sostre tot s'hi val..
Fins aquí el resum del que va ser la visita a la caravana. Esperem que l'estiu següent sigui encara millor i poguem estrenar caravana. Passi el que passi hi ha dies que sembla que no queda res per a que sigui l'Agost..
Aquí teniu el comunicat que des de l'AJAU-AILF vam presentar en motiu de la Campanya Unitària per l'Autodeterminació i també el video de presentació de la campanya a Vilafranca. Espero que tothom que pugui assisteixi a la manifestació aquest dissabte. Lluita i compromís ;)
COMUNICAT DE L’ASSEMBLEA DE JOVES DE L’ALT URGELL I L’ASSEMBLEA INDEPENDENTISTA LA FALÇ
Arran el procés de reforma estatutària i el posterior acord Mas-Zapatero, volem denunciar que el procés de reforma ha estat antidemocràtic, marcat per els interessos partidistes i les renúncies nacionals.
Davant d’aquests fets, reiterem que l’única aposta democràtica real recau en el dret a l’autodeterminació dels pobles. Creiem doncs que aquest ha de ser el camí a seguir pels Països Catalans i no pas la recerca de l’encaix a Espanya.
És per això que des de l’AJAU-AILF donem suport a la Campanya Unitària per l’Autodeterminació, animem a tothom a adherir-se a la campanya (www.autodeterminacio.net) i a participar en la manifestació del proper dissabte 11 de Febrer a Barcelona així com als diferents actes previstos en els propers mesos.
Entenem l’autodeterminació com l’exercici del dret a decidir dia a dia, per nosaltres mateixos, sense dependre de ningú més. Cal doncs que comencem a bastir un seguit d’estructures (assemblees, associacions, entitats) que ens permetin avançar cap a l’autodeterminació i en definitiva cap a la veritable democràcia.
Aquests dies estic sense internet a casa i per això no publico res. No patiu que tinc algun que altre projecte en ment jeje. De moment només vull agraïr les més de 1000 visites que ha tingut el blog fins ara. Espero que algú s'animi a engengar un blog i també que participeu més activament ja sigui deixant comentaris o donant idees jeje. Apa com sempre, salut i princeses ;)
Per fi he acabat exàmens jeje. A partir d'ara espero poder penjar més reflexions i no tant recurs fàcil xd (videos i cançons). De moment us penjo un parell de videos més.
Un és el videoclip de Berri Txarrak "Bisai Berriak" que algú va demanar que penges. Està molt bé i estimula força però cal que tots tinguem clar quina és la nostra lluita i quina és la nostra realitat..
El segon video és sobre el cas dels Joves de Torà, acusats de cremar diversos caixers en una manifestació antiglobalització i torturats pels Mossos d'Esquadra un cop detinguts. Ja se sap, on hi ha lluita hi ha repressió..però on hi ha repressió també hi ha solidaritat...
Apa espero que gaudiu i sobretot recordeu: avui, com ahir, la lluita és l'únic camí!
Últimament com podeu veure estic força productiu (es nota que s'acaben exàmens..) Aquet cop us proposo unes cançons que darrerament escolto força jeje... També he penjat un video de l'últim concert de Brams a Berga i un del Concert d'Obrint Pas a València. La cançó de Bram és "L'Últim Tirabol", tot un hime pels berguedans...La d'Obrint Pas és "Som", possiblement la millor del últim disc.. Com diu el titol tots aquest arxius tenen en comú que porten festa però sense oblidar la lluita i el compromís... Ja ho diu el Cesk a l'entrevista, les cançons no fan revolucions...Així que no oblideu que de poc serveix adoptar sols una estètica... Apa espero que gaudiu i us motiveu amb les cançons :P Salut, Pirineu i Princeses ;) (al video n'hi ha una d'amagada...)
Barricada: "No hay tregua"
Banda Bassotti: "Amore e Odio"
Obrint Pas: "Cada Cop"
Inadaptats: "Els Segadors de Sempre"
Brams: "L'últim Tirabol" (concert de comiat dels Brams, 7 de Maig, Berga)
Obrint Pas: "Som" (diada del País Valencià, 25 d'Abril,València)
Cesk Freixas, jove cantautor nascut a Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès). Des de la passada primavera fins fa escasses setmanes ha estat presentant el seu primer disc "Set Voltes Rebel" arreu dels Països Catalans. Tinguerem l'ocasió de tenir-lo entre nosaltres en el passat Som-hi!05 a la Seu d'Urgell. Des d'aleshores són molts els que s'han quedat sorpresos de la gran qualitat de la seva música i pocs els que s'han quedat indiferents. És per això que he cregut que aquesta entrevista us podria semblar interessant. Voldria dedicar-la especialment a la Princesa de la Revolta que tenim a la nostra comarca, a una noia de Montcada a qui vaig fer descobrir en Cesk i a tots aquell que encara avui somien amb princeses ;)
Tot això de la música, ve de petit o a mida que passaven els anys vas anar agafant afició?
