dimarts, 30 de desembre de 2008

Dels Pirineus als Balcans - Comiat


De totes les imatges que podria penjar per explicar el final d'aquesta experiència aquesta possiblement sigui la més neta.
Com cada any, la clausura dels camps de treball va ser en un turó des del qual es pot gaudir d'una vista privilegiada de Sarajevo, al compàs d'una dansa típica grega.

És difícil explicar en paraules totes les sensacions que apareixen en aquell moment. La ciutat a a sota, la posta de sol, els turons verds...Costa imaginar que no fa tant escupien foc i odi.
Crec que en aquell moment tots teníem la sensació de formar part d'alguna cosa. Alguns potser només d'un semicercle, d'altres de quelcom més gran.

Amb els darrers rajos de sol acabava aquesta història, al mateix temps que d'altres potser tot just començaven. Tot comença i tot s'acaba, a Sarajevo.

Ningú pot sortir indemne d’un descens a l’infern de Sarajevo. La tragèdia de la ciutat converteix el cor , i tal vegada tot el cos sencer de qui la presencia, en una bomba preparada per esclatar en les zones de seguretat moral dels directa o indirectament culpables, allà on pugui fer més mal.
Quadern de Sarajevo- Juan Goytisolo


1 comentari:

Serrano de Ubago ha dit...

Bua Nandin! ets genial!!!
Estic a la biblioteca fent el projecte final de carrera i he entrat al teu blog.

He tornat a llegir tot el que has escrit.

Impressionant, no tinc paraules, recordo tot el que es va viure en 3 setmanes a Bòsnia i em ve el somriure, recordant els moments tant genials des de Konjic fins a la útima visió de Sarajevo quan marxava el sol...

Records des de Pallejà!!!