2 anys d'AILF

El passat dissabte dia 12 es van complir 2 anys del que podriem considerar la “fundació” de l’Assemblea Independentista La Falç. Molt ha plogut des d’aleshores però per mi és un fet molt significant donat el paper que ha tingut l’assemblea en la meva vida recent (xd) i és per això que m’agradaria fer un repàs i una mena de “crònica” del que han estat aquests dos anys... Quan penso que tot va començar amb una simple reunió al Canigó...Les primeres accions...les primeres represàlies...les primeres amenaces també..els primers tocs d’atenció a casa...Ara tot això em resulta força còmic jeje.

He viscut grans moments arran de l’assemblea ja sigui pels saraus que hem arribat a muntar (Som-hi, xerrades, accions de denúncia..), per les sortides que vàrem fer a Vilafranca a la 3a Festa per la Independència i a Barcelona pel partit de les seleccions o per la formació que m’ha donat el fet de militar en una assemblea... També he aprés sobre el meu poble i la meva comarca i he mirat de treballar per poder des de l’assemblea engrescar a la gent i fer-li veure que si volem podem fer allò que imaginem.El fet d’haver arrossegat els qui hàgim pogut arrossegar ja és una victòria. He conegut molta gent; gent que des de posicions ideològiques diferents ens ha donat suport des de el primer dia, gent que s’ha rigut del que fèiem (normalment és aquella gent que es pensa que les coses es canvien elles soles i no arriba més enllà d’una estètica..), gent que lluita pel mateix que jo i que ha militat o encara milita a l’assemblea, gent que opina sense conèixer i gent que coneix però té por d’opinar... Hem passat moments difícils, d’altres eufòrics i malgrat que reconec que a vegades jo mateix he caigut en la decepció i el desànim sempre he tret forces per continuar i mirar de dónar el màxim per allò que penso.

És per això que demano als que ara són a la comarca que no facin defallida i segueixin amb allò que vam començar fa 2 anys.. Després de tot el que hem passat i d’on hem arribat em nego a que tot s’acabi com si res.. La clau com ja vaig dir es definir-nos una mica millor ideològicament,saber que és el que pensem i treballar dur per arribar a la gent,captar nova militància i fer entendre que res ve donat però que si es pot imaginar, ho podem fer realitat. Algú imaginava un Som-hi 05? Jo si i algun altre no l’imaginava sinó que directament ja el veia ...) Fem doncs autocrítica i analitzem en que hem fallat. No tota la culpa és “del poble”. Algú s’en recorda ara ja de les discrepàncies quan debatíem si unir AJAU i AILF? Al principi molt soroll però ara no sabria dir quin és el meu nom (em sembla que no en tinc :P) A vegades el problema és simplement que dubtem de nosaltres mateixos...

Personalment crec que hi ha gent molt capacitada per dur el timó a la Seu però també vull recordar que en aquest vaixell qui decideix el rumb és la tripulació i no pas cap capità... Si m’he de quedar amb alguna cosa d’aquests 2 anys clarament em quedo amb el que he aprés i amb el munt de gent coneguda, que ara per sobre de companys de lluita són els meus amics...

La nostra lluita no és necessària, és imprescindible. No ja per la resta sinó per com deia l’Ovidi, per un mateix. Jo ho necessitava i ho necessito encara (potser no em creureu però això d’estar en “standby” no ho faig perquè m’agradi..) Si també us sentiu així, l’assemblea és la manera de canalitzar aquesta “ràbia positiva”. Passi el que passi felicitats per aquest 2 anys de feina ben feta, pensem on érem (i on volíem ser) ahir, on som avui i on volem ser demà ;)

Visca la Terra i Visca la Comarca!

Deixo un petit regal per aquells que no han abandonat mai el seu compromís ;)