La veritat és que tinc un record força difuminat de tot plegat, però a mi el que m'il·lusionava des de ben petit era poder exercir la professió de metge. Això de la música va començar a l'institut, als 16 o 17 anys, mentre cursava batxillerat. Allà, entre cinc amics, vam crear un grup de música amb el nom de Pangea. Quan, després de dos o tres anys, vam veure que allò no ens portava enlloc, vaig decidir engegar aquest projecte de cantautor...
Com veus avui en dia el panorama musical català i en concret la cançó d’autor?
Els Països Catalans sempre han estat rics en formacions musicals, any rere any en surten de noves i crec que la dinàmica ha augmentat en els últims temps. De música n'hi ha moltíssima, cantada en català, de qualitat, i gairebé de tots els estils possibles. Això ens pot donar una idea, a mode d'indicador, de la salut del nostre panorama musical, ja que podem trobar a grups de metal, de hip-hop, de pop, de rock... i desenes d'estils més. Potser ja és hora que deixem els complexes de banda i ens n'adonem d'una vegada per totes que, almenys en aquest aspecte, ens podem considerar un país normal i corrent com la resta de països normals i corrents del món. La cançó d'autor també està passant per un bon moment. Potser caldria remarcar que la seva tradicionalitat ha quedat en un segon terme, deixant lloc a elements més moderns, mesclant-se amb les noves sonoritats. I crec que aquesta fusió és bona, no només per la cançó, sinó que també per la resta d'estils. De cantautores i cantautors n'hi ha, potser es tracta encara d'una escena molt jove, però amb suficient presència per tal que es mantingui ben viva, i, esperem, per molts més anys.
Molta gent es queda sorpresa de la bona combinació entre les lletres i els ritmes de la teva guitarra. Aquesta barreja d’on surt? Alguna referència o senzillament el mèrit és tot teu?
Quan escrius alguna lletra o composes alguna melodia sempre tens present aquells referents que, de manera més directe, t'han arribat més que altres. En el meu cas, a nivell musical, des de sempre he escoltat Ismael Serrano, Silvio Rodríguez, Pedro Guerra... i haver-ho fet significa que, sense voler-ho, a l'hora de composar ho fas de maneres similars a les d'ells... sobretot pel que fa a estructures, idees... Per altra banda, les lletres venen determinades per una afició que arrossego des de fa anys. M'encanta -literalment- llegir poesia; Maria-Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Mario Benedetti...
Al disc podem trobar cançons amb un clar missatge polític i d’altres d’un to més íntim. Alguns fets concrets que t’inspirin a l’hora d’escriure? Per quines et decantes?
A vegades, parlant amb els companys i les companyes, em diuen que el disc té un rerefons bastant trist, melancòlic. I reflexionant crec que és veritat... té un fil conductor força nostàlgic, i hi té rellevància el fet que implica el context en el que escrius les cançons. Totes i tots tenim millors i pitjors moments, però no sé què passa que els cantautors i les cantautores sempre -o quasi sempre- interpretem els temes d'una manera melancòlica. Però bé, intento donar un missatge optimista i d'esperança, que això també és molt important! Entenc tot això com una feina política i cultural, pretenc ser un altaveu de les problemàtiques i mancances que trobem en aquesta societat, de les lluites d'alliberament nacional i social dels Països catalans. Si m'he de decantar, ho faria cap a la banda dels temes amb missatge compromès. Però tampoc es tracta d'això, doncs crec que la gràcia de tot plegat és mesclar el sentiment i la tendresa amb la revolució i la lluita. Són coses que van completament lligades, i des del meu punt de vista hi han d'anar. No es pot estimar sense lluitar, ni lluitar sense sentir. Ho deia Che Guevara, i Allende li responia que “les cançons no fan revolucions, però les revolucions sí que fan cançons”...
“No amaguis la llengua” parla descaradament de la nostra llengua i cultura i de l’esforç que hem de fer per mantenir-la viva. Creus que la gent i el món de la música als Països Catalans és conscient d’aquest fet?
Viure amb la música és diferent que viure de la música. Els i les que pretenen viure de la música els hi importa ben poc el fet de cuidar la nostra llengua. El mercat català és petit, i qui té ganes de vendre discos li costa poc oblidar la llengua que parla a casa seva. De consciència per salvaguardar la nostra cultura n'hi ha, està clar, i crec que el moviment catalanista, nacionalista i independentista anirà creixent a costa de rebre amenaces per part d'Espanya i de França.
Alguns hem tingut la sort de poder trepitjar sòl Penedesenc i comprovar com la flama del combat i del compromís hi és ben viva. És aquest clima el que fa que el Penedès hagi vist néixer grups tan compromesos com ara Inadaptats o Revolta 21?
Quan, des de petit, creixes en un ambient de lluites veïnals i socials, és evident que la manera d'entendre la realitat et canvia i comences a interessar-te pels motius i per les motivacions d'aquestes lluites. El Penedès és una comarca viva i combativa, com també ho són moltes de les comarques del nostre país, amb desenes d'anys d'història d'assemblees independentistes i socialistes. És per això que s'entén que als pobles i a les viles hi hagi Candidatures d'Unitat Popular, que hi hagi l'oposició ferma a traçats com els del Tren de Gran Velocitat, del Quart Cinturó... I els grups de música són un reflex de tot això; Inadaptats i Revolta 21 en són un bon exemple.
Fins fa quatre dies voltaves arreu dels Països Catalans presentant el teu primer disc. Això t’ha permès sens dubte conèixer molts indrets de la nostra terra i visitar quantitat d’ateneus i casals populars. Podries descriure una mica les impressions generals que t’has endut?
La més important -i que sempre miro de remarcar- és haver pogut veure i trepitjar bona part de la xarxa que, a través del territori, ha sabut crear, i està creant, l'Esquerra Independentista catalana. Com molt bé dius, desenes d'ateneus i casals populars que duen a terme una feina importantíssima a nivell local i serveixen de punt de trobada a joves i no tan joves d'aquestes viles i ciutats. Conèixer a gent admirable, les petites revoltes que es duen a terme a cada lloc, els projectes de present i de futur, la il·lusió que es respira quan tens la certesa que totes i tots estem aquí per la mateixa causa... són sensacions indesxifrables, que m'han aportat molt com a persona i que espero que segueixin aportant-me moltes més coses durant molt més temps. N'estic completament agraït, i crec que mai em cansaré de repetir-ho...
Com he dit anteriorment el Penedès, i més en concret Vilafranca, són punts de referència per l’Esquerra Independentista; però a nivell global com veus la situació de la lluita juvenil als Països Catalans?
És important tenir presència en cadascun dels sectors de la societat, i en el juvenil també hi som. No crec que la lluita d'alliberament nacional i social dels Països Catalans sigui una lluita únicament juvenil, doncs crec que el moviment cada cop aglutina a més gent d'edats diferents, i crec que, conseqüentment, ha madurat molt, tenint en compte tal i com estava el panorama fa uns anys. De la mateixa manera, hi segueixen havent errorsen la formulació dels problemes i en l'estratègia per solucionar-los, però, des del meu punt de vista, per res del món això és negatiu, doncs es tracta de crear experiència, veure on s'ha fallat i seguir plantejant alternatives a la precarietat de la vida i d'aquest planeta malalt. I, amb bona lletra, crec que mica en mica anem recollint els nostres fruits.
No creus que hi ha una manca de tradició participativa no sols en el jovent sinó en la societat catalana en general? Algun consell per “despertar-se” i poder trencar amb l’hegemonia del poder que té la classe política?
La comoditat, la passivitat i el conservadorisme són tres de les conseqüències que ens arriben del sistema que impera. El capitalisme ha adormit moltes ments, i és feina nostra començar a desmitificar-lo, creant alternatives. Potser aleshores, i qui sap si del tot, quan hi hagi una incidència real en bona part de la població, serà quan el recolzament serà més ampli i la gent veurà que els prejudicis que ens envolten com a moviment social només són això; prejudicis. De moment, hi estem treballant. I cal tenir paciència...
Ja que és el tema de moda, que en penses del nou estatut d’autonomia del Principat? Creus que resol realment els nostres problemes? Davant les reaccions espanyoles, amb quin missatge resumiries la situació en que ens trobem actualment?
Sincerament, crec que és una tàctica política encarada únicament i exclusiva cap al creixement de votants dels tres partits que governen el principat. Han deixat prou clar que la constitució espanyola és un document intocable, i els primers en saber-ho van ser, són i seran qui representa que ens manen. Un cop retallat, des de Madrid, aquesta mena d'estatut principatí, el victimisme del tripartit pot i podrà ser escandalós. I aprofitar això per compatibilitzar-ho en vots em sembla escandalós; ens volen vendre el producte sabent que vendre'l és impossible, fent campanyes de publicitat increïbles, regalant-nos mentides, com si es tractés d'una fàbrica de somnis. I a sobre tenen la fredor de fer-nos creure que la retallada no era una cosa premeditada o previsible... amb el poble no s'hi juga d'aquesta manera! Per això apostem per altres vies, com la construcció nacional a través del treball diari, assemblea rere assemblea, portant la lluita al carrer, ja que la classe política determina les seves decisions a partir d'interessos partidistes, i fer política des d'aquestes premisses és -del tot- inútil. L'estatut, ja de per si, ens encadena a l'estat espanyol i a la seva constitució. Si el que realment pretenem és avançar cap a la independència, de res ens serveixen aquests textos que s'han d'encabir dins d'altres textos de caràcter feixista, totalitari i antidemocràtic.
Al Som-hi 05 vam tenir la gran sort de poder fer-te d’amfitrions. Quins records en guardes d’aquella jornada de lluita a la Seu? Algun consell per millorar en futures edicions? Com creus que el Pirineu podria esdevenir un nucli ferm de compromís i lluita?
El Som-hi 05 va ser una experiència entranyable, vam tenir la oportunitat de conèixer-vos, de gaudir d'aquella jornada. I a més, vam tenir la sort de poder contribuir posant el nostre granet de sorra a nivell cultural. És molt important obrir fronts de lluita arreu del territori, i l'assemblea independentista creada a La Seu d'Urgell és quelcom significatiu i necessari. Creure-hi i participar d'ella és l'única cosa que us puc aconsellar, únicament així els projectes tiren endavant. A veure si ens hi tornem a veure enguany!
Hem pogut veure en Cesk dalt d’un escenari oferint acústics al costat de grans músics com ara Feliu Ventura, Francesc Ribera “Titot”, Obrint Pas o els mateixos Inadaptats. Que s’aprèn i que s’intenta comunicar en ocasions com aquestes?
S'aprèn a interpretar, a administrar la calma, la tranquil·litat... Compartir escenari amb gent que porta molts més anys en aquest món és quelcom que et satisfà, t'ajuda a entendre com funciona tot plegat. I també es tracta de desaprendre tot allò que sense l'ajuda de ningú has anat ordint i que amb el temps veus que és irrellevant o prescindible, per tal d'aprendre tot el que aquestes persones t'aporten, com a tals i com a artistes.
De quina actuació guardes més bon record? Algun grup o cantautor que admires?
Recordo amb molta emoció el concert que vam fer a la Plaça del Diamant, a la Vila de Gràcia, durant les festes alternatives del 2005... vam poder compartir aquells moments amb milers de persones, i el regust que et queda és totalment dolç, agradable... Són situacions que sempre quedaran a la memòria i agraeixes que haguessin volgut comptar amb tu. I si parlem de persones i músics admirables et diria, sense pensar-m'ho gaire, que rebo un aprenentatge inacabable d'Ovidi Montllor, li tinc un respecte especial a Ismael Serrano, una estima agraïda a Feliu Ventura, i una foscor circular a Anari.
Quina és la cançó que més “sentiment” té per a tu?
Això és complicat... les cançons són com filles i fills, i el sentiment vers elles és el mateix... A banda dels temes propis, poso especial atenció cada cop que escolto “Vine del norte”, d'Ismael Serrano, i el disc “Al final de este viaje” de Silvio Rodríguez.
Ja per acabar, algun missatge per tots aquells i aquelles que puguin llegir aquesta entrevista? (també pots aprofitar per saludar a qui vulguis jeje)
Doncs senzillament que gràcies per haver llegit fins aquí, i... res, que us estic molt agraït per la presència i la complicitat que m'heu brindant i que m'esteu brindant... Gràcies per tot, de debò! Cal seguir batallant des de cadascun dels nostre àmbits, i cal seguir creient que tot és possible, que no hi ha res que quedi prou lluny del nostre abast. Siguem conscients de l'atac al que estem sotmeses i sotmesos, i sapiguem despertar a temps; mai és massa tard.
Abraçades revolucionàries des del Penedès;
salut i revolta!
Cesk
Fins aquí l'entrevista. Espero que us hagi agradat. Vull agrair-li al Cesk la rapidesa amb que ha contestat l'entrevista i els grans moments que a alguns ens ha fet viure amb la seva música i simpatia. Com sempre salut, lluita i princeses ;)
Avui fa un any que vam presentar el nostre treball de recerca (construcció d'un kart). És per això que us penjo el video amb el qual vam acabar la presentació oral del treball. Evidentment aquest missatge va dedicat al Pau, al Ricard i al Miquel; sense ells no hi hauria Kart i 2n de Batx no haguès estat el mateix..
Gent només em queden 2 exàmens..... A partir de llavors espero poder estar més productiu i poder escriure alguna reflexió més o menys bona..:P També tinc algun que altre projecte pel blog en ment...Dir-vos que també s'accepten idees pel blog xd i algun que altre comentari de tant en tant també s'agrairia jeje Apa salut, lluita i princeses :P
